Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Francmaçonariá en occitan (2). Exemple dins la region Lengadòc

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

 
 
Pel moment avèm gaire trobat de documents maçonics en occitan dins la region Lengadòc. Mas un rare se pòt trobar dins lo ‘Còde Recreatiu dels Francsmaçons’, pel Fraire Grenier.
 
Foguèt editat a París en 1807 e presenta de poësias, cantics e discorses d’usatge maçonic. De 324 paginas, a un grand nombre de cançons maçonicas, sens particion mas sovent amb mencion de l’aire sulqual se devon cantar. E pp. 71-74 s’i tròba un tèxte en occitan lengadocian. L’aire semblariá èsser lo de “Aux colonnes d’Hercule” coma indicat sul document. Mas lo libre Chansons Maconniques 18e et 19e siècles : Choisies et commentées par Daniel Ligou, París: Cercle ABI , 1972 dòna la particion de la cançon “D’une certaine façon”.
 
Aquel tèxte fa la descripcion del moment qu’una profana deven francmaçona. Valent a dire una persona que deven iniciada en passant “d’espròvas”. Lo tèma simbolic per mostrar l’accession al saber jòga de l’allusion a Adam e Eva. E del costat sensual tanben.
 
Al nivèl dialectal, aquel tèxte presenta de fòrmas lengadocianas e mai precisament un parlar de tipe del Lengadòc bas. Vist que ges de mencion geografica nos permet de localizar lo tèxte o la lòtja, anam espepissar aquel ponch.
 
Contrariament a çò qu’a poscut èsser escrich, es clar qu’es del país entre Besièrs e Montpelhièr coma nos indican los mots: dise (en montpelhierenc, per 1era persona, a Besièrs: disi), reçajut (per recebut), ‘u’ dicha [œ]. Mas la forma del [dal] sembla nos indicar que lo redactor es a l’oèst de Montpelhièr.
 
Res de susprenent de veire los francismes classics d’aquel temps: frera, dessuita, chacun...
 
Tèxte original:Tèxte mes en grafia classica :
INBITATIEOU A UN FRERO D’AL PAYS, NOUBELLAMENT RECACHUT FRAMACOU D’ANA BISITA LA LOCHO D’ADOPTIOU. COUPLETS MACOUNIQUOS LANGUEDOCIENS
 

Anas, anas, moun fréro
En locho d’adouptieou .
Chamai, n’aurés sus terro
Tant de satisfactieou.
Beyrés de soeurs fidélos,
Tant doucos e tant bellos,
Qué toutes lous maçous,
En chittant uno oeillado
Sus a quello assemblado,
Son coumo de tisous.
 
De poulido proufano
Beyrés la réceptieou;
Beyrés, oui beyrés qu’ano
Séro soun émontieou.
Quand sa bello bouquetto
Mourdis à la poumetto,
Un gros et loung serpen
Sourtis dechout l’herbetto,
Et din sa car moufletto,
Bol enfounça sa den.
 
La pichoto, pécaire,
Crido, sébanouis,
Ai moundieou qu’ané affaire !
Bité chaquun couris.
Per sauba tant dé charmes,
L’un, soun aigo das carmes
Tiro dé soun gousset,
Et l’autre, sans ré dire;
Per qué millou respire,
Desarro soun courset.
 
La proufano, desuito
Oubris sous yéols charmans;
Mais né bey a sa suito,
Que diablés fulminans.
N’ai pas pus peou, s’escrido;
Démouns, sieou intrepido;
Tout bostré tems se per.
Qu’aquel mot bons suffise,
Bous séguirai, bous dise
Jusqu’al found dé l’enfer.
 
Tout chango et nostro bello
Se trobo en Paradis.
L’hurouso joubancello
Que tendramen souris,
Dins un poulit parterro,
S’asséto près d’un frero,
Bestit en capouchin,
Que baiso sa bouquetto,
Et met din sa manetto
Las flous dé soun jardin.
 
Moun frero abes hits coumo
Bostro noubello soeur
O mourdit à la poumo
Et chouit d’al bonheur.
Fillo es d’abord timido;
Mai quand es aguérido,
Aco touchour beyrés,
Coumo un demoun riposto.
L’ou premier pas soul costo,
Lou risto n’és parés.
INVITACION A UN FRERA [FRAIRE] DEL PAÍS,  NOVELAMENT REÇAJUT FRANCMAÇON D’ANAR VISITAR LA LÒTJA D’ADOPCION. COBLETS MAÇONICS LENGADOCIANS

 
Anatz, anatz, mon frera [fraire]
En lòtja d’adopcion.
Jamai, n’auretz sus tèrra
Tant de satisfaccion.
Veiretz de surs [sòrres] fidèlas,
Tan doças e tan bèlas,
Que totes los maçons,
En gitant una ulhada
Sus aquela assemblada,
Son coma de tisons.
 
De polida profana
Veiretz la recepcion;
Veiretz, oí veiretz quana
Sera son emocion.
Quand sa bèla boqueta
Mordís a la pometa,
Un gròs e long serpent
Sortís dejot l’erbeta,
E dins sa car mofleta,
Vòl enfonçar sa dent.
 
La pichòta, pecaire,
Crida, s’evanoís,
Ai mondieu quane afaire !
Vite chacun corrís.
Per sauvar tant de charmes,
L’un, son aiga dels Carmes
Tira de son gosset,
Et l’autre, sens res dire;
Per qué melhor respire,
Dessarra son corset.
 
La profana, dessuita [de seguida]
Obrís sos uòlhs charmants;
Mai ne vei a sa suita [seguida],
Que diables fulminants.
N’ai pas pus paur, s’escrida;
Demons, siái intrepida;
Tot vòstre temps se pèrd.
Qu’aquel mòt vos sufise,
Vos seguirai, vos dise
Jusc al fons de l’infèrn.
 
Tot chamja e nòstra bèla
Se tròba en Paradís.
L’aürosa jovencèla
Que tendrament sorrís,
Dins un polit partèrra,
S’asseta près d’un frera [fraire],
Vestit en capochin,
Que baisa sa boqueta,
E met dins sa maneta
Las flors de son jardin.
 
Mon frera [fraire] avètz vist coma
Vòstra novèla sur [sòrre]
A mordut a la poma
E jauit (= jausit) dal bonur.
Filha es d’abòrd timida;
Mai quand es aguerrida,
Aquò totjorn veiretz,
Coma un demon ripòsta.
Lo premier pas sol còsta,
Lo rèsta n’es pas res.

 
 
Referéncias:
 
http://mvmm.org/c/docs/gr071.html
http://jfbrun.eu/lengadoc/lexoc.htm
http://c.barret3.free.fr/gram/Gram.htm
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

R and B
4.

#2 en occitan dels bèls.

Òsca ve!

  • 0
  • 7
Franc Bardòu
3.

Plan mercés a Laurenç Revèst, que nos presenta aquí un poèma me mostrant que los mieus, quand se vòlon sofianics, non son pas los primièrs dins aqueste domani tant especific ! Segon l'autor, aicí, lo mite seria tot simplament adamic. Mas tot darrièr i pensi devnhar lo mite gnostic de la Pistis Sophia, adaptat dins "lo lengatge bèl", amb una tonalitat pastorala que dedramatisa l'ànsia prigonda de las consideracions valentinianas inicialas. Quand nos adreissam a aqueste domani d'inspiracion, non se cal focalizar sonque subre la Bibla, mas subre totas las tradicions simbolistas… Plan mercés a Laurenç Revèst per aqueste polida trobada.

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article