Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

A la recèrca de las mieus originas e originalitats. Lo rapòrt a la religion, e a l’islam en particular (e II)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Dreiçam la tèsta, occitan, pron de somission
 
(seguia)
 
Dal temps dal licèu, i èra lo popular Tarkan amb “Şımarık” cantat en turc e “Je danse le Mia” ja un pauc ancian d’IAM, amb un pauc d’occitanitat escundua dedins. M’i retrobavo per una part, sensa saber perqué. A l’epòca començavo de saber ce qu’èra Occitània. Aviam los modèls mediatizats e positius de convertits a l’islam coma lo rapaire dal grop IAM Akhenaton. Ne’n parlaviam, èra èsser un opausant, un rebèl. Era original, èra aver d’originas. Se parlava personalitats importantas convertias, mediatics, mediatizats e esportius coma Mike Tyson, lo basquetaire Olivier Saint-Jean devengut Taric Abdol-Uaad, ben avans Riberi- Bilal Yusuf Mohammed, o d’autres coma Abd al Malic, ben après Maurice Béjart. Una tendéncia, a la mòda, brancat. E d’autres, Souha Arafat la frema de Iasser Arafat o ancara Mona Ayoub. Dins lo sens dal monde. Sensa pensar als petrodollars. E en 1998 ieu escotavo tanben Nux Vòmica “Capitan Nissa”. Era mens fighter, mens seriós per un ado, èra mai carneval. Ero lo solet o quasi. Mas, un amic me demandava de li cantar de temps en quora “Capitan Nissa”.
 
***
 
A la facultat, Disiz e lo sieu títol “J’pète les plombs”. Aquel rapaire es mestís d’un paire senegalés e elevat per sa maire belga. Parla de banlega, d’agach critic sus lo rap, la societat e lo poler politic. Ren de rap de gangsta mai capitalista que lo cantaire de carriera amb de clips per d’argent, de veituras clinquantas. A l’ocasion, parla de la vita normala e de la religion musulmana.
 
Me laissèro créisser la barba. Fasia rire lo gròs còrso.
 
D’estiu bramaviam amb d’amics en riba de mar entre Niça e Cànoa “Allah ò acbar” per lo tech dubèrt de la veitura. Aviam sentit aquò per la television, Chechenia fasia parlar d’ela. Vesiam arribar los primiers refugiats, ingoshes tanben.
 
A la facultat de Drech, una amiga originària de Dinha, la man de fatima a l’entorn dal còl. Ero a costat. A observar coma darrier una veirina. A me pausar de questions. Qual es? Qual sio? Ont anam?
 
L’individualisme nos laisha solets quora la jornaia es acabaia e que lo solelh se corca.
 
Me n’aviso de rescòntres estudiants a París. Crosaviam de joves d’organizacions musulmanas, èro susprés de descubrir una estructuracion melhora qu’aquela dals occitans. Un imatge, dins los comuns, un jove que se lèva las sabatas e se passa d’aiga sus las caucetas avans de se méter de caire dins una ària d’arrèst d’autorota per pregar. Valorizavan ren lo sofisme coma una escòla de libertat e d’espiritualitat dubèrta…
 
Qualquas annaias pi, degueriam far d’òbras interioras. Lo gipier èra magrabin, sa frema sortia jamai de l’ostal que parlava quasi ges francés. Mas lo sieu enfant òc, èra escolarizat. Ma maire li donèt pi de corses de mesa a nivèl per lo collègi en benvolença. Un jorn li demandèro d’aver un Coran en francés e me’n trobèt quant e quand. M’o regalèt malgrat lo fach que volguèro pagar.
 
Un autre moment, lo paire me regalèt un cotèl marrocan encadrat dins un tablèu amb una letra de rengraciament e una fòto de sa neça coma en presentacion. Me faguèt estranh… Me metèt mal d’aise.
 
M’interessèro après als còptes, als assirocaldeans o ancara als arabis palestinians crestians que cantavan dieu en arabi “allah”, coma totes los crestians de Malta. M’interessèro tanben als Crestians nestorians de Turquestan e de China. Avio tanben un amic armèni que mi parlava de sa familha chaplaia en actuala Turquia, sus lo platèl armèni. A lor drech de reparacion e de retorn sus lors tèrras trimillenàrias.
 
 
Epilòg
 
Me’n avisarai totjorn d'una autra amiga d’escòla d’origina magrabina qu’un jorn per astre retrobèro velaia dins un parc d'enfants. E d'una cambaraia de licèu d’origina occitana que retrobèro velaia tanben.
 
Una frema que visquèt mal lo temps dal collègi, un manca d’integracion sociala e amicala, un isolament, non èra “in”, de classa sociala meana. Era ja en marge de la populaça collegiana conformista. Se convertiguèt, se velèt e donèt un prenom arabi a sos enfants. D’autres donarian ben un prenom american… mas qual dona un prenom occitan? Ont es lor occitanitat aicí dintre, perdua? Emparan la lenga dal Coran, l’arabi literari qu’es manco l’arabi dialectal parlat en Magreb, e ancara mens l’amasig.
 
Qualquas annaias mai tardi ancara, una amiga provençala de l’epòca avia sa pichina sòrre que fasia “ram” (ramadan) en solidaritat ambals sieus amics, perqué èra dur. Perqué èra ben amiga amb un qu’o fasia. Non o disia a sos parents, mas non manjava a la cantina. Es lo collègi qu’o diguèt. Fasia ben, èra un biais de far part d’un grop dins aquela jovença de superficialitat a agachar l’autre solament per la marca dals sieus vestits e sabatas. Era mai subversiu, còntra los parents quitament. Un supòrt per justificar e estructurar una actitud rebèlla, una recèrca? L’adolescéncia?
 
Una recèrca de fòrça, de proteccion e de grope. Una recerca de fons e d’esperitualitat dins una societat d’aparéncia, d’invidualisme e de solitud urbana. Çò que o Culte d’a Rason e de l’Esser suprèm dins una religion de l’estatisme francés non posquèt rempiaçar. E que la laïcitat catolica permetèt d’exprimir?
 
Una recerca de raices, de memòria, d’istòria, de sensa d’a vita. Una recerca de fresiment, de cambiar de vita, d’aver de poler sus la sieu vita, de cambiar las causas que se crema… coma de pions dins los interèsses d’autres. De caps, de sheics, de muftis, de grand tobabs qu’elos, coma de costuma, se trobaràn jamai al primier reng. Assetats sus de petròli, coma de caps d’estats.
 
Paure pòble, manipulat. Quora lo vesin es lo shla, amasig o allemand. Aüra imperialista arabi o autre. E subretot alora perqué far esperar un Curdistan promés despí un sègle e perqué non sostenir la diversitat culturala amasig al Magreb? Perqué manipular lo monde? Coma dal temps de l’empèri franconapoleonian, coma en quatòrze? L’istòria oficiala a ges de memòria, levat la sieu istòria oficiala de pacotilha?
 
E pi, la confirmacion que la cultura e la lenga occitana èra un tresaur, un potz sensa fons. Una valor e una lenga totjorn presenta ancuei malgrat ce que lo monde nos vòlon far creire. Un camin devèrs l’origina.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Giraud Tolosa
3.

Te mercegi Laurenç per aqueles dos articles de tria. Me reconeissi tant coma tu perque èri tanben dins totas aquelas interrogacions quand arribèri al licèu riba esquèrra del Miralh a Tolosa entre 1999 e 2001. Foguèri un pauc estabosit quand arribèri ailà, èra un autre "monde", ieu que sortissiái del nòrd de Tolosa, ont i aviá pas que de blancs.
I aviá pas totjorn los meteisses còdis : aviái d'amigas musulmanas que lor podiás pas far lo potet quand las voliás saludar lo matin (lor caliá sarrar las mans) . Vegèri tanben que d'unas d'aquelas amiga anavan trabalhar aprèp lo licèu cada ser... Ça que la, èran pas un brave tropèl las qu'èran veladas.
Descobriguèri tanben que çò qu'èra un "from" (un formatge, valent a dire un blanc). Per la musica, èra lo periòde de Diziz la Peste mas tanben 113, FF e a Tolosa, KDD o dins un autre estile musical: Zebda.

  • 0
  • 0
Giraud Tolosa
2.

Te mercegi Laurenç per aqueles dos articles de tria. Me reconeissi tant coma tu perque èri tanben dins totas aquelas interrogacions quand arribèri al licèu riba esquèrra del Miralh a Tolosa entre 1999 e 2001. Foguèri un pauc estabosit quand arribèri ailà, èra un autre "monde", ieu que sortissiái del nòrd de Tolosa, ont i aviá pas que de blancs.
I aviá pas totjorn los meteisses còdis : aviái d'amigas musulmanas que lor podiás pas far lo potet quand las voliás saludar lo matin (lor caliá sarrar las mans) . Vegèri tanben que d'unas d'aquelas amiga anavan trabalhar aprèp lo licèu cada ser... Ça que la, èran pas un brave tropèl las qu'èran veladas.
Descobriguèri tanben que çò qu'èra un "from" (un formatge, valent a dire un blanc). Per la musica, èra lo periòde de Diziz la Peste mas tanben 113, FF e a Tolosa, KDD o dins un autre estile musical: Zebda.

  • 0
  • 0
Giraud Tolosa
1.

Te mercegi Laurenç per aqueles dos articles de tria. Me reconeissi tant coma tu perque èri tanben dins totas aquelas interrogacions quand arribèri al licèu riba esquèrra del Miralh a Tolosa entre 1999 e 2001. Foguèri un pauc estabosit quand arribèri ailà, èra un autre "monde", ieu que sortissiái del nòrd de Tolosa, ont i aviá pas que de blancs.
I aviá pas totjorn los meteisses còdis : aviái d'amigas musulmanas que lor podiás pas far lo potet quand las voliás saludar lo matin (lor caliá sarrar las mans) . Vegèri tanben que d'unas d'aquelas amiga anavan trabalhar aprèp lo licèu cada ser... Ça que la, èran pas un brave tropèl las qu'èran veladas.
Descobriguèri tanben que çò qu'èra un "from" (un formatge, valent a dire un blanc). Per la musica, èra lo periòde de Diziz la Peste mas tanben 113, FF e a Tolosa, KDD o dins un autre estile musical: Zebda.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article