Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Nomenar es far existir coma lo baptisme

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Per donar de noms, plus que lo vegetal, una cultura que vegeta?
 
Mi laissa totjorn en un canton de la tèsta d’exemples de toponimes occitans mal francizats. O pèjor, de toponimes que son passats al biais francitan “Route de Serra Capeou” que sabèm ren s’es de francés o d’occitan, o que son en oposicion amb lo cadastre, sensa explicacions. 
 
Per exemple sus una comuna, un panel “criminal” Cros d’Asnier (pensant a Asnières??) per un luec sonat en occitan Cròs Danier (localament Cras d’Anier) Danier, forma locala per Daniel). E una autra carriera, marcaia Fuontvieia dins lo cadastre mas ambal panèl Fontvieille. 
 
Cito: Los residents sensa noms de carrièra, son doncas conviats a se regropar per faire de proposicions de noms de carrièras e vias en comuna al servici tecnic.
 
La comuna desira principalament veire atribuar de noms de vegetals o essenças vegetalas. Alora avètz causit? 

N. B.: Un locutor de vòstra familha desapareisse? La comuna de Niça ne'n forma un novèl gratis (non es una menchonaia) cf.
https://www.nicematin.com/environnement/votre-palmier-a-souffert-du-charancon-rouge-la-ville-de-nice-vous-le-remplace-gratuitement-417333
 
Cito: i es ren d’inventar per nomenar aquestas nòvas carrièras, tot es sus lo cadastre. Mas en plaça, lo cònsol nos a mes de noms d’aucels  insipides. Non es al cònsol de laissar sa marca sus nòstres territòris. Sèm que de passaires de memòria.
 
 Dos exemples. Un nom occitan dal cadastre restablich per un nom insipide mes avans en francés, per un nom de via.
 
Un nom mal revirat de l’occitan provençal: Lo pas de bòna aura (lo passatge dau bòn vent) devengut e entendut (etnotip occitan alora?): “pas (se levar) de bòna ora”...
 
Totes dos sus la comuna de Vilanòva de Lobet.
 







abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
5.

Le monde occitan a de s'emparar de la toponimia, coma ais estrategic de conscientizacion territoriala e identitària. La caminada es una activitat fisica e culturala estreithament ligada als noms de luòcs, de rius, de monts...la francizacion artificiala dels toponims esconde en primièra lectura, l'identitat originala e subretot sola legitima. La reconquista cartografica dins les mapas del cadastre e de l'IGN, amai dels GPS, es una tòca essenciala.
Se pausa le problèma de la causida grafica dels toponims, grafia classica generala o grafia fonetica localista, o ambe doas ? Sens díser d'una rectificacion del toponim en francés, d'officialitat actuala...
De que'n pensatz?

  • 2
  • 0
Mèfi! 3!
4.

Mapas IGN e caminada
En païses catalans de França, les toponims IGN son totes en catalan non-francizat.
Au còntre, en Occitània, les toponims IGN son franco-fonetizats...i a quecòm de far...
Aiçò non empacha pas l'interès del rescòntre ambe la lenga locala al cors de caminadas campèstras o montanhòlas...
En camin, se trapan amai de natius vertadièrs que sonorizan naturalament tot aquò.

  • 2
  • 0
Emmanuèl Isopet
3.

#2 Encara que... la traduction, seriá puslèu d'explicacions de còps que caldriá. Lo monde an sovent quitament pas la curiositat d'anar cercar la significacion del nom de lor carrièra (quitament en francés). Parièr pels noms de "personalitats"; s'es pas explicat sul panèu...
Aquò dich, lo nom oficial deuriá èsser tot simplament lo nom vertadièr de l'endrech, dins la grafia d'origina. E la prononciacion seriá sovent pas pièger coma Laurenç o relèva dins son article precedent!

  • 3
  • 0
Mèfi! 31
2.

Les toponimes deurian èsser en format multiple:
- grafia classica serrant l'etimologia,
- grafia fonetica locala, a la Mistral,
- revirada en francés.
Aquò serià tanben pedagogic

  • 5
  • 1
Lo raiòu Cevenas
1.

L'assimilacion contunha , malerosament...

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article