Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Traças de reculaa dal vivaroalpenc dins lo sud dals Alps d'Auta Provença

Sabèm que lo Plan de Valensòla èra de tip nòrdoccitan e que reculèt après Manòsca e Forcauquier progressivament
Sabèm que lo Plan de Valensòla èra de tip nòrdoccitan e que reculèt après Manòsca e Forcauquier progressivament
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
I- Plan de Valensòla, país de Forcauquier e sud castelanenc
 
Sabèm que lo Plan de Valensòla èra de tip nòrdoccitan e que reculèt après Manòsca e Forcauquier progressivament. Per arribar aüra a començar a Chastèl Arnós-Sant Auban, Dinha (quartiers nòrd e comunas estachaias), Mesèu.
 
Sus la comuna de Romolas, lo “ravin de Brige” robina de Brija (en sudoccitan briga?) 
 
A Valensòla, lo riu “des conches” dei Conchas, Les Chabrands. 
 
A Braç d’Assa, la Chapussona (de chapuçar, copar fin?). 
 
A Rieis, la robina de Valvachiera. 
 
A Grèus, rue de la Vière, Viera (varianta de la vila en vivaroalpenc) 
 
A Mostiers, rue de la Chabraire, Chabraira, ravin de Chamatte, Chamata. Lo quartier de Chaudon. 
 
A Castelana (quartiers sud que parlan plus vivaroalpenc), Chamateuil, Chamatuelh, Cheiron, Chairon (coma la montanha davans Sa Ròca d’Esteron), Chasteuil, Chastuelh, La Salaou, La Salaa (fònt). 
 
A Oreson, Champlas. 
 
A Malijai, Coueste Chaude, Còsta Chauda
 
Au Chaffaut-Saint Jurson, Lo Chafaud-Sant Jurson, “ravin de Chamrein”, robina de Champ Raim (> rasim)?
 
A Entrevenas, “le ravin du Roumejas” la Robina dau Romejàs, “ravin de la Roumégière” la Romegiera, ravin de Verdache, Verdacha, chemin des Chalanches, camin dei Chalanchas.
 
Au Castelet, ravin des Valanches, robina dei Valanchas (coma Lavanchas) 
 
A Sant Martin de Bròmas, ravin de Paravis, robina de Para(v)ís paraís amb v epentetica? 
 
A Sant Estève des Òrgues, La Charreirasse, La Charreirassa (grand charriera), Les Blaches, Les Blachas. 
 
A Pèira Rua, le ravin des Charentès, robina dei Charentés d’una familha a l’origina sonaia Carentesio (en latin de cosina probable) Cf. Varano MC 
 
Pont de la Lèche, Pònt de la Lècha (trapèla)
 
Au Revèst dei Dònas, Les Beaucheres, Lei Baucheras (gramenhas). 
 
Au Revèst de Sant Martin, La Blache, La Blacha (arbre). 
 
A Forcauquier, ravin des avaranches, robina des avaranchas. Les Chambarels, Les Chambarèls. Ravin de la Blache, Robina de la Blacha. Chasson. 
 
A Fontiana, Ravin des Blaches, Robina dei Blachas (arbre). 
 
A Montlaus, ravin de Rouchasset, robina de Rochasset 
 
La Ròcha Giron(s), nom francizat en Richegiron. 
 
Sus aquela comuna, Vière, La Viera (la vila en vivaroalpenc), La Roumigière, La Romigiera. 
 
Relhana, chemin de la Rochonne, camin de la Rochona.
 
Vachieras, nom francizat en Vachères. 
 
Sumiana la Redonda, Chavon, Plan Chavonet. 
 
Dobtes: Limans, ruisseau de Jaïncel, riu de Jaincèl. 
 
 
II. Quauques noms de l’espaci vivaroaupenc entre Sisteron e Dinha 
 
A. Sufixes 
 
— La preséncia dau sufix -ac:
 
Salinhac
 
Ainac aüra vierar de La Robina de Galabre 
 
Ravin de Vaudenac sus la comuna de Lo Castelet
 
— Sufixe -ic mai dur de trobar:
 
Mardaric 
 
— Sufix -òc:
 
Plaine de Bedoc, Plana de Bedòc a Limans. 
 
 
B. Traças de la grafia classica
 
— Traças de grafia classica “lh” dins lo centre sud de Gavotina 
 
Patronims: 
 
Ailhaud, restablich en occitan Alhaud 
 
Toponims: 
 
Soleilhas, restablich en occitan Solelhàs
 
Vaumeilh, restablich en occitan Vaumelh 
 
Vilhosc, restablich en occitan Vilhòsc, aüra vierar d’Entrepeiras 
 
Bateria de La Dormilhouse, restablich en occitan La Dormilhosa, sus la comuna de La Condamina Chastelar. 
 
— Per “nh”:
 
“Ravin des Conhets”, La Palud de Verdon 
 
per l’anecdòta, un toponim ancian: “Montanhe”, restablich en occitan Montanha. 
 
Los dos vierars de La Comba a Baions son sonats “La Montanhe” cf. ISNARD M., “Le cataclysme de Bayons en 1492”, BSSL des BA, T III, 1888, p. 44-55.
 
— O [u]:
 
Le Bas Peiroard, a Peiruís
 
Boade, Boada a Seneç
 
Robion, aüra quartier de Castelana
 
Le Thoron, Lo Toron (var. de Tolon) a Limans 
 
Menten d’L finala
 
Beina: Ravin de l’Adrech d’Embourdel
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article