CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'agost

Laurenç Revèst

Dijòus, 28.3.2019 03h00

Fin de petròli?


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Es, se pensa ren, de fach l’element de basa -mas dispensable- de nòstra actuala societat (pòst?) modèrna.
 
Qué?
 
L’amor? non, es indispensable.
 
Dispensable, qué...?
 
Lo petròli!
 
Pensatz un pauc. Òc. La terra caup de petròli, e las ressorças son ren sensa fin per aquela matèria. La tèrra es un espaci determinat e limitat. Las ressorças nòstras tanben.
 
Per transportar los òmes (dal mai important: los malauts, la securitat... al torisme), lo manjar, las marcanseias. Ambal temps, per l’especializacion umana, per los “progrèsses” tecnologics, la distància entre l’òme e la natura s’es accentuaia.
 
Los quartiers d’abitacion son luenh dals luecs de produccion alimentària e de trabalh. Un còup, plus de petròli, plus de veitura. Tot a l’anciana, a pè.
 
Quitament las centralas nucleàrias son bastias amb de maquinas que foncionan... al petròli.
 
Las anóncias millenaristas de fin dal monde, mi plason gaire. Mas, ben d’autors ne’n parlan Pablo Sevigné, Cyril Dion, Agnès Sinaï sus tipeee.com.
 
Cal cambiar. Alora. Coma far, pensar la regression, la “resiliéncia”. Es normala, dins la vita, es fluctuanta, la progression. De reculaias tanben. Los progresses son totun artificials. Avèm de besonhs fondamentals e d’autres annèxes. Un telefonet, un ordinator? segondari! Bèure e manjar? fondamental!
 
Lo problèma es que se pensa totjorn qu’i serà una solucion. Òc, una solucion de remplaçament, quina? Al Brasil an ben de veituras que foncionan a l’etanòl, fach a basa de vegetal.
 
Mas quora se pausa la question entre manjar o rotlar amb la veitura...
 
E quora sabèm qu’un plen de gasòli remplaça l’energia de 4 ans de trabalh d’un òme.
 
Quora? Quora aurem utilizat mai de la mitat de las resèrvas d’accès rasonable e que calrà començar de dire: “cal limitar”. Question annèxa: Coma saber precisament quin es l’estat actual de las resèrvas, avèm tot trobat o restan encara de camps petrolifèrs possibles e facilament esplechables?
 
Sensa èstre segur de la data que marcarà la fin dal darrier potz de petròli (cf. Resèrva petrolièra (wikipedia) o Resèrvas de petròli dins lo mond o encara  Capital.fr). D’estimacions dison que rèstan 50 ans per veire la fin de las resèrvas de petròli
 
Me demandatz ren coma se passarà per la lectura de las nòvas en occitan, i serà encara Jornalet, e internet?
 
Se parla dal prètz de reven per tirar lo petròli. E a mai devendrà car, a mens lo petròli serà interessant. Se parla d’autras solucions, la reculaia de la demanda en occident, mas la demanda pua en Asia amb los païses emergents coma China e índia...
 
Totun, se cal pausar lo problèma tre aüra.
 
La societat industriala a romput amb la ruralitat e l’autoalimentacion. A permés una cèrta emancipacion de las classas obrieras, ambals comjats pagats que n’es agut lo simbòl. Avans, dals latins a l’eatge mean, i èran los sèrvs que servian de man d’òbra, èra l’energia per far virar la societat. Eran lo “petròli de la societat”. Lo petròli a permés de levar temporariament la question energetica.
 
Un ancian militar alarmista diguèt que se las ressorças se rarefican, i seràn de conflictes e de rapòrts de fòrça. Per aquò cal se preparar a la transicion energetica per fugir de davalar dins la lei de la jungla. Aquel que constrenhe l’autre aurà lo poler sus el per se servir de la sieu fòrça per trabalhar per el. Seria la sieu energia.
 
Me n'aviso dal film que Clint Eastwood ditz a un: “Dins la vita, i son los qu’an una arma, e los que cavan. Ieu ai una arma!”
 

 
Cal esperar de non arribar fins a aquel ponch. Ficcion, cal esperar.
 
Lo petròli, es una causa, mas dins l’immediat ja, aüra, las abelhas son ben en reculaia. Los insèctas en Euròpa desapareisson e los sòls son polluats per la subre utilizacion e los produches quimics. Se parla de permacultura, trabalhar amb la natura per aver una fertilitat bòna de la terra e se’n servir al melhor.
 
L’occitan es tanben un ecosistèma, nos cal bàter per gardar la diversitat e sortir dal tot petròli per d’autras energias e mens de degalhatge de ressorças. Sèm mai que concernits.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

29 de març 23.46h

#1 La fin del petròli es tant evidenta coma la fin de tota causa. Per que n'anèsse autrament, caldriá que la rapiditat d'utilisacion siá mens fòrta que la rapiditat de creacion. Per crear de petròli, la natura s'i pren dins un temps clarament geologic, fòrça longàs (milions d'ans). Mentre que los umans emplegan lo petròli a una rapditat frenetica e de mai en mai aviat (dos o tres sègles).

La fin del petròli non es una teoria ecologista ni colapsologista : es una evidéncia fisica ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de març 10.56h

La fin dau pertòli?
Lo problem quò es qu'aquela teoria ven de las multinacionalas qu'an pas totjorn una pensada filantropica. E troban totjorn daus jornaus, per pas dire tiots los medias per relayar lòr propaganda.
L'ecologia es plan mas coma totas las teorias, religions, filosofias, scienças es recuperada per los poderos e malaurosament la populacion an pas totjorn la possibilitat de far lo discernament.
Dins l'espaci i anam enguera emben dau kerosen.
A mens que nos catan de tecno... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions