Dijòus, 11.10.2018 03h00
en occitan oriental, i son qualques mots qu’esperam una -v- mas que trobam una -b-, a mai escricha
©
Mette1977
Sabèm qu’en occitan occidental (gascon e lengadocian) trobam lo fenomèn de passatge de [v] a [β] “va disi” [βa’dizi] (dins d’airals dal sud lengadocian), quitament escrich —illogicament— “ba disi”, e dins lo demai, -V- demòra [v] “va diáu” (en provençal maritim) [va'djew]. Mas en occitan oriental, i son qualques mots qu’esperam una -v- mas que trobam una -b-, a mai escricha.
Coma explicar lo passatge de -V- a -B-?
*velari: VELAR
Segon Wartburg FEW e Meyer-Lübke REW 1396, 'bonheta' deriva del gallic *būnia ‘tija tronc d'una planta’, ‘bòssa’. Segons Coromines al DECast, i, 544, ven de 'bony' (mot d'origina inconeguda).
"VA" es una mena d'ipercorrecció per "v-ò", ont 'ò' es la forma etimologica de 'o' neutre.
#7 Non. En realitat, en provençau, la 3a persona dau singular d'«anar», au present, es «va» o «vai». http://diglib.uibk.ac.at/ulbtirol/content/zoom/149063
#6 en provençau, la 3e sing d'anar es vai, la question se pausa doncas pas. En lengadocian sud, ont l'i a "ba" dins los dos cases, aqui la question se pausa ; sabo pas coma la reglan ailai, mas supauso qu'o fan.
Suu fons : lo betacisme; ordinariament, es presentat coma la poaa d'un trach iberic suu sud de l'espaci occitan, e s'arrèsta vès Vidorle, en laissant de caire l'essenciau de Cevenas. Me sembla pauc probable que l'i aie agut, antan, betacisme en Provença. Lo mistèri das formas cita... Legir la seguida
Adiu!
Poriatz nos en dire mai sus aqueste pronom "va"? L'èi eiretat de la mieuna menina, doncas sariá plan interessat de saber d'ont ven, d'un biais etymologic, aquel diable. E tanben perqué poiriá pas èstre escrita "va" per la diferenciar del vèrb "anar" a la tresena persona del indicatif present.
Perque "va va far/dire/manjar" sembla pas tarible, me pensi. Sembla un "typo".
Mercés plan.
Me sembla qu'en occitan occidental
- en iniciala, V e B => [B]
- en mediana, V e B => [BV] o [W] sovent en gascon...
"ba disi" me sembla pas illogique, pensi qu'aquel b- ven pas d'un v- mas es pas qu'un consona prostetica per evitar l'iatus davant lu pronom neutre que la fòrma d'origina èra ò (d'aprèp Alibèrt), la pròva ne sembla èsser que a d'autres equivalents : gò, zo. Lo v- del provençal deu aver la mèma foncion.
Pus generalament aquels "b" poirián èsser deguts res qu'a l'asard d'una prononciacion locala coma lo -r- de nòstre "sorelh"
Benlèu una enfluença "orientala" : es a dire coma per l'italian que coneis pas queste fenomèna e per quau podèm pas parlar, ço me sembla, de pression sociala dau francés.
Me pense que podèm pas ignorar la pression sociala dau francés dinc aquela recuolada dau passatge de [v] a [β]...
Mobilitat umana ?
Un appròche genealogic dels luòcs concernits permettriá benlèu de constatar la venguda de gents sortent d'autras zònas dialectalas.
S'oblida sovent la mobilitat e l'ibridacion dels parlars del fait de la mobilitat umana.