CAPÇALERA: MACAREL

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 7 de julh

Laurenç Revèst

Dijòus, 12.12.2019 03h00

Aicí es plus aicí


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí
© Larry D. Moore CC BY-SA 4.0.




Lo temps passa, per cadun. Mas dins la tèsta coma dins l’espaci mental e l’espaci real, de fach lo temps passa ren per totes dal meme biais.
 
Avio ja parlat de Pantais (occitan), Tjukurpa (anangu), Dreamtime (anglés) (Jornalet 7.3.2015) coma de Un pantaissaire e fondator occitan (II): Antòni Tonens de Chornhac. Creator del reialme “Uai Mapo” (Araucània e Patagònia) (Jornalet 27.7.2014)  o encara de Rescòntres Occitans-Amerindians [Jornalet 27.4.2014).
 
Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí.
 
Es un autor, mestís que se reconoisse coma amerindian urban e que declara “nàisser autoctòn en America es nàisser politizat”, e “i es ren de mean d’i escapar”. Lo sieu libre fa viure al lector las nafraüras provocaias per la colonizacion sus las nacions autoctònas, per los quals “Aicí es plus aicí”.
 
Lo monde imaginan l’Indian coma dins los films mas 70 % dals Indians vivon en vila encuei. Es lo resultat de la politica americana dins los ans 50 e 60 sonat lo’transfèrt d’Indians’ per incitar los Indielans a quitar las resèrvas per rejúnher las grandas ciutats. Aquesta politica voliá assimilar los Indians, amb un objectiu final de faire desaparéisser l’Indian” explica Tommy Orange.
 
Estrach. 
 

“Opale Viola, ma nenona”, a dich, mi passant qualques blestes de chavusses darrier l’aurelha. Jamai m’aviá, manco un solet còup, sonaia “ma nenona”. “Chal que saupèsses ce que se passa, diguèt. Sès pron granda per saber, e m’excuso de non t’o aver dich mai d’ora. Opale, chal que saupèsses que chal jamai s’abstenir de cuntar nòstra istòria e que degun es jove de tròup per l’ausir. Sèm totes aquí en causa d’una mensònega. Nos mensònegan despí lor arribaia e continuan de mensonegar!”.
 
Son biais de dire “continuan de nos mensonegar” m’a fach paur. Coma se fossa una frasa de sens doble e que ne’n comprenio manco un. Mas s’es contentaia de gardiar longament en direccion dal solelh, coma se faguèsse l’apèl a totes los muscles de sa cara per froncir los uèlhs. Sabio ren ce que faire fòra restar assetaia e esperar de veire ce qu’anava dire. Un vent fred nos a sautat a la cara, nos incitant a barrar los uèlhs. Las parpèlas fermaias, ai demandat a ma maire ce qu’anaviam faire. M’a respondut que se poiá ren faire mai que ce que se poiá faire, e que lo mòstre qu’èra la maquina d’Estat continuava d’avançar a chamin forçat sensa prendre lo temps de se revirar per veire ce que se passava. Per melhorar la situacion. E que nòstra marge de manòbra èra exclusivament liaia a nòstra capacitat de comprendre d’ente veniam, ce qu’èra arribat a nòstre pòple e coma li faire onor en vivent coma los de que chal, en contant d’istòrias. M’a dich que lo monde èra fach d’istòrias e de ren d’autre, just d’istòrias.”
 
E aüra, que ne’n pensar dals occitans, après tot aquò? Penso a la chançon de Nadau Los de qui cau.
 
 

 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

13 de decembre 11.13h

#2
Lo flotejat es lo nombre d'uchaus mes en circulacion e que pòdon s'escambier suls mercats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 11.12h

#1
Multi nacionala de per tsemple ARAMCO d'arabia saudita que val 1500 milhards d'euròs...

Lèu Aramaco va agantar los 2000 Milhards d'euròs.

Lo flotetjat de l'entrepreza es 1,5% de son captal
Meza al pretz de 7,68 euròs per uchau es ja a 8,47 € siá gaireben 10% de mai. una començament a de bon !


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 07.33h

Despièi la revolucion endustriala, es bien aquò que se passa : desracinar e massificar las populacions per servir d'enterèsses naut plaçats. L'Estat francés es copable d'aver menat a l'esòdi rurau de mlieradas d'abitants e d'aver fach desplaçar de comunautats entièiras. Urbanizacion, creacion de l'agro-endustria, progrès tecnica e tecnologica estrèmas (endividualizents e despersonalizents), productivitat, mercandizacion de tot aquò viu aiçaval.
Per servir los enterèsses, chau avali... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions