Dijòus, 3.9.2020 03h00
Conoissèm los occitans vivaroalpencs de Baden-Wurttemberg. Mas conoissètz los “Provença” de Soïssa e subretot aquels de Portugal?
—
Provence es una vila e un municipi de Soïssa, dins lo canton de Vaud. Mas se ditz que vendriá d’una forma Provency.
—
Proença-a-Nova es una vila e un municipi de Portugal. Es dins lo districte de Castelo Branco. Es probablament fondat per de colons occitans del temps de la Reconquista coma l’analizèt lo cercaire Paulo Feytor Pinto dins lo sieu trabalh “Occitejano. Sobre a origem occitana do subdialecto do Alto Tejo Português.” Açafa On-Line. Vila Velha de Ródão, 2012.
De legir en linha (PDF en portugués).
— Tanben
Proença-a-Velha, freguesia del municipi d’Idanha-a-Nova. Es tanben dins lo districte de Castelo Branco. Es segurament lo primièr luec sonat Pro(v)ença creat per los colons occitans, avans lo segond Pro(v)ença.
Cal saber que la -V- intervocalica pòt desaparéisser en occitan. Per exemple en occitan vivaroalpenc mentonasc se ditz encara uèi: o joe per (l)o jove. Las formas Proença, Proensa existon dins los escriches medievals.
E al contrari V pòt servir de letra epentetica (per ajudar) quora se pèrd una consonanta intervocalica, en occitan de l’èst (levat en país mentonasc e autres sectors vivaroalpencs conservatius) causa > caua > cauva, ausir > auvir, poder > poer > pover (o poler), coide > coe > cove, e/o per facilitar la prononciacion: aüra, avura, o quitament vaüra (veira) o encara v-el per el.
De notar tanben los patronimes:
— Raul Proença (1884-1941), autor portugués, fondator de la revista Seara Nova.
— Pedro Proença, arbitre internacional portugués de fotbòl.
— Mapa:
De notar los Provença, Tolosa, e mai Niça, Montalban, Alès... E mai que probable una mencion al Ròse, amb la forma Rodan(enc).
Sabèm que los ligams d'Occitània amb lo monde lusofòne son ben presents. Non unicament dins lo manlèu dels grafèmas 'nh', 'lh' adoptats per los portugueses per admiracion de la literatura occitana a l'Edat mejan. Mas, mai, per los occitanofònes Marcio de Oliveira un temps a l'Institut d'estudis occitans, Gisèla Naconaski animatritz sus radiolengadoc.com fins a Pedro d'Alcantara (Dom Pedro II de Brasil) conoissut per lo sieu trabalh publicat en 1891: Poésies hébraïco-provençales du rituel comtadin. Avignon: Séguin Frères.
Lo nòrdèst de Brasil a una influéncia occitana coma la cançon populara d'influéncia trobadoresca dels Repentistas. Estil musical que se retròba dins l'Alentejo justament. En cercant ben, i trobarem ben de toponimes e patronimes occitans tanben en Brasil...
Nòta: los repentistas son los cantadors improvisaires en portugués e en espanhòl dins tota l'america latina e canàrias (coma los glosadors catalans, los tenores sardes, los trucassaires d'Arièja, los bertsolaris bascos).
Referéncias 
Comentaris
5 de setembre 10.03h
#3 / #4
fauta d'inatencion !
De segur , la citacion de Joan RIGOSTA es :
"la lenga PORTUGUESA s'escriu en grafia occitana ....."
Valora aquest comentari:
0
0
5 de setembre 09.51h
#3 'lavetz hèra plan, mercés. Qu'èi notat.
Valora aquest comentari:
0
0
5 de setembre 09.25h
"sabem que los ligams d'Occitània amb lo monde lusofòne son ben presents. Non unicament dins lo manlèu dels grafèmas "nh / lh" adoptats per los portugueses per admiracion de la literatura occitana a l'Edat Mejana "
L'adopcion de la grafia occitana, la causa n'es pas sonque l' admiracion de la literatura deus trobadors..
Au moment quan lo Portugau se desseparèt deu reiaume d' Asturias -Leon, au sègle XI , Braga n'èra la metropòli politica e religiosa. Lo rei demandèt ... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
3
0
3 de setembre 21.31h
La Quista!
O alora... L'autop... ista ?
La Tor ista?
Laissa mi 'star?
Valora aquest comentari:
2
0
3 de setembre 14.37h
"La Reconquista" ? Qué es aquò? O voletz dire "la Conquista"?
Valora aquest comentari:
3
4
1
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament
6 comentaris
(7 vòtes)
En cargament
6 comentaris
Mandar
