Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Diaspòra occitana en l’oèst canadian 1: traças en Saskatchewan

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
- L’oèst canadian, territòri vaste e feblament poblat, es agut colonizat mai tardivament que l’èst (Quebèc, Ontario). Un nombre important de colons entorn de 1900 èran francocanadians/ canadians francofòne originaris de Quebèc, Acadia-Novèl Brunswick, e tanben d’airals francofònes dals Estats Units d’America. Mas tanben un nombre non negligible venian directament d’Occitània. Se son subretot implantats dins lo sud de Saskatchewan al climat totun mens rufe que lo nòrd.
 
De saber que los diches “francofònes” de Saskatchewan coma de Manitoba e Alberta èran l’element majoritari dal temps de la creacion d’aquelas províncias. Per de politicas proanglofònas ciblaias e eficaças son devenguts minoritaris despí aquesto temps.
 
Anam veire de luecs que pòrtan de noms occitans. Aquela analisi, coma sovent tocant los occitans, es quista, rara. Cal augurar que portarà un agach nòu sus la participacion d’occitans, occitanofònes, a la diaspòra en las Americas. D’autant mai que se parla de fransaskés, per reconóisser l’existéncia de la comunitat francofòna o de cultura francofòna de Saskatchewan.
 
De saber que Saskatchewan es una tèrra dura, cauda l’estiu e totplen freia l’ivèrn. De luecs citats daval an poscut èstre fortament afectats per l’exòdi rural. E es de còups complicat de trobar un ligam internet per un simple vilar o un quartier d’una comuna. D’autant qu’arriba qu’un nom sigue frequent.

- Qualques vilatges e masatges:

* De Lengadòc:
Candiac que lo nom fa directament referéncia al vilatge dal Lengadòc de dialècte provençal Vestric e Candiac que lo senhor èra Loís Josep de Montcalm, veire Montcalm.
 
Montcalm, dal patronime de Loís Josep de Montcalm, naissut en Lengadòc e defuntat a Quebèc. Èra lo lòctenent-general de las armaias en Nòva França. De notar qu’en Quebèc una comuna se sòna parier.

Meyronne recòrda lo vilatge d’Aut Lengadòc forma francizaia de Mairona.

* De Perigòrd: 
Un dals rares luecs que pòrte lo nom d’una region occitana es Perigòrd.


 
* D'Alvèrnhe:
Una autra region occitana encara mai a l’onor es Alvèrnhe amb aquelas localitats: Auvergne, Notre Dame d’Auvergne, Auvergne- Wise Creek, formas francizaias d’Alvèrnhe, Nòstra Dòna d’Alvèrnhe (e anglicizaia per riu apasimat) e mai amb la forma tala coma de Cantal,
La referéncia a Alvèrnhe es ben recurrenta. Los fondators d’aquels luecs venian d’aquela region, lo solet luec d’importància aüra que sembla referenciat es Cantal cf. la Wikipèdia.
 
Ponteix es creat per d’occitans d’Alvèrnhe. De Lo Pontés aüra vilatge de la comuna Aidat.
 
Las explicacions son ben detalhaias aicí per exemple.

* De Gasconha:  
Cadillac que la memòria recòrda los colons originaris de Cadillac, Michigan EUA, meme origina que per Cadillac de Quebèc, veire l’opinion precedenta, forma francizaia de Cadilhac.
 
Lourdes, forma francizaia de Lorda en Gasconha
 
Betbede coulée, forma francizaia de BèthVéder patronime occitan gascon

* De Gavotina:
Rastel probable la forma francizaia dal patronime occitan de Pierre_de_Rastel_de_Rocheblave o de l’aisina (e non de rat, coma o creson d’unos cercaires canadians)
  
Valence, de Valença una de las doas grandas ciutats de Gavotina
 
La Salette, Notre Dame de la Salette, forma francizaia de La Saleta, Nòstra Dòna de La Saleta dal luec en Gavotina, Dalfinat occitan. De notar la comuna en Quebèc Notre-Dame-de-la-Salette.
Es un toponime pron famós que se pòt retrobar d’aicí e d’ailí en Canada.
 
Bonne_Madone veire per l'umor Bonne Madone), de colons originaris de Dalfinat (occitan? < Bèla Madòna).
 
* Sensa indicacions:
Veillardville, de la familha Veillard, originaris de ‘Châteauneuf’ (toponime plus lèu occitan vs. Neufchâteau, Castèlnòu /Chasternòu... mas lo qual? < Velhard?)
 


La Porte cf. https://en.wikipedia.org/wiki/Laporte,_Saskatchewan probable forma francizaia dal patronime occitan La Pòrta.

 

La Roque forma francizaia de La Ròca, toponime e patronime occitan en Saskatchewan, varianta locala patronimica Larocque (patronime frequent en Saskatchewan)
 
Delmas, Tessier, PambrunClavet de patronimes occitans
 
Dobtes: Coulée Tourond < Toron?, Cabana, Casavant < Casa avans?, Bourassa, Cluse Valley, clusa tèrme totplen emplegat en l’espaci occitan, Casa_Rio que fa pensar a una forma occitana gascona Casa (ar)riu, Oungre, Beynes, forma francizaia de Beinas en Gavotina o de la region parisenca cf. http://musee.histoiresk.ca/courier-n204-t1104.html

 

— Rius e isclas:
 
Seguin lake cf. http://www.tageo.com/index-e-ca-v-11-d-556498.htm, dal patronime occitan
 
Riou lake, forma francizaia dal nom comun e dal patronime riu
 
Laroque, de la ròca probable dal patronime occitan La Ròca
 

— Veire las personalitats al patronime occitan qu’an ajuat a colonizar Saskatchewan o Canada mai generalament coma Loís Josep de Montcalm, Hector Fabre, Louis-Pierre Gravel.
 

Referéncias:
 
Tèxt inedich sus la colonizacion occitana dins l’oèst canadian
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article