CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Laurenç Revèst

Dijòus, 12.11.2020 03h00

Artsak (II)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Lo chaple armèni de 1894–1897




Etiquetas
artsak, revèst

Los chaples amidians preludi al genocidi

Consultar la tièra, tròup longassa -inacceptable- aicí: https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_massacres_of_Armenians
 
- I èra lo chaple armèni de 1894–1897. Massís. Realizat per las divèrsas faccions armaias turcas, tropas de curdes pro turcs dichas amidie, de mercenaris. Que los turcs los avian laissat creire que poirian aver mai de dreches dins l’Empèri otoman en netear las tèrras dals armènis. Se d’efièch, an beneficiat de reditribucion de bens armènis raubats, de complicitats per terrorizar e s’apoderar las ressorças localas, un còup lors accions genocidàrias fachas, an lèu vist que los turcs gardavan lo poler politic. Ben de regiments amidiats son dissolguts après lo genocidi.

- En 1905-1907 los chaples en lo futur Azerbaitjan.

- En 1909 los chaples d'Adana (actuala Turquia)
 
- En 1914, es lo segond grand genocidi armèni. Lo Sultan Mehmet V declarèt lo jiad (guèrra ‘santa’) còntra totes los crestians de l’Empèri turc. Èra encara una fasa d’exterminacion dals armènis decidia per l’estat turc.
 
Constantinople e "l'Armènia otomana" https://fr.wikipedia.org/wiki/Six_vilayets sigue las circonscripcions armènias de Bitlis, Diyarbekir, Erzurum, Mamuret-ul-Aziz, Sivas, Van son atacaias. La circonscripcion de Trebizond poblaia d'armènis egalament. De recordar que l'article 16N dal tractat de patz signat a San Stefano (Yeşilköy) lo 3 de març de 1878 e l'article 61N 2 de l'acte final dal congrès de las Nacions tengut a Berlin la mema annaia: "Per aquelas clausulas, l'Empèri otoman s'engaja, d'una part, « a realizar las amelioracions e reformas exigias per los besonhs locals » dals armèni e d'autra part, « a garantir lor securitat còntra los Curdes e Circassians ». Promessas que son fachas per èstre jamai tenguas, al final.
 
Lo pastor alemand Johannes Lepsius collectèt de donaias sus las destruccions e d’après los carculs sieus, comptèt la mòrt de 88 243 armènis, la destruction de 2493 vilatges, los estatjants de 456 vilatges foguèron convertits de fòrça a l’Islam, la desacralizacion de 649 glèsias e monasteris, que 328 foguèron convertias en mosquetas. I ajusta la mòrt de 100 000 armènis per famina e malautias per un nombre total de 200 000 mòrts.
 
D’autres crestians coma los 25 000 assirians e mai de 100 000 Grècs (crestians s'entende) foguèron tuats parier.
 
A Urfa, las tropas otomanas an recampat 3000 armènis qu’an fach remar dins la catedrala en tirar sus los que volian s’escapar.
 
Lo movement dals joves turcs es estructurat e las idèas passan. L’administrator local Cevdet Bei diguèt “avèm neteat los armènis e crestians siriacs d’Azerbaitjan, e farèm parier a Van".
 

 
 

- En l'actual Azerbaitjan, los chaples de Shosha en 1920.  Destruccion de la mitat armènia de la ciutat per l'armaia azeria amb ja aquel bastiment atacat https://en.wikipedia.org/wiki/Ghazanchetsots_Cathedral. Avèm la repeticion de l'istòria en 2020 amb l'ataca d'aquela catedrala per l'armaia azeria.

Los armènis de Dersim
 
E mai tardi còntra los dersimtsi. Dins lo Dersim los armènis an endurat mai los chaples dal 1938. Per los subrevivents de citar lo film documentari sus las filhas criptoarmènias qu’an subit las deportacions ciblaias. Veire lo film Les jeunes disparues de Dersim addicionat al fach que, per aquelas subreviventas, foguèron forçaias a la conversion. Cal saber qu’elos avian ja fugit los arabis musulmans de sègles ben avant. Una part granda via l’alevisme qu’es una practica de l’islam ben originala e divergenta, consideraia per los musulmans rigides coma una sècta
 

 
ITV: The last Armenian: How a genocide survivor spent a century hiding her identity
 
Columbia University: Documentary on Islamized Armenians of Dersim Screened


En Turquia d’unos van quitament considerant los alevis coma de convertir a l’islam, e que son fòra de la “familha” islamica, es dire.
 
 
Un processus de destruccion d’una nacion
 
Destruccion religiosa, pi lingüistica.
 
- Coma avèm vist, de sègles avans, l’aisina de las conversions forçaias èra ja utilizaia.
 
De notar que lo processus de conversion forçaia va entrainar una complexificacion de las entitats dins tot l’Empèri otoman amb una basa de conflictes. Coma l’avèm vist amb la dislocacion d’iogoslavia e l’identitat extremament tiralhaia dals bosniacs, gorans, eça. entre eslavitat e solidaritat per la religion amb lo monde turc (amb quitament de gents islamizats que se dison turcs encara ailí). Un pauc coma per los albaneses entre ilirianisme o albanesitat e religion, e mai luènh coma per los lazes entre georgianitat e religion...
 
Veire per exemple una localitat coma Yusufeli; “la màger part dals estatjants son d’armènis forçats a la conversion a l’islam entorn de 1700. Mas los bastiments religioses crestians dal sector, se fan venir de monde, son en pròpi marrit estat.
 
Los paliers de progression son observables. Los crestians son vencits. Quatre possibilitats, la conversion, la mòrt, o dins los melhors dals cases devon pagar per aver lo drech de demorar crestians o s’exiliar.

Dins los primiers temps de las conquistas islamicas, d'unos son faches prisoniers e lors princes se pòon desliurar e tornar sus lors tèrras en escambi de lor conversion. Avèm una anecdòta amusanta dal temps de las primieras invasions musulmanas en tèrras armènias cf. "lo Califat decidèt de repoblar la ciutat de Chamkor pròche de la ribiera Kura amb de musulmans (pròche de Barda e Ganja, actual Azerbaithan). En 862 lo novèl Calif, permetèt als princes armènis prisoniers de tornar dins lors ancians domènis en escambi de lor conversion a l'islam. Mas un còup tornats sus lors tèrras, tornèron al cristianisme tanben".
Mai tardi deven mai sistematic e mai rigide probable per verificar que las conversions son mai seguras e definitivas, sensa retorn en reire.
Ja avans lo genocidi armèni, al sègle 19 lo preire catolic armèni Ghukas Inchichian notèt que la populacion musulmana de Kemah èra d'origna armènia convertia a l'islam dal temps de las devastacions de la persianootomana.
 
D’unos fugisson per demorar crestians e s’en fonçan dins l’interior de las montanhas coma “fins en 1938, de localitats armènias èran demoraias dins las zònas montanhòlas de Dersim e continuava (ce qu’es logic) lo famós monastèri de Sant Karapèt de Halvor, tan venerat per los alevis coma per los crestians. Sembla que la destruccion amb d’explosius d’aquel monastèri ague donat lo lançament dals champles de Dersim en 1938”.
 
Lo sistèma dals janissaris es l’impòst suplementari de la sang. L’impòst sus la religion crestiana aumenta. De vilatges entiers càmbian de religion per fòrça o per pression fiscala. Sus lo papier, accedon ansin enfin a mai d’egalitat. Encara que sofrisson totjorn d’insultas coma ‘ermeni’... Mas atencion, l'apostasia en islam es penalizaia generalament per... la mòrt (veire los cases fins aüra en Afganistan, Paquistan, Arabia Saodita...).
 
Sovent son musulmans en aparéncia, son los criptocrestians. Un classic dins lo monde crestian fàcia a la pression otomana d’aquel temps, veire lo pendent grèc amb las explicacions d'aquelas conversions coma ne'n resultan los linobambakis, veire tanben lo pendent albanés, eça.
Nota, l'estatègia es clara, aicí aplicaia als grècs ja (mas cambiatz lo nom e metètz en plaça "armènis" es parier): enjunh de 1915, lo cargat d'afars grèc diguèt que las deportacions "son una guèrra d'anientament còntra la nacion grèga en Turquia e coma mesura, an obrat de conversions forçaias a l'islam, dins lo but de que a la fin de la guèrra en cas que i ague de mai una question d'intervencion europèa per la proteccion dals chrétiens, ne'n demorèsse lo mens possible" cf. https://en.wikipedia.org/wiki/Greek_genocide#cite_ref-FOOTNOTEAvedian200940_66-0
 
Coma per los janissaris, de variantas de l’islam ‘‘transicional’’ se meton en plaça. Dal sincretisme al sofisme general en passar per l’alevisme o eventualament lo bectashisme (processus semblable per l’islamizacion dals albaneses). La pèrdia de ligam amb lo clergat crestian (armèni, assirian, eça.) entraïna pauc a cha pauc una islamizacion de mai en mai fonza. La declaracion oficialament d’aparténer a l’islam deven mai reala. Los islamistas considerant bectashis coma alevis de sèctas de secutar e son vistes coma lo diaul en persona. Los alevis de Turquia siguèron sovent persecutats dins lor istòria tanben e son mal vistes en Anatolia e dins las regions ruralas.

D'unos rares vilatges coma aquel pagan car en 1895–1896 lo drech de demorar, tot aquò per dever partir qualques ans après en 1923...
 
A costat dal costat massís e radical de las execucions, per qualques “astroses”, es l’exili. Mas los infimes armènis que demòran après 1915, que son sonats per la formula inacceptabla dals ‘‘rèstas de l’espasa”: serà conversion forçaia. Las fremas mai que mai que son obligaias d’esposa un musulman e de tàiser lor lenga e cultura. Una pràctica que se farà amb los grècs volguent demorar en Turquia dins la region dal Pònt.
 
- Las destruccions de bastiments religioses armènis an poscut se far fins a data tardiva coma lo Monastir dals Sants Apostòls fortament degalhat dal temps dal genocidi armèni e dinamitat per las autoritats localas après 1960 solament.

Tal o tal monastèri quasi a l'estat de molon de pèiras. Parier per las glèisas coma aicí, aicí, o per las catedralas aicí o aicí.
La glèisa de Sant Giragos qu'èra una de las raras glèisas d'èstre rebastia fa pauc es de nòu interdicha a l’accès.
Senon la conversion de catedralas coma a Kars a permés una relativa conservacion dals bastiments. Mas totjorn d'utilitat religiosa islamica e plus crestiana armènia.
 
- Los toponimes non turcs coma los patronimes an conoissut una politica estatala de turquizacion. Las minoritats nonturcas: assirians, grècs, armènis, curdes, arabes, circassians, eça. fuguèron obligat de pilhar un nom de familha turc. Ce que donèt de còups d'adaptacions foneticas, per aprochar d'un sens turc pron cocassas. D'un nom armèni que volia dire qualqua ren, siguèt adaptat en turc e pilhèt un sens completament autre (per exemple "caceiròla").
E los vilatges que fuguèron obliats dins la turquizacion passèron mai tardi a una turquizacion mai o mens completa. Mas de rares còups se pòt devinar l'origina armènia coma Bayburt, Pertek, o la designacion de lue poblat per de romis: de crestians

Es estonant de trobar encara çai e lai “un” armèni coma a Talas veire lo reportatge:
 

 
Ben d’armènis parlan plus armèni actualament. Mas d’unos o vòlon reemparar.




abonar los amics de Jornalet

 


 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

Cuba   Interdiccion   Occitania   Revèst   lenga  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions