CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 21 de genièr

Laurenç Revèst

Dijòus, 26.11.2020 03h00

Après Artsak, quinas reaccions?


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Ministèri dels Afars Exteriors d\'Artsakh




Èstre crestian, e mai armèni, dins lo monde Turc (Turquia, Azerbaitjan) aüra
 
Demòra complicat. Es un pauc coma èstre rendut estrangier sus de tèrras ancestralas tot en semblar un crestian en Arabia Saodita.
 
“An Inconvenient Genocide: who now remembers the Armenians?” [Un genocidi que destorba: qual se’n avisa aüra dals armènis?» de Geoffrey Robertson provesisse una pròva concluanta qu’i es ben un genocidi. A mai, la Republica turca admete aüra que 600 000 armènis son mòrts dal temps de la primiera guèrra mondiala. Mas los turcs insiston sus lo fach que lo genocidi si faguèt ren perqué totes los armènis de l’Empèri otoman non siguèron assessinats e perque “existe minga pròva autentica” per “un plan premeditat per tuar los armènis”. Mas son que de juces de senses de mòts que fan los turcs. Perqué lo genocide implica “l’extincion d’una nacion o de tota part d’una nacion».
 
Veire de traças coma aquelas: “The houses of the ones who hide Armenians will be burned and they will be executed”
 
Veire la reculaia constanta dals armènis sus lors tèrras:
 

 
Un pichon recòrdi, que fa pensar a ce que vesèm aüra en Artsak. Dins l’estiu 1915 se passa lo solevament de Shabin-Karahisar, tota la populacion armènia al nombre de 5000 a incendiat sas maisons e camps e a puat la montanha fins als rèstas d’un ancian Fòrt roman. An resistit un mes de temps fins a lor redicion per causa de famina (avian posat dins totas lors resèrvas). Solament una punhaia sibrevisquèt.
 
Aquesta tragedia se repèta dins Artsak. L’acarniment manifestat per Turquia e Azerbaitjan còntra los Armènis, fan repuar a la susfàcia non solament l’espèctre dal genocidi armèni de 1915 (segon las estimacions fins 1,5 milion de mòrts).
 
Lo chaples de Sosha en Artsak en 1920 e lo retorn dals azeris en destrurre de bastiments religioses a Shosha en... 2020.
 
Mas egalament lo recòrdi dolorós de l’abandon -repetat ancuei- per las poténcias occidentalas dals Armènis e Grècs d’Esmirne (nom turquizat aüra en Izmir sus la còsta de la mar Egèa) en 1922 denant l’avançaia de las fòrças turcas menaias triomfalament per Mostafa Kemal Ataturk. Dal temps dal grand incendi e dals chaples d’Esmirne, dins losquals son mòrts de desenas de miliers d’Armènis e Grècs en setembre de 1922, las flòtas occidentalas, qu’avian pasmens un vintenal de naus de guèrra sus plaça, avian recebut l’òrdre de lors govèrns respectius de non intervenir, per “conservar una certa neutralitat en rapòrt d’Ataturk” dal temps de la sieu conquista de Turquia.
 
Encuei, lo grop pilotat per los EUA, França e Russia, dins lo Grop de Minsk sota l’egidi de l’OSCE, despí de 1992, a ren fonciona, après 30 ans. E aüra Armènia e Artsak son totjorn isolats esquichats entre Turquia e Azerbaitjan cf. Le Monde: Haut-Karabakh : dans le monastère de Dadivank, dernières cérémonies avant la prise de contrôle de l’Azerbaïdjan.
 
Veguèm lo cas de Kharbirt.
 
Un temps, una energia e de despensas considerablas siguèron consacraias a la preservation de ce que rèsta dal patrimòni islamique, seljoquide e otoman a Harput. Quitament la glèisa siriaca ortòxa, que servia autrescòups a una comunitat crestiana ben mai pichinas que la comunitat armènia amb sas numerosas glèisas, es en melhor estat. Coma non veire alora un neteament genocidari e non atribuar l’abanbandon maximal de las glèisas armènias amb una volentat segura de negar las traças de l’importància de la populacion armènia. Son de realitats ben tristas.
 
Veguèm lo cas dal Monastèri de Kozan a Adana. Denant lo chaple armèni èra lo mai grand apartenent a la glèisa armènia de Turquia. E es l’una dals miliers de proprietats pilhaias per l’estat turc.
 

— Pichon tòp de las utilitats de las glèisas per far autra causa qu’un luec crestian:
 
per far venir de toristas (e lors sòus pecaire)
 
roïnas obliaias (a costat de la vita)
 
estable per las bèstias
 
per vendre
 
Arapgir e son cementèri armèni. Un cimentèri amb una trentena de tombas irregularament dispersaias. “Segon un article, qualques centenals d’Armènis an restats a Arapgir après la primiera guerra mondiala denant que la màge part partèsson per Istanbol per ameliorar lor vita economica. D’unos rescapats dal genocidi an emigrat en Armenia sovietica e se sont installats a Erevan. Un quartier pòrta lo nom d’Arabkir en sovenir de lor vila d’origina.
 
Ancuei Arapgir a pus que dos armènis, dos fraires dins la quarantena que passan lor temps liure de s’ocupar dal cementèri armèni. Un autar es de còups utilizat per de ceremònias”.
 
Sahinkaya e los rares armènis. “Pròche dal centre dal vilatge un òme mi convièt d’anar al salon de tè. S’es discutat dal vilatge, dal monastèri e de la populacion locala. A ma granda suspresa l’òme diguèt qu’èra armèni. Los curdes assetats al taulier vesin an dich: «Òc. E sèm totes amics, dins aquel vilatge. Curdes, Zazas, armènis: non es grèu. Sèm primiers amics
 
— En Azerbaitjan:
 
Saint Thomas Monastery of Agulis
 
Saint Sarkis Monastery of Gag
 
Radio Liberty: Left Behind? Churches, Monasteries Due For Handover To Azerbaijan
 
Azeris destroy domes of Armenian church in Karabakh's Shushi
 
— La preséncia d’Armènis «secrets» en Anatolia aguèt resson quitament dins la premsa argentina. Dins lo sieu article “Las pesaias dals Armènis secrets en Turquia», lo jornalista argentin Avedis Hadjian escriguèt que de personas d’origina armènia, estimaias a de centenas de miliers, continuan de viure en Anatolia e a Istanbol sota de faussas identitats. Despí lo quartier de Kurtulus a Istanbol, fins a Amasya, Diyarbakir, Batman, Tunceli e Mus.
 
Aquelos qu’escondon lor vera identitat despí quasi un siècle residon principalament dins las regions orientalas de Turquia. An adoptat l’alevisme, lo bectashisme e vivon quasi en patz sota d’identitats turcas o curdas.
 
Pasmens una pichina comunitat vivent dins de vilatges dal district de Sason de la província de Batman preserva lor crestianisme. Sotalinhant que degun conoisse verament lo nombre exact de criptoarmènis, Hadjian ditz aver vist que totplen d’elos an paur de reconóisser lor identitat armènia. Un criptoarmèni a Palu li ditz per exemple: “Turquia es totjorn un endrech dangeirós per los Armènis.»
 
Los criptoarmènis que vivon sota diversas formas socializan ren amb aquelos que vivon dubertament coma Armènis e escapan al contacte dals estrangiers. Segon Hadjian, d’unos rejetan lor identitat, a mai acceptèsson que lors parents o pairgrands siguèsson armènis. E lors vesins turcs e curdes los sònan encara «Armènis» o «mescresents». D’autres reconoisson lor vera identitat, mas dison que la gardan secrèta per èstre quiets, quite a non la dire a lors enfants. I es que de veire las actitudes filmaias dals azeris fàcia a las traças dals armènis en Artsak.
 
Un exemple de la dificultat de subrevita armènia en Turquia encuei. Se i son totjorn d’armènis dins lo Dersim coma a veire la testimoniança que mòstra tanben la dissolucion dins d’autras entitats. Costat legitimista a l’estat dins la turquitude, o totjorn en oposicion amb la pression turca dins la curditude “sa maigrand èra armènia, mas se descriu coma curde de religion bectashi”.
 
Aquela situacion totjorn desfavorabla als crestians, se ve regularament de la part dals turcs (otomans coma republicans) lo neteament dals crestians e mai lo cas de l’eviccion dals grècs amb la teoria “dals escambis”
 
Los crestians representavan encara 20 % de la populacion turca al començament dal sègle XX. Son pus que 0,2 % ancuei. Cercatz l’error. Joseph Yacoub, especialista de l’istòria dals crestians d’Orient, expliquèt coma l’estat turc a progressivament escafat fins a la memòria culturala de la minoritat crestiana persecutaia.
 
Un exemple famós, illustrant una multitude de situacions pariers d’armènis anonimes es aquela d’Aram Haigaz. A subreviscut al chaple armèni en Turquia en se convertir a l’islam, ce que li a permès de viure en musulman, amb un mèstre turc, fins al moment que s’escapèt e que devenguèt verament liure.
 
Après la fin de la Guèrra entre l’Empèri otoman e Grècia en 1922 de desplaçaments de populacions son operats. Lo tèrme escambi es faus perqué se ve un grand nombre de “turcs de Grècia” (grècs turquizats, islamizats incluses) partir per Turquia dal temps qu’un nombre ben mai important de Grècs de Turquia (turcofònes de religion crestiana incluses) quitar per Grècia.
 
Amb lo Tractat de Lausanne, Grècia abandona l’ensèm de las aquisicions territorialas de 1920, levat las isclas de la mar Egèa. 1 300 000 Grècs quitan Turquia còntra 385 000 Turcs quitant Grècia.
 
Existe de mai encara 100 000 Turcs en Grècia, malgrat “los escambis de populacion censats reglar lo problèma”. Lo nombre de Grècs de soca actualament en Turquia seria actualament estima a tres o quatre mila. E los grècs islamizats son sovent obliats d’estatisticas.
 
Lo nombre total de Grècs en Turquia es talament inferior al nombre de Turcs en Grècia perqué los Grècs en Turquia an sempre estaches someses a mai de discriminacions de la part de l’estat turc e de l’ostilitat de la part de la populacion que los Turcs en Grècia. Tanben un pogròm còntra los Grècs d’Istanbol se passèt en setembre de 1955 e los mòrts an fach qu’accelerar la migracion de Turquia, coma l’avia segurament volgut l’estat turc que l’avia organizat. Despí la creacion de la Republica turca en 1923, gès de pogròm similari es estach menat còntra la minoritat turca en Grècia.
 
E qué dire de las glèisas dals grècs de Turquia… Ne’n calria far un autre tèxt. Veire coma a Licese.
 
Coma conclusion per cambiar las causas?
 

Lo far Curde de la resisténcia a la Turquia absolutista
 
Los turcs an gaire de crenta fàcia a l’ineficacitat dals braceatges dals occidentals. Grècia a de socit de se far. Las progressions ancianas o recentas de Turquia coma en Egèa o a Chipre e mai dins lo nòrd de Siria ne’n son las pròvas acablantas.
 
La soleta crenta de Turquia aüra son los curdes. Los enemics, numeroses e pron potents de l’interior coma de l’exterior.
 
La granda majoritat dals curdes, religioses o non, an tendéncia de votar per lo partit HDP.
 
La granda majoritat dals religioses sunites turcs per l’AKP.
 
La màger part dals Turcs e dals Turcs laïcs apartenent a de minoritats musulmanas partajan lor vòte entre los partits laïcs coma lo partit dal movement nacionalista de drecha MHP e lo Partit republican dal pòble CHP de senèca.
 
La màger part dals membres de minoritats: Grecs islamizats, georgians islamizats (lazes), judius, criptoarmènis, arabes mai per de partits laïcs que manifèstan ren un nacionalisme turc agressiu.
 
Los partisans turcs de l’AKP, partit al poler, se mesfisant probablament encara mai de l’HDP que dal CHP que se ditz kemalista perqué crenhon que l’HDP ague l’intencion de brigalhar la Republica turca en creant un Curdistan independent. Los partisans de l’HDP deteston probable lo MHP encara mai que l’AKP perqué lo MHP es lo partit lo mai intransigent dins las sieus expressions dal nacionalisme turc.
 
La tendéncia de l’electorat suggèra que l’AKP seria a l’avenir lo grand partit unic malgrat las tendéncias autoritàrias d’Erdogan (alegacions de corrupcion, economia afeblia, risc d’inflacion, inquietude environamentla e refús dal govèrn turc d’ajuar los curdes de Siria e Irac dins lor guerra còntra l’Estat islamic.
 
Ce qu’es clar, un còup de mai, los occidentals son ren a l’autor dal combat. E risca de lor tombar subre mai las consequéncias de lor incapacitat a agir ont cal agir. Coma un retorn de bomerang amb lo sosten als islamistas còntra los comunistas en Afganistan. Aquels islamistas (escolans = talibans) se retornant còntra los occidentals mai tardi. Après tot, Turquia a ben ajuat Azerbaitjan a atacar Artsak gràcias a lors experiéncias aquesias d’èstre membre de l’OTAN!
 
E aüra laissar mai los armènis après tot lo passiu turc e lo deute que lor es degut. E quitament se d’unos curdes an ajuat al chaple armèni, aüra son los solets de far fàcia als combatants islamistas de Daesh.
 

Qualques detalhs
 
Los iesidis, son totjorn mespresats e sovent non reconoissuts. Se parla gaire de lor embestiaments de viure lor religion en Turquia, totjorn aüra.
 
Mas Turquia pressa sa diplomacia religiosa amb de bastison de mosquetas turcas en Euròpa.
 
La pression es mendra mas totun similària fàcia al sunisme estatal, per los alevis e bectashis. Cal saber que despí gaire son bastias de mosquetas -flamas nòvas- e als fraisses de l’estat turc dins zònas alevis e bectashis per los far anar sunitas coma los ‘veritables’ turcs.
 
Los signals son marrits. Contunhan despí ben d’ans e mai de sègles e mai son perilhoses.
 
Lo camin de l’assimilacion totala “a la turca” contunharà fins a quora?
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

Artsak   Revèst  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions