CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 11 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 28.11.2019 03h00

Arribaia de novèls estatjants sus la "Keutt d'Azur"


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Vilanòva Lobet
© Mossot




Despí pichon, mi demando d’ont venon tan de gents per demorar en cò nòstre. E una maison amb l’òrt qu’es destrucha per remplaçar per un immòble, d’ont venon las gents?

 

1- Un recent desplegant m’a donat l’ocasion de veire un exemple. Un exemple, dificil de ne’n far una causa representativa. Mas, vaquí.
 
Lo profil de la clientela anonciat da’l promotor es: estatjants de la comuna 33%, venguts de las comunas vesinas (canton administratiu) 26%, de la region parisenca e Lion e dal departament de Ròse 33%, bèlgas 8%.
 
Senon, question de proprietat 49% compran en residéncia principala (que 37% crompan per lo primier còup). 23% son en residéncia segondària. 29% son d’investisseires. 
 
Conclusion dal papier desplegant: Una part bòna viurà doncas sus plaça.
 
 
2- Un autre cas es aquel de familha. De gents de la familha comprèron longtemps fa un apartament. Dins un immòble de qualques estancis nòu, bastit sus una proprietat d’orticultors. Quartier de la classa meana. 
 
Per i aver trevat, veguèm lo monde qu’i restavan, al moment d’aver crompat. 
 
— Plan terren, una familha de Picardia e en fàcia tostemps voïde. 
 
— Primier plan, de membres de la comunitat armeniana. En fàcia de gents dal sud, sensa saber de mai. 
 
— Segond plan, los cosins de nòrd Vauclusa e en fàcia d’alemands. 
 
— Tèrç plan, una familha d’origina bretona. Parier per aquels de’n fàcia. 
 
— Quart plan, un jove originari de la region benlèu. En fàcia, un militar que ven jamai. 
 

Ne’n tiratz las conclusions aüra. Crompar un apartament dins un immòble? Devenir promotor immobilier? Distribuïr de prospectuses dins las bóstias de cada immòble per dire “Benvenguts en Occitània: una tèrra de lenga e de cultura”? Profechar d’una fèsta dals vesins que degun i ven per far escotar a fons la musica “Se Canta” als vesins?
 
Explicar ce qu’es l’occitan e suportar la condescendéncia d’aquelos que pensan o saber tot?
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

30 de novembre 11.16h

#4 Quand vèses lo nom e lo morre de Zemmour constatas que lo Grand Remplaçament a jà començat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 17.34h

Los occitans sèm sotmeses a la dobla pena :
A d’endreches, coma a Nissa, subissèm l’immigracion del Nord que fa montar los prèses e qu’empacha lo monde del país de crompar o de far bastir.
A d’autres endreches, subissèm l’immigracion del Sud, a son benefici los elegits destruíson l’abitat tradicional (ostalons e òrts) per bastir de « logements sociaux » e favorisar la « mixité sociale» (en réalitat una mixitat etnica ... provisòria). Los que pòdon fugísson l’inse... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 21
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de novembre 17.54h

*de'n fàcia > d'en fàcia (coma per d'en primièr / d'en segond)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de novembre 13.18h

Article qu'a lo meriti de mostrar la realitat. L'occitanisme ne parla pas pro d'aquestas questions.


Valora aquest comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de novembre 10.55h

E encara, aquò parla sonque de l'origina tant vairabla dels abitants del país niçard : non parla pas del còst del m2 abitable. Los qu'avián un salari de basa per un trabalh ordinari fa trenta ans podián crompar un apartament dins aqueles immòbles. Ara, sense eiretar de degun, sonque amb lor trabalh, lor es vengut impensable. Aital tanben, d'abitant niçards son pregats de s'anar far veire endacòm mai… sempre mai luènh per las montanhas…


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions