CAPCALERA: Lo Diari

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 26 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dijòus, 1.10.2020 03h00

Quatre grandas entrepresas occitanas de nivèl internacional


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Classics Museum Hamilton, Nòva Zelanda
© GPS56




Doas dins lo nòrd d’Occitània
 

Legrand: L’origina de l’entrepresa remonta a 1860 amb l’installacion d’un atalhier de porcelana de Limòtges camin de Lion a Limòtges. En 1919, la societat s’associa amb Jean Mondot, artisan de Limòtges qu’aviá montat a Eissiduelh una pichona usina d’interruptors utilizant de bois e de porcelana. Lo sèti social es a Limòtges.
 
Michelin: André e son fraire Édouard Michelin reprenon en 1886 l’entrepresa familiala Barbier-Daubrée. Aquesta manufactura auvernhat espécializada despuèi sa creacion en 1832 dins los tudèls e correjas de frens per carretas. En 1889, deven Michelin et Cie. L’usina de Clarmont d’Auvèrnhe, s’estend sus un terren de 12 ectares e emplega d’aquel temps 52 personas. Lo sèti social es sempre installat al meteis emplaçament.
 
 
En agenés
 
Los establiments de formacion amb una etica protestanta explican benlèu aquela productivitat?
 
UPSA: L’Union de farmacologia scientifica aplicada es fondada en 1935 per lo doctor Camille Bru. Aquest radiològue, originari d’Òlt e Garona, constata als raions X que las bevendas gasosas accelèran los movements del tube digestiu. Crèa lo premièr medicament efervescent còntra los trèbols gastrics, lo Normogastryl. L’UPSA es creada a Agen per produire e comercializar aquest medicament. Lo sèti social es ara a Rueil-Malmaison.
 
GIFI: Gifi es l’abreviacion de Ginestet Philippe, GiFi, es una entrepresa de distribucion creada en 1981 de produches a pichons preses per l’ostal e la familha, pròche d’hard-discount nonalimentari. Lo sèti social es a Vilanueva d’Òlt/ d’Agen.
 
Nòta: la marca BioCoop, cooperativa de distribucion de produches biologics, precursora en la matèria, es estada fondada al Pòrt de l’agenés. Mas a encara ren una talha mondiala.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

5 d'octòbre 15.30h

#8 L'article se garda plan de la faire, es tota son ambiguïtat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 09.38h

#6 fasètz una diferéncia entre occitan e occitanista?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 12.37h

#6 Ben, son tan occitanas que Monègue, es tot dire !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 14.34h

Mas aquelas 4 grandas entrepresas "occitanas" es que se sabon, se disan e se reivendican occitanas ? Pausar la question es i respondre..


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 22.58h

#4 Non contèsti especificament ton punt de vista, Laurenç. Simplament, me fesfisi de las generalizacions. Los protestants pensan aital, los musulmans autrament, los josieus d'un autre biais… tantas pensadas coma tantes pensaires, aquí una idèa que me sembla a priori mai prudenta.

Segon quicòm qu'ai agut legit aicí o ailà, unes protestants aurián siá disent establit una programmatica socialista subre lor eiretatge religiós, un còp venguts atèus. Rai… O pòdi imaginar, mas sense... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 16.13h

#1 nos, vos...
Bòn.

L'autor respònde al comentator. Es una question. Es ren la tòca de l'article. Mas veo que lo comentator a ja respòsta.

Mas de notar totun, per exemple:

https://www.cairn.info/sociologie-du-protestantisme--9782130539063-page-57.htm#

Fin de l'istòria per ieu. Vos laisso vos charpar sus lo perqué dal coma.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 16.09h

#2 avio escrich aquò ja https://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/blog/1040/occitans-e-economia-i-peire-fabre-un-occitan-entrepreneire


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 13.12h

E lo laboratòri Fabre ? Benlèu pas mondiau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 08.22h

L'autor, aquí, nos pausa una question interessanta : "Los establiments de formacion amb una etica protestanta explican benlèu aquela productivitat ?". M'agradariá fòrça que nos prepausèsse una descripcion o mai una definicion de çò que pòt plan èsser, segon el, "una etica protestanta". Los protestants que coneissi (en defòra d'aujòls mieus) son tan desparièrs unes dels autres, qu'ai dificultats a lor imaginar "una etica comuna", mai que tot al plan economic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions