Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Istòria (I): la resisténcia a l'anexion francesa dau Comtat de Provença en 1480. L'armada de Leberon de Folc d'Agòud

Lo rei Rainier Ier d’Anjau
Lo rei Rainier Ier d’Anjau
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Leberon es una tèrra marcada per l’idèa de resisténcia
 
Revòlta còntra l’anexion per lo reiaume de França, acuèlh de vaudés, sosten de la Comtessa de Saut a l’independéncia de la Republica de Marselha amb Casau... 
 
Veguèm lo cas dau menaire de l’Armada de Leberon que s’opausèt a l’anexion dau Sobeiran Comtat de Provença. 
 
Folc/Folquet d’Agòud (francizat en Foulques d’Agoult, 1400-1492), es senhor e baron, camarlenc dau rei Rainier d’Anjau e chivalier de l’Òrdre dau Creissent. Es d’una familha nòbla qu’aguèt sovent de grands pòstes. Eu, es per exemple viguier de Marselha en 1443 e 1472.
 
Quora Rainier tòrna en Provença après aver perdut lo reiaume de Nàpols, lo Comtat sobeiran de Provença es en marrit estat. Tre 1343, la pèsta arriba a Marselha. Au meme moment arriban de repercussions de la Guerra de Cent Ans. De bandas de mercenaris (lei Grandas Companhiás), demobilizadas entre doei campanhas, venián destrurre lo país: lei Tuchins matats en 1348 per Raimond d’Agòud en Leberon, seguits en 1357-58 per lei bandas d’Arnaud de Cervole, lei bandas espanhòlas en 1361, lei bandes de du Guesclin en 1365, 1368 e 1369. 
 
Per s’ocupar de donar de valor au sieu domeni, Rainier fa apèl a un òme avisat. Folc d’Agòud. Una familha qu’es doncas sovent dins lei cèucles dau poder comtau. Coma promiera decision, Folc fa venir de Gavotina: Briançonés, Pimont e tanben de la riba de mar de la Republica de Gènoa, de familhas entieras per repoblar l’estat. Passa de tractats comerciaus amb Florença, Venèsia, e Gènoa.
 
 
Folc mena de trabalhs d’aigatge dins Leberon e la plana de Durença
 
Lo rei Rainier Ier d’Anjau se mòre en julh de 1480. A escartat de sa succession son felen, Rainier II de Lorrena mas a legat sei bens a son nebot Carles dau Maine, grevament malaut ja, e que l’eritier es ren d’autre que lo rei de França Loís XI.
 
 
Còntra l’anexion dau Sobeiran Comtat de Provença au reiaume de França 
 
Folc d’Agòud recampa una armada a Saut, que son eritier Raimond V d’Agòud n’es a la tèsta. La vila d’Ate li a dubèrt sei pòrtas a l’apèu de Guilhèumes de Remerville, nom de familha occitanizat en Remerveilhe, que la familha d’origina lorrena s’èra installada dins la region en 1437. 
 
Una granda part de Leberon, de Cavalhon a Forcauquier, a rejonch son armada.
 
Loís XI, dich l’Universala aranha per sa ret d’espias un pauc de pertot que lo tenián informat, es avertit dei progrès de la revòlta provençala. Fa mandar una armada que sometèt Provença tota, après d’aver emportat Forcauquier après un sèti de tres setmanas. Loís XI promulga rapidament una amnistia generala. Tot en susvelhant d’eventuaus opausants, farà enterinar amb lo cubèrt de la legalitat l’estacament “d’un Principau a un autre Principau”, en realitat una anexion pura e simpla, per lo Parlament de Provença. 
 
Lei tèrras mai a l’èst, elei, van gardar un remembre d’aquelei cambiaments politics de sobeiranetat, e explica que se destornèsson de Provença francesa en 1388 per demandar la proteccion d’un rivau, lo Duc de Savòia. Savòia estant mai luenh, seriá possible que lei laisse tranquilles, levat en cas d’atacas francesas. Es çò que se passarà mai tardi dins l’encastre dei Guèrras de Religion en l’èst d’Occitània. Savòia sostenen d’alhors Casau. Mas aquò, serà mai tardi. 
 
 
Referéncias:
 
Folquet d’Agòud sus la Wikipèdia en francés
 
Gòud
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pas sup
4.

#3

E catarina segurana ?? (catherine Segurane)


Un pichon ligam que dobrís un PDF atal auretz un bocin mai d'entresenhas!

https://www.google.fr/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&ved=0ahUKEwjqxaWT46LbAhWFbxQKHXdWDncQFgg0MAI&url=http%3A%2F%2Fwww.ac-sciences-lettres-montpellier.fr%2Facademie_edition%2Ffichiers_conf%2FNIQUE2011.pdf&usg=AOvVaw2mSc81IMRSsZfaeFBoxi97

a-n-aquel propaus, me soi totjorn demandat, cossi los occitanistes anavon pas al cap de las causas. i a un vertadièr trabalh de far....

  • 0
  • 0
Merlusa Nissa
3.

Resistenca de Nissa a l'anexion francesa, en si separan de la Provença en 1388 !

  • 0
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
2.

Los Estats de Provença representan lo comtat de Provença (sens lo pais niçard e l'Ubaia), e lo comtat de Forcauquier, fusionat despuèi longtemps. Lo marquisat exista pus despuèi lo sègle XIII : la part nòrd es restachaa au Daufinat, la part sud au papa.
Las doleàncias dels estats de Provença èran redigias en occitan despuèi lo sègle XIV (lo comte respondia en latin, e de viatges en oc, mas rarament). Es estat publiat per M. Hebert e G. Gouiran quauques ans en reire. Tre que lo comtat es "francés", los Estats fan lors doleàncias premier en latin, puèi, tre las annaas 1490, en francés, per estre compreses dau poer reiau, qu'a mandat en Provença d'administrators "franceses".

  • 5
  • 1
pas sup
1.

1481-1483
Provença es restacada a la corona reiala.
En 1482 los estats de provença aprovan los 53 articles apelats « la constitucion provençala » que fa de Loís XI lo Comte de provença atal proclama son union ambe fransa.
Los estats de provença pensi que vòl diser Marquizat de Provença, Comtat de forcalquièr, Comtat de provença.
Ai recaçat aquelses 53 artcles de la sia dicha constitution provençala… en qu’una lenga son escriches ? Ai pas trobat !

Me sembla que sari auna bona causa d’espepissar atal l’istòria de totis los airals qu’an estat anexat, per maridatge, rusa, per crompa (cas del dalfinat) es desempuèi aquela epòca que lo filh del rei de fransa es sonat « Dauphin ».
Lo nom es « dauphiné de viennois » d’aqui que lo comte Albon avia pres lo titòl de dalfin.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article