CAPÇALERA2 DINTRADA2018

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 22 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 1.3.2018 03h00

Discussion de mercat


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


M’apròcho d’un forn de socaire ambulant, un jorn de mercat. Es a servir un jove mas mi salua d’a tèsta e en prevision dei parts per o plat de sòca mi demanda vito. 
 
Tote aquele conversacions se debanan en pauc de minute. 
 
— Ieu: “Va ben? 
 
— O socaire: Va ben. Serà tanben una placa de sòca coma de costuma? 
 
— Ieu: De segur!” 
 
(o socaire contunha a conversacion, en francés aquel còup, amb a pràctica qu’èra davans de ieu. Es un jove e acaba doncas a conversacion e va pagant) 
 
— O jove: “A sòca, n’an ren a París è! Sabon ren ce que mancan. 
 
— O socaire: Si mas quora venon aquí, s’integran e ne’n manjan tanben.”
 
Va estre a ieu mas o socaire ditz a una cobla d’autre pràctique. S’apròchan dire bònjorn, segurament perqué an o temps e perqué o gèsta dal socaire emplenar a sòca amb a cassa plena de preparacion es bèl de gardiar:
 
“D’autoctòns, es ver, i sèm gaire. Per exemple, ieu e el. I autres son de toristas que son demorats...  per longtemps. 
 
— Nautres, sèm arribats de Nantas. E nos platz a sòca. Mas se’n tròba ren pron de luecs que ne’n vendon. 
 
— Sèm un pauc dilluats, es a “Côte d’Azur”, aquí, a “Côte d’Usure” meme de còups voei! 
 
— Benlèu en lo sud oest an encara de doçor de viure. An mens de pression qu’aicí. 
 
— Zo, i anam. Adieu. 
 
— Mercés a vos. A se reveire al mercat!” 
 
(èra verament per o plasir que venguèron, comprèron ren aquel còup) 
 
Pi sio servit, parlam en occitan amb o socaire. 
 
Un vielh apròcha darrier de ieu, e al moment de partir cercar d’argent (semblava d’i d’aver obliat i sòus):
 

“Es ben de parlar la lenga. En niçard se ditz ansin. Te mi fa pensar a cen qu’as dich:” De pitos n’as plus, va ne’n querre”. Nautres diem, de “pie” per l’argent. 
 
— O socaire: E voei, e en montanha cadun a o sieu, es o gavòt. E pi i es o monegasc. U n’i a. Ma gran per exemple mi disia, sas, per l’argent se ditz “l’estec”, coma per o “pourboire” o per a carn. 
 
— O vielh: Mas a Niça avèm una lenga, après lo resta son que de patoàs. 
 
— O socaire: Non, mas alora son a egalitat tanben, pelhasc, mentonasc, tinean... 
 
— O vielh: Siáu anat veire lo teatre en lenga niçarda. Mas li son de mòts qu’an ren acapit en lo public. E l’autor diguèt: es normal, es perqué i son de mòts “occitans” dintre. 
 
Nautres siam pas occitans. Es una autra lenga, es après Var que parlan ansin...
 
— O socaire: Non mas i es pas d’occitan, cada endrech a o sieu. E pi ensèm, tot o sud de França es occitan. Al nòrd es la lenga d’Oïl o francés. 
 
I son un pauc de variacions. O gavòt, o niçard, o provençal... 
 
Après i es l’occitan que direm “mai literari” dal costat de Tolosa. Mas tot es de bòn occitan.  
 
— O vielh: Es complicat. Zo, li vau.”
 
Èro ben susprès per a qualitat d’a respòsta linguistica dal socaire. Coma qué, de linhe bolegan. E de veire una mena d’integracion light a la cultura occitana se far via a manjuca per d’autres. 
 
— O socaire: “A se reveire. Pòrta ti ben! 
 
— Ieu: Mercés per a sòca. Finda tu. A se reveire!”
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

5 de març 11.00h

#4 una idèa d'article per Domé ?

Agachar, sinonim gardiar (variacion gardear), regardar (Var. regarjar) dins lo nòstre airal est occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de març 08.20h

gardiar = regarder ? Mercé.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 14.22h

M'agrada l'anecdòta, que se poiria metre a la sauça locala dins totes los recantons d'Occitània!


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 13.47h

Oil/Òc
Es pas segur que i auja una bipolaritat reala oil/òc, una frontièra lingüistica entre dus blòcs homogènes, se non qu'un limit d'intercomprension a partir d'una distància dada.
Es la meteissa causa en Occitània, entre blòcs dialectals, artificialament homogeneizats e frontalizats.
Es un affar de desriva dins le temps a partir d'un centre inicial, Roma.
La consciéncia d'appartèner a un ensemble lingüistic es fonccion de l'airal de la seu mobilitat personala; aquel que viatge en... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 10.22h

Es incontestable que la vision occitanista de la lenga s'es installada dins una partida pron importanta de l'opinion dempuei leis ans 1990-2000 (dempuei lo Temps Tres de l'occitanisme segon Lafont).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions