Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo caminament per seguir los corses d'occitan (3)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Es ben de saber qu’i son ges de sosentenduts per l’occitan. Ren de mai per aquela matèria que per una autra (genre un prof d’espanhòl = “atencion a la promocion dal franquisme, pòl arribar” lol...).
 
Son talament atristants los estereotipes concernent nòstra matèria, l’occitan, qu’es denembraia e solament presenta dins un pauc mai de 10% dals establiments de l’acadèmia de Niça per exemple, que n’es destorbant per lo pauc de certificats d’aquela matèria fàcia a lors collègas. E pi, totun ont l’ensenhament es present, es en marge, opcional (passam sempre après tot lo monde, exceptat lo latin, mai prestigiós dins las tèstas d’unos parents, totas las autras matèrias son obligatòrias, o cal ren obliar e quitament de CDis n’i a de pertot).
 
Pichin florilègi blasant e dolorós. 
 
Matèria sus laquala de monde mèton lors fantasmes o ignorança:
 
— es risolier: prof palhasso (clown), gent animateur amb l’accent (“l’assang du midi!”)
 
— amb condescendéncia: es un arcaïsme, mòrts-vivents, va durar un temps
 
— o agressivitat: raubaire d’oras, de salas, de plaça per l’afichatge d’òbras d’escolans/ afichas sus las muralhas de sala
 
— sota ganc de velut o “veracitat”: non es una lenga, un “patoàs” siguèm serioses, mescla de francés e d’italian (u, e costat vèrs Espanha...?)
 
— curiositat: s’escriu despí quora, de libres??
 
— pertinéncia: a de que sièrve en la vita, qu’estudian en corses, las recèptas dal pan banhat e autre?
 
— dins quina casa: a-normalitat, extremistes de seneca, fachos, folclos, ecolos
 
— essencial: proposar d’occitan, es de tròup, i son d’autras prioritats
 
— los privilègis: l’occitan, amb lors tres pelats, qué encara!?
 
— los images sus las minoritats: son quant e ont aquelos que parlan, d’indians? (fasèm ren de messa negra nimanco). 
 
La lenga nòstra, coma las autras es un supòrt. Per dire lo monde, lo ben tant coma possible (o tanben lo mal). 
 
Existe dins nòstra istòria e actualitat plen de causas, prèmi Nobel de literatura dal 1904 Frederic Mistral (taxat d’extrema drecha d’alhors...). 
 
I son mai d’aquelos qu’an fach de politica, en occitan, democratas e non fascistas de segur, coma Paul Ricard en lo 1936 (òc, aquel dal pastaga!).
 
Sèm en mòde subrevita, que que sigue actualement. E es lo mai dur. Nòstra matèria. De totas.
 
E après, s’estonam que son mai lo monde d’autra part, los cercaires e estudiants estrangiers (Naoko Sano al Japon, d’allemands coma Georg Kremnitz o de cercaires de Scienças Po coma a Mentan) que s’interèssan a l’occitan? Normal fin finala, an ges d’estereotipes que los blòcan e qu’empachan lor curiositat. O enfin, se n’an, n’an ren sus l’occitan. Pichina consolacion. L’ignorança es sempre de combàter.
 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Reinat LO VAU
3.

D'aitant mai que, de còups que i a, l'Establiment pòu pas inscriure leis escolans dins lo logicuau de gestion, estent que la Direccion "coneisse pas lo nom de l'opcion dins la nomenclatura oficiala" (sic) e lo pòdon pas faire sus un papier, "vist que siam à l'epòca dau numeric" (re-sic).
(disi pas dins quin Establiment, que se non ...)

  • 3
  • 0
Lissandre VARENNE Gevaudan
2.

Aiçò a d'èstre ben clar, sèm al nòstre e chal arrestar de nos botar en posicion d'inferioritat rapòrt als francimandejaires e francimands. Sabe ben qu'aquò's pas atau per tu Laurenç emai se'n manca, mès fòrça o accèptan e enduran las remarcas.

Nòstra dignitat a pas ges de prètz, mai s'aquò es pas aisat sèm naltres que sèm legitimes aicí, coma lor diguère ja una banda de còps lor agrada pas en mai de tres oras seràn a París.
Avancem tèsta nalta, arrestem de nos plànher e parlem de nòstras victòrias tant pichòtas seguèsson.
Quand totes prendrem las causas al revèrs aquò serà pas tant dolent.

  • 4
  • 0
Loïson Ispora
1.

Que'm bremba quan èri regent caminaire, un conselhèr pedagogic qui m'entrè hens la classa tà'm díser: "Qu'ei plan lo biarnés mes totun que i a d'autas prioritats". Dinc a qui s'avisè qui avè competéncias hens lo domeni (e de las bonas). Que las se hiquè a profieit e que vadó conselhèr pedagogic d'occitan. Com qué tot que pòt arribar...

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article