Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Accent, quora comprendràn la convivéncia ?

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Combat per la lenga de l'ombra, l'occitan.
E l'ombra de la lenga, l'accent.



La susfàcia que se ve a pena. Qu'es totun evocaia per los artistas tolosans de Zebda dins tota la cançon "L'accent tué" fins a "Entendre chanter les accents de la mer. Je viens d'ici. Une fille du soleil". [Ausir cantar los accents de la mar. Veno d'aicí. Una filha dal solelh] cantat per la lengadociana Lou en duo amb Adryano dins la cançon "Une fille du soleil" [Una filha dal solelh] en passar per lo parisenc d'origina occitana auvernhata Grand Corps malade "J'entends Brassens sur un vinyle, "Chanson pour l'auvergnat" J'entends l'accent d'ma grand-mère quand elle chantait "Ramona" [Sento Brassens sus un vinil, Cançon per l'auvernhat, Sento l'accent de ma maigrand quora cantava "Ramòna"] dins la cançon "Acouphènes" [Acofèns].

Fa longtemps qu'o dio, d'autres occitanistas tanben. Lo primier pas per la dignitat de l'occitan, en França, comença per l'accent. E lo combat es fàcia a de muralhas. Mas totas las muralhas an de traucs. Aquelos reportatges e articles ne'n son las pròvas, vist que sembla d'aver besonh d'o provar. 


1- De reportatges vidèos qu'o constatan, es pron nòu
​​


Mesa en linha en lo 2016. "Avec ou sans accent" [Amb o sensa accent] Documentari de Vincent Desombre, difusat sus France 3 lo mars 6 de setembre (a 00h20 pròva de l'interés acordat) 



Mesa en linha en lo 2017.

Resumit

L'accent, d'unos pòon ren evitar la question: un mot, un solet, e son repairats. Totplen lo cultivan fierament, d'autres fan tot per se'n desbarrassar. Rescòntre amb Ludivine, una niçarda que pròva de trabalhar dins lo mitan de l'espectacle. Blocaia sus totplen de castings a causa dal sieu accent, fa intervenir per ela Igor coach vocal per apréner d'o gomar. Paul es Ch'ti e fier de l'èstre, el, a fach dal sieu accent lo sieu fond de comèrci. Realizacion : Violaine Molinaro, M6 Emission : 100% Mag Patrick Spica Productions



2- D'articles qu'o denóncian coma dins la literatura
 
—​​​​​​ L'afar Melanchon purament escandalizanta:


— Sensa parlar de la vision de la dignitat de la lenga occitana

— L'integracion de la vergonha d'èstre occitanofòn, britofòn...
 

— E encara mai, a data mai anciana, n'avèm tanben de traças dins la literatura. Coma amb la novèla In Memoriam, Paul Léautaud parla dal paire, Firmin, que, en causa dal sieu fòrt accent provençal, posquèt ren realizar la granda carriera teatrala que pantaisava en quitar jove, lo sieu vilatge gavòt d'Ubaia d'Uvernet-Forns. Foguèt bufaire de teatre.

— O coma ne'n testimònia mai contemporaneament un teatrista dins lo DVD Le complexe du santon en rapòrt dal refús de l'accent occitan de la part dal mitan professional, per far carriera.

- Mas de còups, la premsa ne'n parla dramaticament tanben: https://www.nicematin.com/faits-divers/moques-pour-leur-accent-deux-marseillais-reviennent-se-battre-a-deux-contre-dix-avec-une-hache-en-discotheque-417365
E https://www.laprovence.com/actu/en-direct/5695425/nice-des-marseillais-juges-pour-setre-battus-a-deux-contre-dix-avec-une-hache-apres-avoir-ete-moques-pour

 
3- Los messatges dals mèdias qu'entretenon l'ignorança

Lo cinèma francés es una granda aisina d'oblit lingüistic francés, per exemple: Ces personnages de l’histoire de France qui ne parlaient pas français (Slate 23.03.219)
 
 
Coma per lo novèl espectacle en francés accent estandard de París solament, que cònta la vita de Bernadeta Sobirós. Sus la benda anóncia totun, ges de mencion de l'occitan gascon al mens. Pasmens a ben dich la verge, dins la lenga de la jovena filha: "Que sòi era imaculada concepcion" e non "J'suis l'immaculée conception (de Paname)".

Estonant d'autant mai que los mèdias franceses son contents quora un estrangier famós cita un frasa en francés o ditz dos mòtes en francés per exemple Matsumoto que ditz "Marianne de ma jeunesse [il le prononce en français]." (Mariana de ma jovença [O ditz en francés])
 

Quarque temps fa, dins Sud-Ouest, una anóncia de casting demandava un jove per far actor d'un film en Gasconha amb la mencion "l'accent dal sud serà ren tolerat".

Remarcatz la version finala, consecracion dal costat risolier qu'implica l'accent o quitament la sieu desaparicion:" Es risolier, avètz ren d'accent (dal sud / occitan), de fach !"
 
 

Parlar qualques mòtes de la lenga de l'autre es un biais de lo reconóisser. Quora sio dins un país d'una lenga que conoisso ren, parlar qualques mòtes de la lenga per dire bònjorn, mercés, fa totjorn plaser a l'interlocutor. Pluslèu que d'atacar dirèct en anglés.

Quora serà acabaia per nos la mancança de respècte, non assumia clarament per lo moment? Quora poirem parlar amb l'accent occitan, sensa èstre etiquetat negativament o amb condescendéncia? Quora? Es una illusion aquel jorn de fin de combat?





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pjm pjm
8.

anecdòta vivuda i a pas gaire :

som dens las landas, a una sala de concèrts, a devisar damb un amic entre dus grops, en frances.
una gojata nos ven charrar ; au cap d'un moment nos demanda : "mais vous êtes d'où vous, pour parler comme ça ?"
miladiu, li respondem : "on est d'ici, tè, et toi ?"
la gojata, 30 ans, es d'Avinhon. parla ponchut, sap pas un mòt d'occitan e sap pas quitament çò dont vòu díder, occitan. pr'aquò es tota fiera de sàber çò que vòu díder "un dròlle" en patoès d'avinhon (!). nos vòu pas créder quand li explicam que som d'aquí, e que nosautes n'am pas d'accent, som normaus qué !

l'accent, en una larga part d'occitània, es un sovenir geinant o risolièr, pas gaire mei.

dens las autas parts, tardarà pas, aquò solide.

  • 0
  • 0
Gaston Fèbus Ortés
7.

#6 En Bearn, son que Dieu me comanda… e, o avètz remarcat ?, d'accent, el, n'a pas gaire !

  • 0
  • 3
Mèfi! 31
6.

Al trebalh, es l'accent ponchut que commanda a l'accent local...

  • 3
  • 0
Gerard Cairon Florentin d\\\\\\\'Albigés
5.

#4 Fariái qualques remarcas al regard de vòstre comentari, dont partegi lo fons...
- quand parlatz dels immigrats, los que venguèron de decennias enrè, ensajavan de comunicar -aquò passava per la coneissença de l'occitan( sovent lo cas dins las minas de Carmauç, tanplan pels latins-espanhòls, italians, que poloneses) , o, pel mens, del francitan. Lo modèl del francés plan parlat que benlèu avián enveja de parlar o de far parlar a lors dròlles, per favorisar l'ascencion sociala, èra de francés ambe l'accent, parlat per la pichona borgesía e los fonccionaris -mèstres d'escòla , etc..
aquel francés amb l'accent que s'ausissiá de pertot- grandas vilas e vilòtas.
- Al jorn d'auèi, tot es capvirat. Parli pas del monde que fugisson la misèria- e que s'adaptan, mai o mens al parlar popular que los enròda, mas d'aqueles que venon cercar lo solelh o una qualitat de vida supausada , ambe un accent ponchut, sens se trachar, conscientament o pas, de la cultura del país on arriban.
- E que dire de las voses artificialas dels jòcs videòs, de las aplicacions vocalas etc...que los dròlles escotan de longa.... n'ai pas ausidas fòrças amb l'accent de Malhana o de Minjacebas...
Tot aquò, un ambe l'autre, susvalorisa l'accent jà egémonic e desvalorisa l'accent nòstre, benlèu darrièira fonsalha d'una lenga a mand de far las telas...

Mas , vertat, quina pena d'ausir, en familha sustot, ponchujegar de dròlles alara que lors parents, joves adults, parlan encara "ambe l'accent", emai s'an perduda la lenga-substrat d'aquel accent

  • 7
  • 0
Lo raiòu CVN
4.

Problèma per un enfant : amai i ague l'accent dinc una familha, e quand lo manit parle d'un biais marcat local emb d'un pauc de francitan dedinc amai d'occitan, finirà que pauc a pauc la tipicitat de son accent e de sa sintassa demeniràn per emmancablament jónher l'especifitat d'aqueles que rescòntra chasca jorn dinc son environament escolari. Precise que los regents li fan pas ges de remarca sus son biais de prononçar (perque es bòn escolan, saique...). Save de qué parle : o vive dinc ma familha.

Es pas totjorn afaire de vergonha, fotre, non pas ! Mès l'environament musicau lengatgièr pus representat vos tira fòrça dinc l'autre sens. E en cò nòstre, despièi l'arrèst de la trasmission de la lenga e la desparicion progressiva de sos portaires, lo darrièr marcaire identitari nòstre es a chorrar !
Per quant als novèls venguts, i son per pas res : pièi que coneguèm pendent un sègle l'immigracion per las minas e qu'aquò justament refortiguèt la mantenença dals marcaires identitaris nòstres. Coma a l'ora d'ara : son los enfants d'immigrats e de gitans que mai tènon l'accent d'aicí, au còntra dals enfants "d'autoctònes". E ben, òi ! O chau dire !
Mès quò me fai conclurre que finalament, nòstres marcaires identitaris se retròvon a sobreviure dinc las classas modèstas, a la periferia : dinc las banlègas o la rurbanitat pròcha. E despareisseràn a flor e mesura, dinc l'ignorença complèta de ce que pòdon significar... La musicalitat maja qu'entende per carrièira es de mai en mai ponchuda e marcada franchimand despièi 20ans. E la lenga ?... Dirai pas mai.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article