CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 22.3.2018 03h00

Part 1: L'accent, la marca, lèu interpretaa coma l'exclusion?


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Lo rapòrt a l’accent occitan es complèx. 

L'accent es un biais de prononciar especific d'un individu, un luec, o una nacion.
Un accent pòt èstre identificat amb una localitat dins la quala lo locutor està (un accent regional o geografic), l'estatut socioeconomic dal locutor, l'etnicitat o la classa sociala (accent social). 
cf. https://en.m.wikipedia.org/wiki/Accent_(sociolinguistics)
 
Es la marca de la lenga sos jasenta, aicí e per nosautres, l’occitan. Ja de monde se’n avisan ren e o cal recordar.
 
Aquela lenga, sensa poler politic ni legal es coma una marca, una pata... foguèt longtemps sonat lo “patoàs”.
— En intèrn ja dins l’espaci d’Occitània, per parlar que de monde qu’an l’accent occitan sus la “Queut’ d’Azur” (autra varianta francesa de “Côt’ d’Azur”) per exemple passan lèu per de “païsanasses, de monde de categoria populara, de l’interior dal departament”, o alora -enfèrn e castig- per un “marselhés”... Alora quora avètz sentit aquò, es la fin. Pensatz un pauc, la “Côt d’Azur” que la sieu capitala es Niça, reactiva quora li platz la sieu rivalitat amb Marselha, la capitala regionala (la “raubaira de sòus”, “la que fa baissar Niça”...). Pron dal cafè dal comèrci, auretz capit.
 
— En extèrne dins la Republica, l’accent occitan es pauc valorizat, tan dins los mèdias (premsa, filmes), los domènis de l’economia e de la politica. Es l’accent dal francés parisenc, l’accent dich estandard, de fach es un accent coma un autre qu’es valorizat. Aquel accent que d’unos creson inexistent, a ben de particularitats (particularas doncas) coma tot accent. Mas lo fach que lo monde digue d’el “an pas d’accent los que parlan francés amb l’accent parisenc”, mòstra que la pression per aquel accent es talament fòrta que leva tota relativitat.
 
— Mas, la question de l’accent es quasi mondiala. Me’n aviso de Netanyahu qu’èra relevat lo sieu accent bostonian quora parlèt als Estats Units d’America un còup fa. E es parier dins los païses diches francofòns (fòra França). Per totjorn aver en ment aquela problematica, un blòg trachèt particularament la mieu atencion. (Al secors, ai chapat l’accent francés). Es escrich per una soïssa romanda que parla de la sieu experiéncia de soïssa e compara amb la sieu grasilha de lectura estatala e culturala aquels dos païses.
 
Es sempre interessant. En particular quora escriu sus l’accent occitan dins lo francés o sus lo francitan o quitament sus l’occitan tal coma lenga.
 
Un pauc coma los escriches sus la question entre accent quebequés e accent francés estandard, lo mai interesant es de legir una opinion sus lo rapòrt entre accents de soïssa, accent estandard soïssa romand e accent estandard francés.
 
Tròces causits e significatius:
 
— Escafar lo sieu accent: la quista dal Grasal. Coma ai perdut lo mieu accent de Neuchâtel al profiech d’un accent romand estandard, valorizat.
 
— “Lo problèma” —m’èra estach explicat— “Es que se lo presentator dal jornal a un accent friborgés, los autres Romands va se sentir excluits”.
 
— Se sentirà (ausirà) ren un accent dal Sud [de França] presentar lo 20H. Perqué? L’accent dal Sud, fa pensar a las vacanças e a las cigalas, mas es ren credible per presentar de nòvas geopoliticas. A la rigor, passa per una emission de cosina…
 
— Creo quitament qu’un accent anglés es mai facilament tolerat a la TV francesa qu’un accent regional. Es dire…(Òc, penso a Harold amb las sieus bartelas rojas, que m’explica la geopolitica sus BFM TV)
 
— O una amiga al bel accent de Neuchâtel:”Felicitacions he, per lo tieu accent francés,  es super classa.” Coma se fossa una nòva coifa causia intencionalament:)
 
Notatz qu’al mens i son de Romands que tròban que l’accent francés fa classa. Tot es relatiu auria dich Einstein... 
 
Un autre ligam, es lo rapòrt de fòrça darrier la volentat d’ierarquizar l’accent estandard sus l’accent occitan. Un excellent article ne’n parla justament, via la capitala d’Occitània, Marselha, que cristaliza ben d’exemples d’aquel rapòrt al “colonizat”.
 
Es jamai estach tan ver lo provèrbi (sovent transformat): “Per l’aunor dal país sostenir. E per la dignitat de la sieu lenga mantenir!”
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

23 de març 06.58h

Accents dialectals e accent estandard de l'occitan
Independentament de differéncias lexicalas e sintaxicas, al màrgen, les parlars occitans son de variacions d'accent, çò es de pronóncia d'una mesma lenga, çò es d'una grafia etimologica communa, diita estandard. Le policentrisme dels accents deu pas amagar la centralitat etimologica o istorica, e la marca grafica dels accents es discutibla.
Sabèm que les accents tròp marcats son un empach a l'intercomprension dels extrèms, e qu'una co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 22.26h

Aquò dit, d'escotar presentar las informacions televizadas internacionalas amb l'accent occitan en francés m'interessariá plan mens que de las escotar presentadas en occitan amb la rigor e la larguesa d'esperit de la prensa catalana !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 20.02h

La consciéncia e la correccion de l'accent es una caracteristica de las classes dominantas, per se desmarcar de la populaça, e fa partida de l'educacion.
Las gents modulan un pauc son accent segond le mitan que s'i exprímen, es una forma de mestritge.
L'accent francés de la classe dirigenta tend de cap una accentuacion de la primièra sillaba en davalant...
Attencíon de parlar pas occitan amb l'accent francés, car serà mai e mai malaisit...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 13.24h

Lo dominaire se pausa totjorn coma la referencia de la normalitat, e emai al delai de la mesura d'aquela normalitat. Quand Europa de la fin de l'edat-mejana envasis la planeta entiera la norma de l'umanitat vertadiera es la "blancor" europenca , e emai aquesta color n'es pas una perque son los "autres" qu'an una color : negra, jauna, roja.Al delai de "blanc" l'europenc se considera d'alhors "sens color". La normalitat del frances vist dempuei Paris es de viure a Paris e d'aver l'accent parisen... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 11.49h

L'accentuacion occitana del "versalhés", nom que balhi a aquela lenga modificada per volontat de distinccion, venguda "francés" (e non pas "de Paris" : me pensi que "l'accent parisenc" existis, lo "titi", e qu'es el tanben a mand de desaparéisser non ?) es la taca de sang de Lady Macbeth sus la politica linguistica francesa, coma auria dich Max Roqueta.
Perdura, amai per de personas que jamai an pas ausit un sol mot d'occitan, mentre que l'ideal seria de parlar un francés neutre... e de par... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 09.32h

Remarqueratz que dens los filmes, los ròlle de petitas gens pòden auger un accent populari deu moment qu'es deu Bacin parisian (Isabelle Nanty, Pasquale d'Inca, Lionel Astier....) Mèmes se l'istoèra se passa dens los Aups !


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 08.29h

Brave article! Encara un còp mercé!
Sonque una pichona remarca:
"Per l'onor deu pais sosténguer
e per sa dignitat manténguer..."
es tirat de "l'Epistòla " de Peir de Garros, tant grand poèta de Gasconha del sègle XVI, crida per
"...prene la causa damnada
de nosta lenga mespresada:
damnada la podetz entene
si degun non la vòu dehene;
cadun la leisha e desempara
tot lo mond' l'apera barbara
e, qu'es causa mas planhedera,
NOSAUTS MEDISH NOS TRU... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions