Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo monde occitanofòn es pichon… es ver? (II)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
A suedesa
 
Parlo damb de collègas de Mentan. E parlema de l’utilizacian de l’occitan au sens larg. Dintre o mondo meme. Cito çò qu’avètz ja poshut liéger sus "Lo monde occitanofòn es pichon… es ver?" (Jornalet 7.1.2017)
 
Mas un me ditz, que fa ressan damb una stòria viscüa.
 
“Era en a fin d’u annes 1970 e i èra d’a pertot en cò nòstre o mite d’a suedesa. Frema que fasia pantaisar u joves de nòstre temps. Bionda, liura. De stereotipes un pauc.
 
Alora vago en viatge d’amont, e en Sueda, far de campatge. Cerco de frequentar de joves e subretot de jove (jovas) dau païse. Mas es un pauc dur. Se sentir isorat, sensa parlar ben anglés, manco. Alora penso de partir. Quora un bèlo maten, sento d’una autra tenda o bram “Belen de diau!”. M’arrèsto dins çò que fasia, e sento parlar totjòrn en aquela direccian d’a votz. M’apròcho e fago en lenga “òu mas èst de Mentan?”. L’autre sòrte a tèsta d’a tenda e me respònde: “de segur, aquelo de còup!”. E coma aquò avema fach de sortie ensèm a la recerca de freme que pensavan perfieche e que voriam trobar d’amont”.
 
Una stòria de mai sus l’utilizacian de l’occitan coma ligam per se trobar a l’internacional.
 
 
Bòb 
 
Èra dins lo Marselha d’après guèrra, carrièra Paradís  fàcia una escòla dicha moderna.
 
Mon paire nos aviá, a 17 e 19 ans, crompat una librariá pichoneta  dins un ostalàs vièlh. Eriam tanben dins la Crotz roja joinessa. Se veiá dins Marselha totplen de sordats p’ancara demobilizats. Anglés, americans, arabis. 
 
Veniá un oficier american sonat Bòb. Aviam simpatizat amb eu. Aviá esposat una marselhesa. Veniá nos crompar de cauvas. 
 
E parlava provençau que l’aviá après. 
 
Veniá de còups a l’ostau, convidat per lei parents. Èra luenh dei sieus. Parlava d’istòrias de sordats. Un òme brave. Parlava mièlhs provençau que francés. En francés aviá un accent òrre.
 
 
Lo seichelés
 
Aquela es una istòria qu’Andriu ABBE me cuntèt que ven dal temps dals sieus multiples viatges sus los 5 continents. 
 
Èra partit per puar lo Kilimanjaro. S’arrestèt just avans per s’equipar per adobar la puaia. 
 
Va dins un lodge. Es tengut per un mestís. En discutir ditz qu’es seichelés. Parlava quarques mots occitans niçard, que son grand èra niçard! Per la pena, li prestèt a gratis lo material alpenc per anar en cima dal Kili. 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article