CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 11.10.2018 03h00

Traças de B per V en occitan oriental?


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


en occitan oriental, i son qualques mots qu’esperam una -v- mas que trobam una -b-, a mai escricha
© Mette1977




Etiquetas
cambiament, fonologia, Lingüistica, Revèst, Revèstcambiament

Sabèm qu’en occitan occidental (gascon e lengadocian) trobam lo fenomèn de passatge de [v] a [β] “va disi” [βa’dizi] (dins d’airals dal sud lengadocian), quitament escrich —illogicament— “ba disi”, e dins lo demai, -V- demòra [v] “va diáu” (en provençal maritim) [va'djew]. Mas en occitan oriental, i son qualques mots qu’esperam una -v- mas que trobam una -b-, a mai escricha.
 
Coma explicar lo passatge de -V- a -B-?
 

— “bonheta” per “(v)onheta en Provença. Dal vèrb ónher. 
 
— “boidar” per “voidar” a Beujuec en Gavotina (04). Totun, ven ben dal bas-latin VOCITU
 
— “cadabre” per “cadavre” en Provença. Pasmens, ven ben dal latin CADAVER
 
— “embarniçar” per “enverniçar”:  mai violent e mai difusit de pertot que emblescar en Provença. E ven dal latin medieval VERONICE.
 
Per lo moment, non ai la respòsta. Poiriam pensar a un recul dal fenomèn de passatge de [v] a [β], avans mai estendut?
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

13 d'octòbre 15.50h

*velari: VELAR

Segon Wartburg FEW e Meyer-Lübke REW 1396, 'bonheta' deriva del gallic *būnia ‘tija tronc d'una planta’, ‘bòssa’. Segons Coromines al DECast, i, 544, ven de 'bony' (mot d'origina inconeguda).

"VA" es una mena d'ipercorrecció per "v-ò", ont 'ò' es la forma etimologica de 'o' neutre.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 10.13h

#8 OK, los dos se dison.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 19.42h

#7 Non. En realitat, en provençau, la 3a persona dau singular d'«anar», au present, es «va» o «vai». http://diglib.uibk.ac.at/ulbtirol/content/zoom/149063


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 17.37h

#6 en provençau, la 3e sing d'anar es vai, la question se pausa doncas pas. En lengadocian sud, ont l'i a "ba" dins los dos cases, aqui la question se pausa ; sabo pas coma la reglan ailai, mas supauso qu'o fan.
Suu fons : lo betacisme; ordinariament, es presentat coma la poaa d'un trach iberic suu sud de l'espaci occitan, e s'arrèsta vès Vidorle, en laissant de caire l'essenciau de Cevenas. Me sembla pauc probable que l'i aie agut, antan, betacisme en Provença. Lo mistèri das formas cita... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 23.12h

Adiu!
Poriatz nos en dire mai sus aqueste pronom "va"? L'èi eiretat de la mieuna menina, doncas sariá plan interessat de saber d'ont ven, d'un biais etymologic, aquel diable. E tanben perqué poiriá pas èstre escrita "va" per la diferenciar del vèrb "anar" a la tresena persona del indicatif present.
Perque "va va far/dire/manjar" sembla pas tarible, me pensi. Sembla un "typo".
Mercés plan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 19.44h

Me sembla qu'en occitan occidental
- en iniciala, V e B => [B]
- en mediana, V e B => [BV] o [W] sovent en gascon...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 18.04h

"ba disi" me sembla pas illogique, pensi qu'aquel b- ven pas d'un v- mas es pas qu'un consona prostetica per evitar l'iatus davant lu pronom neutre que la fòrma d'origina èra ò (d'aprèp Alibèrt), la pròva ne sembla èsser que a d'autres equivalents : gò, zo. Lo v- del provençal deu aver la mèma foncion.
Pus generalament aquels "b" poirián èsser deguts res qu'a l'asard d'una prononciacion locala coma lo -r- de nòstre "sorelh"


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 16.03h

Benlèu una enfluença "orientala" : es a dire coma per l'italian que coneis pas queste fenomèna e per quau podèm pas parlar, ço me sembla, de pression sociala dau francés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 13.36h

Me pense que podèm pas ignorar la pression sociala dau francés dinc aquela recuolada dau passatge de [v] a [β]...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'octòbre 07.24h

Mobilitat umana ?
Un appròche genealogic dels luòcs concernits permettriá benlèu de constatar la venguda de gents sortent d'autras zònas dialectalas.
S'oblida sovent la mobilitat e l'ibridacion dels parlars del fait de la mobilitat umana.






Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions