Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Aicí es plus aicí

Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí
Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Lo temps passa, per cadun. Mas dins la tèsta coma dins l’espaci mental e l’espaci real, de fach lo temps passa ren per totes dal meme biais.
 
Avio ja parlat de Pantais (occitan), Tjukurpa (anangu), Dreamtime (anglés) (Jornalet 7.3.2015) coma de Un pantaissaire e fondator occitan (II): Antòni Tonens de Chornhac. Creator del reialme “Uai Mapo” (Araucània e Patagònia) (Jornalet 27.7.2014)  o encara de Rescòntres Occitans-Amerindians [Jornalet 27.4.2014).
 
Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí.
 
Es un autor, mestís que se reconoisse coma amerindian urban e que declara “nàisser autoctòn en America es nàisser politizat”, e “i es ren de mean d’i escapar”. Lo sieu libre fa viure al lector las nafraüras provocaias per la colonizacion sus las nacions autoctònas, per los quals “Aicí es plus aicí”.
 
Lo monde imaginan l’Indian coma dins los films mas 70 % dals Indians vivon en vila encuei. Es lo resultat de la politica americana dins los ans 50 e 60 sonat lo’transfèrt d’Indians’ per incitar los Indielans a quitar las resèrvas per rejúnher las grandas ciutats. Aquesta politica voliá assimilar los Indians, amb un objectiu final de faire desaparéisser l’Indian” explica Tommy Orange.
 
Estrach. 
 
“Opale Viola, ma nenona”, a dich, mi passant qualques blestes de chavusses darrier l’aurelha. Jamai m’aviá, manco un solet còup, sonaia “ma nenona”. “Chal que saupèsses ce que se passa, diguèt. Sès pron granda per saber, e m’excuso de non t’o aver dich mai d’ora. Opale, chal que saupèsses que chal jamai s’abstenir de cuntar nòstra istòria e que degun es jove de tròup per l’ausir. Sèm totes aquí en causa d’una mensònega. Nos mensònegan despí lor arribaia e continuan de mensonegar!”.
 
Son biais de dire “continuan de nos mensonegar” m’a fach paur. Coma se fossa una frasa de sens doble e que ne’n comprenio manco un. Mas s’es contentaia de gardiar longament en direccion dal solelh, coma se faguèsse l’apèl a totes los muscles de sa cara per froncir los uèlhs. Sabio ren ce que faire fòra restar assetaia e esperar de veire ce qu’anava dire. Un vent fred nos a sautat a la cara, nos incitant a barrar los uèlhs. Las parpèlas fermaias, ai demandat a ma maire ce qu’anaviam faire. M’a respondut que se poiá ren faire mai que ce que se poiá faire, e que lo mòstre qu’èra la maquina d’Estat continuava d’avançar a chamin forçat sensa prendre lo temps de se revirar per veire ce que se passava. Per melhorar la situacion. E que nòstra marge de manòbra èra exclusivament liaia a nòstra capacitat de comprendre d’ente veniam, ce qu’èra arribat a nòstre pòple e coma li faire onor en vivent coma los de que chal, en contant d’istòrias. M’a dich que lo monde èra fach d’istòrias e de ren d’autre, just d’istòrias.”
 
E aüra, que ne’n pensar dals occitans, après tot aquò? Penso a la chançon de Nadau Los de qui cau.
 
 

 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
3.

#2
Lo flotejat es lo nombre d'uchaus mes en circulacion e que pòdon s'escambier suls mercats.

  • 2
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
2.

#1
Multi nacionala de per tsemple ARAMCO d'arabia saudita que val 1500 milhards d'euròs...

Lèu Aramaco va agantar los 2000 Milhards d'euròs.

Lo flotetjat de l'entrepreza es 1,5% de son captal
Meza al pretz de 7,68 euròs per uchau es ja a 8,47 € siá gaireben 10% de mai. una començament a de bon !

  • 2
  • 0
Lo raiòu CVN
1.

Despièi la revolucion endustriala, es bien aquò que se passa : desracinar e massificar las populacions per servir d'enterèsses naut plaçats. L'Estat francés es copable d'aver menat a l'esòdi rurau de mlieradas d'abitants e d'aver fach desplaçar de comunautats entièiras. Urbanizacion, creacion de l'agro-endustria, progrès tecnica e tecnologica estrèmas (endividualizents e despersonalizents), productivitat, mercandizacion de tot aquò viu aiçaval.
Per servir los enterèsses, chau avalir lo rapòrt a la tèrra, a las racinas, a l'Istòria comunautària, a la comuna e a sas libertats. L'Estat-Nacion que savèm es tot simplament un complici de las multinacionalas : un coma los autres son los enemics de la vida, son de mostres, de cas patologicas que los devèm tombar.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article