CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 6 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 25.7.2019 03h00

"Del" avans" dal" en Gavotina maritima


Comentaris 24 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Una de las questions dins la normalizacion grafica de l'occitan vivaroalpenc de Contea de Niça e de las valaias occitanas de Pimont es la question d'escriure la contraccion "de+lo" del o dal. L'avèm ja escrich.
 
D'occitanistas costat francés qu'an la votz que pòrta preconizan "del" en vivaroalpenc, levat los occitanistas vivaroalpencs de la Contea de Niça qu'escrivon totes "dal" (e quitament la varianta "dar"). D'occitanistas costat italian qu'an la votz que pòrta preconizan "dal" en vivaroalpenc. 
Alora, que faire?
 
L'influéncia de la grafia mistalenca a benlèu ajuat a la forma "dal"? Totun, es aquela de l'estandard definit per l'occitanisme de Pimont cf. https://www.locongres.org/oc/normas-e-obras-normativas/normas/normas-graficas-2/valadas-occitanas-2
 
En Gavotina de Contea, la forma "dal" es aquela utilizaia per totes los escrivans en grafia classica, per los que mi venon en ment: Bernat Fruchier, Guiu Pelhon, Alan Pelhon (son fraire quora escrivia en vivaroalpenc e... que degun o corregissia per faire mai niçard...), Reinat Bermond, Stèu Lombardo, Joan-Peire Ivaldi, Cristòl Daurore quora escriu en vivaroalpenc per So Centre Cultural Occitan País Alpenc–Gavotina Pantais o quitament Joan-Pau Barelli (Barèl), Miquer Pallanca-Carabatta per la forma "dar".
E cito ren la palaia d'autors en grafia mistalenca o patesanta coma Antonin Steve, Sully Maynard, Andrieu Compan quora escrivia en vivaroalpenc fins a Pascal Colletta per la forma "dai" (dalh en grafia classica... o delh, mas degun o escriu ansin en Contea de Niça...) per los mai celèbres.
 
Es ver e Bernat Fruchier estima que lo passatge de "del" a "dal" es atestat dins los escriches de Gavotina de Contea entorn dal sègle 17en. Cito: "Per la morfologia, polem dire que “del”, forma dal genitiu, es pas’ncara remplaçat per “dal” ".
 
Ne'n demòran totjorn los toponimes:

  • en zòna que fa aüra "dal": La Peira del Villar, sus la comuna de Saunt Martin de Vesubiá,
  • en zòna que fa aüra "dal": La Val del Prat, a Luceram en las valaias dals Palhons,
  • en zòna que fa aüra "dal": "rue Caire del mel", a Recabilhera en la valaia de Vesubiá,
  • en zòna que "dal" passèt a "dau": Nòstra Dama del Bòsc a Jausiers en la valaia d'Ubaia.
  •  
  • Al revenge, de toponims en "dal" dins la zòna que fa totjorn "dal", n'i a un molon, passats a travèrs la francizacion dals toponims. "Rue Caire dal Prat" a Berra dals Alps en las valaias dals Palhons, "Rue Cairoun dal tuer" a Recabilhera en la valaia de Vesubiá, "Chemin Saoun dal Pra" a Sant Dalmaç dal Val de Blora a costat de la valaia de Vesubiá, "Rue Abbadia Dal Jouven" a Sant Sarvàor de'n Tiniá dins la valaia eponima, e ne'n passo.
 
Los patronimes
 
"Delserre", a Còntes, mas "Dalmas" un pauc de'n pertot. "Dalpuget" judius gavòts dal Puget de Tiniá. "Delrieu" a Niça es devengut un nom local mas es originari de Tarn segon ce que ne'n sabo.
 
Ieu, ai causit "dal" qu'implica una continuïtat ambals autors tant de grafia classica coma de grafia mistalenca avans de ieu. Es una pichineta divergéncia amb la grafia alibertina per lo lengadocian, que "del" se pòl realizar "dal". Mas un dals problèmas màgers es que "del" fa italian. Tanben, o avèm ja explicat, dins paucas posicion "e" deven "a" en vivaroalpenc, subretot dins nòstre canton. Avèm cercat e avèm trobat just: delfin >dalfin, Belver> Barver. La lista es corta e subretot iperlocalizaia.
 
E es mal acceptat, aicí, tant sèm luenhes de Lengadòc o d'Alvèrnhe que pràctica "del".
 
Per lo moment, ai ren d'autras pistas que d'escriure "dal". Sabo ren se los occitanistas lengadocians capiràn e parier per d'occitanistas costat francés qu'an la votz que pòrta que preconizan "del" en vivaroalpenc.
 
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

1 d'agost 07.35h

Apondon : ai obludat que l'i a tanben delh>delhs en bas-lemosin (sei pas segur que quela ortografia siá academicament admesa per ben dire mai si zo fan en auvernhat; prononciat "dèy" o "dèR" - sorry per l'abséncia d'utilizacion de l'API queste còp, espere qu'auretz totparier comprengut).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 07.30h

#21 Precisions - en naut-lemosin : dau>daus (prononciacions identicas "dòu") mas tanben sus la tauvera deu>deus (prononciacions identicas "dœü"); en bas-lemosin; del>dels (prononciacions identicas "dèl")


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de julh 14.46h

L'article masculin se liga a la prepousicion DE, qu'es tonica, e la vocala finala tomba (apocòpa).
La geminada latina LL se muda,
- sia en L lateral que vira a LH, o TH en gascon,
- sia en L rètroflèxe, que vira a U.
La E de DE, demòra barrada (é) davant LL, quand vèn larga (è) davant L rètroflèxe
La fonetica occitana non correspond pas exactement a la francesa.
Aquel(l) < hac Ille, tinda amb un é barrada, quand del amb un è larga, Quicòm entre la è e la à del francés.
Benlèu qu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de julh 19.05h

Dinc lo caire de las Corbièiras e benlèu lo Lauragués, i a ben lo singular : "dal" e lo plurau... (?).
En Daufinat, i a lo singular "dau" e lo plurau "daus".
Dinc la mitat de la Cevena, i a lo singular "dau" e lo plurau "dals".
Dinc una part de Limosin, i a lo singular "dau" e lo plurau... (?).
En Provença, i a lo singular "dau" e lo plurau "dei(s)".

E i a ben lo mème "dau" per dire "Lo pretz dau pan" coma "Dau matin au vèspre".
Siás pas sol, fraire. Escriu coma se ditz en cò tiu. Que ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 22.17h

#19 legissètz:
frequència nauta, simplifica....
Ha, Puta d'escritura predictiva!




Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 22.13h

La grafia etimologica es flexibla en totes parlars:
Dell(a)/dell(a)s > de ill...
Dins la cadena parlada, aquestas paraulas de referència nauta s'altèran foneticament, segond le contexte, e/o una règla generala.
Quand la geminada LL se simplifica en L, la vocala E barrada vèn larga, é,è,à,â,ò,ó...,fenomène contrariat, se la L se vocaliza e tòrna barrar la vocala, quand la diftònga se implica pas darrièr.
La question es de sàber se cal, e dinc a qu'un ponht, que la grafia reflècte... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de julh 12.06h

En Cairassenc s'utilizan diferentas contraccions de "de + lo" segond las localitats: "dau" [du] es pro general, e [dej] me sembla ben espandit decò (e me penso que l'aiba melhora de l'escriure sariá segurament "delh"). Totun trobem decò las formas [de] e [da] e respectivament pon fonccionar "del" e "dal" graficament (lo -l o -r finar chai sovent)... sabo pas se l'existís d'autras formas coma [dal], [dar], [daj], etc, mas la sariá possible conoishent la fonetica Cairassenca... se pòt ben v... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de julh 23.00h

#12

Coneishi bien lo cas de la zòna a cavalèir entre Bordalés, Perigòrd e Agenés (s'agís precisament deu vesiat de Brageirac, Duràs, Sta Fe, Liborna, Sauvatèrra, e participa a defenir lo dialècte de transicion brageiragués-duraqués ont se barréjan trèits gascons, lemosins e "lengadocians"). Disèvan, e dísen encara en Brageiragués e Duraqués (hasuri collectatges shas un òme neishut en 1948) : "ley" "ey" "dey" "mey" "tey" "sey" "nòst(r)ey" "bòst(r)ey", "quey", e tots aquest... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de julh 21.44h

Se se tracta d'una o de dòas preposicions, de#da? Fonetica o fonologica?
L'espanhòl DE e l'italian DE/DA an de logicas pròprias, e se pòt que le díser en òc se sèrra del vesin...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de julh 18.23h

#2 Es coma aqueu que mi conselhava d'escriure en niçard los/las cen que si pronóncia [ly]/[li] e que, doncas, s'escriu lu/li.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions