Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Quatre grandas entrepresas occitanas de nivèl internacional

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Doas dins lo nòrd d’Occitània
 
Legrand: L’origina de l’entrepresa remonta a 1860 amb l’installacion d’un atalhier de porcelana de Limòtges camin de Lion a Limòtges. En 1919, la societat s’associa amb Jean Mondot, artisan de Limòtges qu’aviá montat a Eissiduelh una pichona usina d’interruptors utilizant de bois e de porcelana. Lo sèti social es a Limòtges.
 
Michelin: André e son fraire Édouard Michelin reprenon en 1886 l’entrepresa familiala Barbier-Daubrée. Aquesta manufactura auvernhat espécializada despuèi sa creacion en 1832 dins los tudèls e correjas de frens per carretas. En 1889, deven Michelin et Cie. L’usina de Clarmont d’Auvèrnhe, s’estend sus un terren de 12 ectares e emplega d’aquel temps 52 personas. Lo sèti social es sempre installat al meteis emplaçament.
 
 
En agenés
 
Los establiments de formacion amb una etica protestanta explican benlèu aquela productivitat?
 
UPSA: L’Union de farmacologia scientifica aplicada es fondada en 1935 per lo doctor Camille Bru. Aquest radiològue, originari d’Òlt e Garona, constata als raions X que las bevendas gasosas accelèran los movements del tube digestiu. Crèa lo premièr medicament efervescent còntra los trèbols gastrics, lo Normogastryl. L’UPSA es creada a Agen per produire e comercializar aquest medicament. Lo sèti social es ara a Rueil-Malmaison.
 
GIFI: Gifi es l’abreviacion de Ginestet Philippe, GiFi, es una entrepresa de distribucion creada en 1981 de produches a pichons preses per l’ostal e la familha, pròche d’hard-discount nonalimentari. Lo sèti social es a Vilanueva d’Òlt/ d’Agen.
 
Nòta: la marca BioCoop, cooperativa de distribucion de produches biologics, precursora en la matèria, es estada fondada al Pòrt de l’agenés. Mas a encara ren una talha mondiala.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Somis e pantais
9.

#8 L'article se garda plan de la faire, es tota son ambiguïtat.

  • 3
  • 0
Tòc
8.

#6 fasètz una diferéncia entre occitan e occitanista?

  • 0
  • 0
M\'as Comprès
7.

#6 Ben, son tan occitanas que Monègue, es tot dire !

  • 4
  • 2
Somis e pantais
6.

Mas aquelas 4 grandas entrepresas "occitanas" es que se sabon, se disan e se reivendican occitanas ? Pausar la question es i respondre..

  • 13
  • 3
Franc Bardòu
5.

#4 Non contèsti especificament ton punt de vista, Laurenç. Simplament, me fesfisi de las generalizacions. Los protestants pensan aital, los musulmans autrament, los josieus d'un autre biais… tantas pensadas coma tantes pensaires, aquí una idèa que me sembla a priori mai prudenta.

Segon quicòm qu'ai agut legit aicí o ailà, unes protestants aurián siá disent establit una programmatica socialista subre lor eiretatge religiós, un còp venguts atèus. Rai… O pòdi imaginar, mas sense granda conviccion.

Mas alavètz, cossí se fa qu'òm ne pòsca venir a justificar tanben lo règne desumanizant de l'egocentrisme neoliberal american actual (despuèi Reagan) subre lo protestantisme, egalament ? M'i pèrdi las aucas !

Me sembla — parli amb perplexitat — qu'a aqueste paure protestantisme, cadun li fa dire un pauc çò que li canta.

Benlèu ben qu'es exacte lo tieu prepaus, Laurenç, mas non vesi logicament perqué. D'aquí la mieuna question umila, e non pas sentenciosa…

  • 4
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article