CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 25.3.2021 03h00

Quarquas idèas per de realisme e de respèct linguistics a prepaus de l’occitan vivaroalpenc ò gavòt (III)


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Sant Estève de la Tiniá
© Shakti




IV) La question moventa de l’identitat
 

A. Estats, politica, istòria, populacion

 

a) Politica linguistica dals estats
 
En niçard, la toscanizacion ò pimontizacion (sovent parciala, totplen al nivèl lexical, es ver, ex.: barceleta < italian “barzelletta”, pilhar < pigliare) es de còups utilizaa per divisir dal resta dals parlars occitans. Mas coma la cultura nostrala es gaire conoishua, se saup gaire que partejam de traches amb d’autres cantons. Un exemple emblematic en niçard coma la -a finala, se retròba [a] parier dins las Alps, entra Aurenja, Bolèna (Vauclusa) fins en Dròma, entra Montpelhier e Sèta (Erau), sud d’Alvèrnhe, eça. E i a jamai agut de sobeirania de Piemont Savòia en Alvèrnhe. Sigue es per far dal niçard una lenga diferenta, sigue es amb una pensaa proitaliana darrier. Seria una inversion de la vergonha, qu’agueriam sempre una situacion d’impausicion d’una lenga oficiala autra que la nòstra. Lo toscan en los estats de Savòia e après dal 1860 e 1861 lo francés en los estats governats per França. Es tanben per evitar de se pausar la question: mas se tala ò tala causa non es de francés, d’ont es? Es util per escafar l’occitan de la question e remplaçar per l’idea: tot ce que non es francés es forçadament italian. Cu aurà jamai sentut dire: “Mas, avant 1860 eriatz italians!”. Que necitge, Contea de Niça èra de Piemont Savòia Sardenha, e Itàlia se faguèt solament après lo 1861. Coma s’a poscut legir “Se tornessiam a Itàlia”, autre necitge perqué i avèm jamai estaches. Mas existe da pertot. Dins lo “sud-ouest” es parier, tot ce que non seria francés seria forçament espanhòl ò basco per evitar de parlar d’occitan?
 
 
b) Urbanitat, ruralitat
 
Lo sentiment d’urbanitat a creat una identitat de Niça, niçarda, en rapòrt de Provença coma de Marselha, marselhesa, en rapòrt de Provença. E mai i son de concurrenças estèrlas entra aquelas vilas: Marselha, Niça, Ais... Mas fòra lo fach urban, veire de suportaires de balon, càmbia gaire de causas per la lenga occitana que sigue apelaa: marselhés, niçard, sestian, avinhonés... Serà sempre de variantas dal provençal. Es dins aquel sens que lo Mestre Andriéu Compan parlava quora escrivia “Niçart (Parlà de Niço)”. Après quarqu’un porria parlar occitan e se sentir italian parier. E tant farà jamai que l’occitan serà considerat coma linguisticament de toscan (ò italian).
 
Trobam totas las variacions ancara aüra dins la varietat dialectala. Justament es per aquò que si batre còntra los dialectes seria marrit, lo gavòt (ò lo lengadocian, lo guianés…) per exemple permèton d’explicar los toponimes (en niçard “Las Planas” es lexicalizat en toponimia). Que l’etimologia populària fa que d’unos dison que venia dal temps de las invasions de las tropas franco-espanhòlas (gallispans en lo 1744) en Comtat de Niça que campèron dins lo quartier... Coma se d’estaire una setmana en Patagonia faria cambiar los toponimes locals.

 
 
B. De faches linguistics segurs
 
La lenga es lo trach elementari de la comunicacion umana. Aüra segur i son las tecnologias mas la lenga resta la basa. Dins los païses latins, d’ensèmes se destrion e l’ensème d’Òc a de traches pròpres en rapòrt de las autras lengas. Parierament, existon d’unos traches divisòris pan-occitans. Per exemple en fonologia: fach/ fait/ hèit, cha, ja /ca, ga, en morfologia: los-las (e variantas)/ es-eras, sos-sas (per los que se’n sièrvon encara aüra d’aquelos articles)/ lei-li, nuòch, nuèch/ nuèit (nèit...), laissar / daishar (lissar...), e parier per lo lexic: ostal/ maison/ c(h)asa. Lo melhor compromès entra l’estandardizacion e lo manten de las particularitats sèmblan d’estandards regionals. Coma entra sentiment meridional (= occitan) e sentiment local/regional (= provençal, alpin, alvernhat...) ò anglés e cultura americana, britànica, australiana…
 
Per França, avèm l’impression que per de rasons pràcticas, cada airal fa un pauc lo sieu estandard local: vivaroalpenc de l’ambrunés, de Champsaur, ubaienc… l’objectiu porria èstre dins lo futur -lo jorn malaürós que pus degun bacin linguistic occitan parlarà naturalament- prepausar d’estandards geografics regionals. Mas tant que la lenga es viva, tant val de profechar dals mòts ancara vius e de los partejar sus lo terren local e regional.
 
Après per un usatge global, de comunicacion jornalistica, de legislacion (lo cas es concrèt, en Catalonha l’occitan es lenga cooficiala) quitament, es clar que cal favorizar la conoissença e l’usatge de l’occitan estandard, que per nosautres es lo lengadocian –geograficament central- que parteja de traches occitans de quasi totes los dialèctes occitans.
 
Dins lo departiment dals Alps Maritimas, una marria novèla es qu’al Liceu de la Montanha de Val de Blora per exemple, son plus donats de corses de vivaroalpenc/ gavòt. Mas d’autres establiments l’ensenhan en la valaa de Vesubiá, dins las valaas dals Palhons, en país mentonasc.
 
Tanben, gràcias a JL Domenge avèm un obratge bèl sus lo Gavòt tinean per exemple. Lo CCOc País niçard e alpenc, fa un cors de vivaroalpenc a Coarasa (valaas dals Palhons), d’autres serion previstes a Luceram.
 
Non se descoratjar, anèm, Òc, per far avançar la lenga occitana, anar al rescòntre de totes los autres e fisents dins l’avenir e sus lo terren.

 
 
 
 
(fin de conferéncia)
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

 



publicitat
BANNER1: IEO 30 MARPOC



Comentaris

27 de març 22.36h

Estandard
Es pas segur qu'un dialècte solet, le lengadocian (virtual de faith) amasse totas las condicions d'un bon estandard, e que non calga pas n'ibridar una part.
- Una grafia plus etimologica a tòca de flexibiletat (dialectala) universala (per exemple la LL latina)
- Una morfologia verbala que sèrre al mai las formas romanicas (cf. Tresena conjuga latina)
L'occitan es un estil liure d'expression a l'entorn d'una base centrala istorica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 08.45h

#3 o yesssss!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 20.32h

*eca > etc., etcetèra, et caetera (latinisme internacional, adaptat o non)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 12.25h

òu, se vòles escrivo de dècas e corrièges per lo fun!?

Completa la bòna forma: es arribaia o es arribada (mèfi benlèu es una forma vivaroalpenc qu'existe a!)

Dònt fida lo tròlo! coma si ditz en inglés (anglés pecaire!) dal sud (del sud pecaire!)

madòna! (o madòmna, fa mai òld skola)?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 12.23h

Tè mas tè... ve!

Per lo moment minga relectura de Pèir(e)!

Sio trist sas!

Manda mi de correccions, voèi voèi!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

Interdiccion   Revèst   lenga  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions