CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 14 de novembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 9.5.2019 03h00

Qualques aspèctes de las riquessas immaterialas de Gavotina de Contea


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Per l’espaci vivaroalpenc, quin qué sigue l’apelacion locala d’aquel dialecte: gavòt, alpenc, gentilat de la valaia o de la comuna, en foncion dals sieus pòles dal país mentonasc a las valaias autas (de Beura fins a l’auta valaia de Var) en passant per lo “mean” país mas tanben per los espacis confinants que partaja una mema istòria se non es la mema lenga (valaia d’Ubaia, Pimont, Marquesat de Doçaiga).
 
Vaicí un apercebut de las riquessas immaterialas d’aquel espaci.

 
 
1- Lo legendari
 
De collectatges d’istòrias e legendas totjorn en cors a la valorizacion de la memòria populara en passant per las presentacions e creacions literàrias, lo legendari occitan de dialècte vivaroalpenc es luenh d’èstre minor, contrariament a ce que un posquesse pensar, dins l’espaci occitan. P Canestrier, JL Domenge, P Colletta.
 
 
2- L’istòria autra (aquela non oficiala)
 
So Cepon d’Uèls, So Botaor (escrivon boutau) de Levenç, dins Ròia A Stacada, tantas celebracions collectivas d’una istòria. Lo passatge ritual a l’estat d’òme, la reconoissença per los pars, mas parier lo pòble vinceire fàcia a l’autoritat injusta.
 
Pòl anar fins a l’engatjament politic o militar incarnat per de figuras qu’an inspirat los autors gavòts o francofònes de nòstre espaci, de Blanqui de Puget Teniers a Massena originari de Levenç en passant per Lalin de L’Escarea. Las resistenças a las conquistas francesas veson la reactivacion de fòrts bastions dins quasi totas las valaias dalppaís Gavòt de Contea, e se manifestan per lo “barbetisme”. Iafelice.
 
Entre apropriacion e refús de disparicion.
 
Integracion dins l’Istòria de l’istòria de las gents dal pòble. JP Barelli (valaias dals Palhons).
 
Drech de portar una espasa a Uèls, Luceram. A Suspèr se ditz que: E gents son de cotèr.
 
 
3- Los mondes estranhes, inversats
 
Amb las fèstas, de practicas d’un monde alternatiu se pòlon dessenhar. Dal charavilh, pràctica sociala de contestacion-adopcion de l’autre al revenge social en passant per las bèstias totems de vilatges: li Banèls de Barver, lei lops de Clanç, los chats d’Ilònsa, i rainhards dar Morinhet...
 
Los contaires de l’“Aut” país amb la fòrça de la natura e lo ben que triomfa benlèu de tot. Inversion dal quotidian, mai banal, per laissar tanben la plaça al nòstre dialècte alpenc.
 
Ch Albin, A Steve, M Fulconis.
 
 
4- La participacion al moviment dals trobadors
 
Lo territòri alpenc es lo luec de naissença de trobadors (de Castèrnòu, d’Ilònsa...) , o lo luec de passatge de trobadors.
 
Mema causa per los tobadors refugiats en los estats dins lo nòrd de l’actuala Itàlia.
 
R Rourret.
 
 
5- Escambis umans
 
Las gents d’aicí venguts d’autra part entretenent de còups un ligam, real o mental, ambal país d’origina. Pimonteses  de lenga occitana, totjorn gavòts, o originaris de la “Plana” dotats d’un saber faire per bastir la Còsta d’Azur o gardar d’enfants.
 
Pèça de teatre Jana de las Marmòtas.
 
Exili temporari o permanent.
 
Estatjants dal Marquesat de Doçaiga e dal Val d’Onelha venguts trabalhar dins lo país mentonasc. Ou païs mentonasc, M Revelli.
 
Emplec sasonier o permanent dals abitants de l’Auta valaia de’n Tiniá a Marselha o Lion o coma emplegats agricòls en Provença. Simplas traças (patronimes) o cuents de partença.
 
La diaspòra occitana partia dals Alps conquistar lo monde coma los abitants d’Ubaia, los Barcelonetas, en Loisiana (USA), al Mexic. Ph Martel.
 
Departs deguts als conflictes coma dal temps de la Segonda guèrra mondiala per la populacion de la ciutat de Mentan completament evacuaia dintre los Pirenèus catalans pi dins Var o coma los abitants de Suspèr partits en Provença rodaniana (Selon) e los morinhencs deportats a Coni.
 
Film e reportatges de JP Belmon.
 
Partir per tornar e faire al país. Las trajectòrias de retorn despí Granòble dals fraires Maurin (creacion de l’Ecomusèu de la Rodola) o Marselha per escriure o cantar en occitan alpenc. Grinda, Z Castellon (Vesubiá).
 
Espero vos aver fach faire una bèla descuberta lèu facha d’aquel espaci nòstre.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions