Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Autas valaias de Gavotina: auta Tiniá, val de Blora...

Sant Estève de la Tiniá
Sant Estève de la Tiniá
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Puar en montanha es un pelegrinatge. Tornar veire la familha restaia d’amont. Pilhar de nòvas dals amics e vesins. O cerchar de solitud, de solesa, de solaç. O se confrontar a la natura e testar sos limits.
 
Ruf ivern mas estiu doç. D’ivern es de nèu, de gel, de glaça, de fred sec. Viure dins, plejar l’aumarina per far de cabans, afustar, muralhar, d’ivern.
 
E tanben respirar, chaminar, o anar al cinema d’Auron, als juecs per enfants. Puar dins las telecabinas, manjar dins los saps. Anar al Puèi d’Auron sus la pista dals Eissarts per chaminar sus la cima de las pistas d’esquí, agachar lo laus e la montanha de’n fàcia que se rebate dintre e las marmòtas. De veire de quartiers d’estiu, Los Cortils. Lo valon de Demàndols daval sec d’argile es un autre país. 
 
De sera de fèsta, manjar al Prat. Lo cambajon o las tantiflas al forn. Veire aquest vilar sensa accès al chamin l’ivern, despoblat e viu qualques meses d’estiu. La capela encara drecha, lo restaurant tanben e doas tres maisons arèi. Mas d’autras maisons que se prefondan. Los enfants jugan amb l’enfant dal patron. Viran sus la plaça dal vilar. Un collegian de Sant Esteve de Tiniá me cònta qu’es en classa opcion esquí. I es jamai agut d’ensenhament opcional d’Occitan vivaroalpenc al collègi. 
 
Establiment certificat “Sensa aver jamai prepausat d’ensenhament de lenga dal país despí la creacion de l’establiment (SAJPELPDCE)”. D’establiments en zòna alpencha son ren los solets d’aver aquel “labèl”, n’i a un molon sus la riba de mar.
 
Voiriá trabalhar sus las pistas l’ivern e animator l’estiu. Anarà al Licèu de la montanha a Val de Blora. Que i es plus d’ensenhament (durèt gaire d’ans). Parier al collègi de Sant Salvaor de Tiniá. 
 
I es encara de monde a baudre que parlan occitan vivaroalpenc o sonat gavòt, patoàs, d’amont, es ver que chal demorar sus plaça. Es luenh per far l’anar venir de la còsta, quitament de la Gavotina maritima. Mas a cu li platz a se e al/a la companh(a) de viure d’amont, comprar, en auta montanha, serà servit. 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article