CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 8 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 18.4.2019 03h00

Una rivalitat Marselha, Niça, al servici de qual?


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Una tendéncia
 
Dins las tensions politicas e identitàrias que segotisson nòstra region, una es la rivalitat Marselha amb Niça. Coma en Lengadòc per Tolosa e Montpelhier, en Gasconha per Bordèu e Pau (e Aush?) .
 
Per nòta, en Gavotina avèm tres pòles mas se fan gaire concurréncia que son de talha meana: Valença (62 150 estatjants), Gap (40 225 estatjants) e l’aglomeracion de Mentan-Recabruna (totalizant 41 430 estatjants).
 
Es particularament actuala coma dins la question de la fusion de las acadèmias educativas, l’acadèmia de Niça qu’un pensava fusionant dins aquela d’Ais- Marselha.
 
I es quitament agut un partit politic niçard menat per Michel Cotta que revendicava dins las annaias 1990 una region “Alpes du Sud” amb los tres departaments alpencs.
 
Un moviment existèt per la renaissença de la Cort d’Apèl de Niça, perdüa après l’Annexion de la Contea de Niça a França (aüra a... Ais).
 
Aüra avèm la Metropòli de Niça Còsta d’Azur amb 538 574 estatjants (lo departament dals Alps Maritimes ambal sieu 1,084 million d’estatjants) fàcia a la Metropòli d’Ais-Marselha-Provença amb 1 895 600 estatjants (lo departament de las Bocas de Ròse ambals sieus 2,025 milions d’estatjants).
 
 
Istoric
 
En lo 1112, Doça de Provença, eretiera dal Comtat de Provença se maria amb Ramond-Berenguier III, Còmte de Barcelona. Despí lo 1004, degun Còmte de Provença es vengut a Niça. Marca mal.
 
En lo 1117, ven a Niça per arbitrar un conflicte entre l’evèsque de Niça e los vescòmtes. Lo Còmte Raimond Berenguier II de Provença defunta en lo 1166 dal temps de l’assèdi de Niça. Raimond Berenguier III arriba de sométer lo consulat de Niça en lo 1176.
 
 
Complexitat: autonomias e retéisser de ligams
 
Lo solet aligat dal Còmte de Provença, dins la lucha còntra lo consulat e lo vescòmte de Niça, es la Republica de Pelha -ben mai granda qu’aüra de Berra fins a Sant Anhe e de Mónegue a A Torbia- que capita de resistre a la feudalizacion per los vescòmtes de Niça.
 
Al sègle XII, Amfós Ier o II rei d’Aragon, Còmte de Barcelona, Còmte de Provença crea lo consulat a Pelha. Es administrat per tres consuls elegits. En 1176 l’autonomia es renforçaia en recompensa de l’ajüa còntra lo vescòmte de Niça. Forma tanben una confederacion republicanan amb Luceram e Uèls.
 
Los evèsques de Niça e los abats de Sant Pònç i an de dreches esperitals e temporals. Los canonges de Sant Ruf d’Avinhon an la glèisa pelhasca de Santa Maria dal sègle XIIe fins al 1654.
 
En lo 1191, Pelha perde la ròca de Mónego donaia a la Republica de Gènoa per l’Emperaire germanic. Lo Còmte de Provença semblaria ren poler far còntra, que totun, es ben ocupat per de rebellions de senhors locals. E demòra lo vassal de l’Emperaire germanic.
 
En lo 1215, una part de l’aristocracia de la part orientala de Provença refusa de reconóisser la sobeiranetat dal Còmte de Provença e de consuls de Niça discutan amb la Republica de Gènoa.
 
La República de Gènoa a l’ambicion d’esténder sas possessions sus tota la riba de mar fins al Var. Suscita la rebellion còntra los còmtes de Provença a Niça amb los artistocratas favorables. Lo 6 de julh dal 1215, lo partit d’aristocratas niçards a lo contraròtle e proclama l’independéncia de la ciutat en rapòrt dal Còmte de Provença.
 
En lo 1220, lo Còmte de Provença Raimond Berenguier IV ou V se maria amb Beatritz (filha dal còmte Tomàs Ier). La vila de Niça a pachat una aligança amb las vilas de Grassa e Draguinhan e a firmat una convencion amb la Republica de Pisa en novembre dal 1228.
 
D’aquel temps, l’armaia dal Còmte de Provença comandaia per Romèu de Vilanòva se posiciona delòng de Var. Lo partit oposat a l’independéncia de Niça a negociat amb Romèu una capitulacion de la vila amb una confirmacion de las condicions dal tractat passat en lo 1176 amb Amfós Ier de Provença, rei d’Aragon, Còmte de Provença e de Barcelona.
 
 
Presença tornamai
 
Lo Còmte de Provença conserva un castèl dins las vilas gavòtas de Levenç, Coarasa, Luceram e Pelha.
 
Pelha, gavòta, resiste. E mai, poiriam parlar d’una “cinta occitana”, cinta gavòta —de fach— formaia per las comunas gavòtas de Levenç, Coarasa, Luceram e Pelha, que correspònde al limit entre vivaroalpenc e provençaloniçard (Sant Blai, Torreti Levenç, Còntes, Blausasc (avans de Pelha), Pelhon (avans de Pelha), Esa). Correspònde totjorn aüra levat per un o dos quartiers destacats de la comuna d’origina coma La Trinitat (airal niçard) tracha d’Esa (vivaroalpenca) o mai recentament Cantaron (airal dal niçard de las còlas) levat de Casternòu de Còntes (vivaroalpenc). Sus lo meme scenario que Mónego trach de Pelha, per carrament cambiar de lenga aquí (malgrat la febla preséncia pelhasca constanta, simbolizaia per l’istòria dal pelhasc nomenat “Vegius”).
 
Lo cònte de Ròca Esparviera metent en scèna Joana de Provença, estent una marca de pan occitanitat coma pròva viscua localament per l’atestar. La separacion de Pelhon explicant magara lo partit per lo vescòmte de NIça e Pelha demorant pro “occitana”. La fragmentacion dal territòri de Pelha estent lo vam demografic dins los sègles siguents fins a la creacion de Blausasc, A Torbia (e mai Cap d’Alh, fàcia a Mónego).
 
 
Pression dal Reialme de França
 
Lo partit profrancés, es la maison d’Anjau e los aligats locals, los còmtes de Tenda e Vintimilha. Mas l’eleit de Niça e de las vigarias vesinas alpencas vòlon la proteccion militara e juridica. Vòlon preservar los privilègis de la ciutat principala (Niça) e d’obtenir de la maison de Savòia de novèls estatuts coma l’installacion de la capitala de Provença a... Niça e mai coma lo desvelopament de l’activitat portuària promesa per los Duraçs.
 
La dedicion de la Contea de Niça a Savòia dal 1388 marca alora lo restacament dal territòri èst alpenc a Savòia amb la creacion de las “terras nòvas de Provença” (de la maison de Savòia doncas). Tèrm que marca ben la possibilitat d’una visaia savoiarda per la gestion dal territòri dal Comtat de Provença en entier.
 
E en lo 1526, auràn mai un autre nom “Contea de Niça”, contea dins lo sens “d’encontraia”, de relarg, d’espaci e non una terra ligaia a la dominacion d’un còmte, que malgrat las temptativas, a jamai existit.
 
Conoissèm la dicha, divisir per regnar melhor.
 
Mas, delai la concurréncia entre Niça e Marselha, imaginatz... que donaria se foguèsson complementàrias.
 
Pensatz. De païses an quitament mai d’una capitala. Dins l’estat d’Africa dal sud, i son 3 capitalas. Pretoria l’administrativa, Lo Cap la legislativa e Bloemfontein la judiciària. Per Bolivia: Sucre e La Paz, Lo Chili: Santiago e Valparaíso, La Còsta d’Evòri: Iamossocro e Abijan.
 
Trabalhar ensèm, per èstre mai fòrts, ensèm! Un grand pòl occitan de l’èst. Depassar l’ego de “ciutat-cosmopòla”, es possible per trabalhar de cotria?
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

2 de mai 13.03h

Poudèn aveire de liam fuort em de quaucus sans fourçadament èstre marida em d'el.
E se prepausavian uno "Federaciu das païs d'O" ? Cò pegariè mai à la realita viugudo sus lou teren per las coumunauta, au nivèl loucau 1) pièi regiounau 2) :
1) l'entita geugrafico e culturalo (Camargo, Mauro, Leberoun, Gavoutino, eca)
2) l'entita aministrativo istourico (Coumta Venaicin, Countea, Prouvenço).

Podèm aveire de liams fòrts emb de quauqu'us sans forçadament èstre maridat emb d'el. E s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 13.10h

L'a pas de rivalitat Marselha / Niça. L'a una mena de regèt que vira de còp a l'òdi per Marselha a Niça mai lo revèrs es pas verai, lei Marselhés si senton pas en "rivalitat" amb Niça, subretot lei gents de la carriera.
Emai politicament e economicament, lo problème de rivalitat/doblon a Marselha si pausa amb Ais de Provença. Niça es tròp luencha per impactar Marselha. T'asseguri qu'aquesta rivalitat es niçardo-niçarda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'abril 18.09h

Couma l'avès ben dich, la rivalità tra Nissa e Marsilha es istourica. Mà noun vèhi cen que la lenga ven fà aquì ?

Ieu que sieu Nissart, mi plaserìa d'avé un'entità (despartament o regioun) autònouma, destacada de Marsilha. Pura, parlan evidentament la mema lenga (couma à Toulousa, Bourdèu, Baiona o Mountpelhié). Dounca nen cau luchà ensen per la lenga mà cadun pòu avé li sieu particularità e lou sieu poudé, nè ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 22.45h

Una rivalitat Marselha, Niça, al servici de qual ? E ben, al servici de la rivalitat Tolosa, Bordèu, tè !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 21.51h

#1 Oblides pas de prene tas pillulas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 08.57h

Qu'i a ua rivalitat Marselha Niça pendent que la nosta lenga es a crebar ! Vergonha !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions