Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Traças de B per V en occitan oriental?

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Sabèm qu’en occitan occidental (gascon e lengadocian) trobam lo fenomèn de passatge de [v] a [β] “va disi” [βa’dizi] (dins d’airals dal sud lengadocian), quitament escrich —illogicament— “ba disi”, e dins lo demai, -V- demòra [v] “va diáu” (en provençal maritim) [va'djew]. Mas en occitan oriental, i son qualques mots qu’esperam una -v- mas que trobam una -b-, a mai escricha.
 
Coma explicar lo passatge de -V- a -B-?
 
— “bonheta” per “(v)onheta en Provença. Dal vèrb ónher. 
 
— “boidar” per “voidar” a Beujuec en Gavotina (04). Totun, ven ben dal bas-latin VOCITU
 
— “cadabre” per “cadavre” en Provença. Pasmens, ven ben dal latin CADAVER
 
— “embarniçar” per “enverniçar”:  mai violent e mai difusit de pertot que emblescar en Provença. E ven dal latin medieval VERONICE.
 
Per lo moment, non ai la respòsta. Poiriam pensar a un recul dal fenomèn de passatge de [v] a [β], avans mai estendut?
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
10.

*velari: VELAR

Segon Wartburg FEW e Meyer-Lübke REW 1396, 'bonheta' deriva del gallic *būnia ‘tija tronc d'una planta’, ‘bòssa’. Segons Coromines al DECast, i, 544, ven de 'bony' (mot d'origina inconeguda).

"VA" es una mena d'ipercorrecció per "v-ò", ont 'ò' es la forma etimologica de 'o' neutre.

  • 1
  • 3
Felip Martèl Montpelhier
9.

#8 OK, los dos se dison.

  • 3
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
7.

#6 en provençau, la 3e sing d'anar es vai, la question se pausa doncas pas. En lengadocian sud, ont l'i a "ba" dins los dos cases, aqui la question se pausa ; sabo pas coma la reglan ailai, mas supauso qu'o fan.
Suu fons : lo betacisme; ordinariament, es presentat coma la poaa d'un trach iberic suu sud de l'espaci occitan, e s'arrèsta vès Vidorle, en laissant de caire l'essenciau de Cevenas. Me sembla pauc probable que l'i aie agut, antan, betacisme en Provença. Lo mistèri das formas citaas per Laurenç ista doncas entier. Lo rotacisme dins "sorelh", soreu, sorel", dins mai d'un endrech, ven de l'evolucion d'un ancian /l/ velari, coma las formas cantalonas e loseròtas ont la /l/ anciana se realiza -v- o -g-

  • 3
  • 0
Anta Lyon
6.

Adiu!
Poriatz nos en dire mai sus aqueste pronom "va"? L'èi eiretat de la mieuna menina, doncas sariá plan interessat de saber d'ont ven, d'un biais etymologic, aquel diable. E tanben perqué poiriá pas èstre escrita "va" per la diferenciar del vèrb "anar" a la tresena persona del indicatif present.
Perque "va va far/dire/manjar" sembla pas tarible, me pensi. Sembla un "typo".
Mercés plan.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article