CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 15.4.2021 03h00

Un exemple de cambiament de lengas: la germanizacion progressiva e totjorn actuala en Soïssa


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Berna
© TeeFarm




(o lo lent mas constant desplaçament dal ‘limit dal pastisson de tantiflas’ (o rostigraben) d’èst en oèst e dal nòrd al sud)

 
Se parla de còups de progression dal francés geograficament en Soïssa mas de fach sembla gaire lo cas. Quitament se lo rèire país dals romands que representa França es una basa d’ajua. Ce que los romanches an ren amb los ladins o friolans d’Itàlia per exemple.


Los cases dal canton de Fribourg, airals vesins de Bèrna e canton d’Uri
 
Per lo canton de Fribourg lo mai marcant dins lo periòd recent es dins lo sector dal laus de Morat.
 
Courlevon, la lenga parlaia dins lo vilatge de Courlevon es encuei largament l’alemand e los francofòns representan sonque 5 % de la populacion cf.Courlevon lo site Web es solament en tedesc.
 
Lo nom Courlevon, toponime clarament romand, es mencionat per lo primier còup coma nom de familha en 1214, a saber un C. de Curlivin e en 1278 un Uldricus de Corlovon. Dins la region de Morat, lo nom de familha Courlevon apareis a Ried bei Kerzers en 1428.
 
Coursibellay es mencionat per lo primier còup en 1413. 1425: Corsibellay. Noms germanizat foneticament en Cussiberle, Guschubürli.  L’endrech èra a l’origina romand, mas la situacion majoritària s’es invertia en favor de la lenga alemanda dins lo corrent dal sègle XVIII. Cf. Coussiberlé.
 
Silvaniacus, 1340 Suaniez, 1389 Savagny e Savagnie, 1809 Salvagny, 1558 Salffenach (mapas tedescas), 1578 Saluenach (Techtermann), 1638 Salfenacht, 1668 Salvenach (von der Weid).
 
La primiera escòla francofòna a dubèrt sas pòrtas en lo 1679 mas lo vilatge patiguèt de destruccions divèrsas dins lo temps. Cf. Salvenach.
 
Büchslen, endrech mencionat per lo primièr còup dins un document en 961 coma Buoch. Mai tard, los noms romanics Buschillion (1339) e Buchillon (1453) son apareissuts. Lo nom actual Büchslen e Bichslen existon despí lo sègle 18.
 
96,8% dals residents son germanofònes, 2,0% francofònes e 1,3% italians (estatisticas dal 2000). Diferents noms de camps suggerisson una populacion francofòna anteriora, que constituia probablament la majoritat de la populacion al sègle 17. Cf. Büchslen
 
La primièra mencion en 1340 sota lo nom de Chastel. Mai tard, los noms Castro (1394), Castro vila (1413) e Burg (1510) son apareissuts indicant la lenga escricha causia per nomenar lo luec Cf. Burg FR.
 
1340 Alta vila, germanizat foneticament en Altenfüllen al XVI s., a temps passat Hauteville, tornat a la forma latina. Cf. DHS: Altavilla.
 
Totas aquelas comunas son aüra de Murten/Morat que lo tedesc es parlat a 75 %, francés 15%. Cf. Morat.
 
Lo site Web de la comuna es quasi bilingue.
 
Fräschels. La primièra mencion escricha dal luec es en 1225 Frescin. Lo nom romand Frasses es documentat a partir de 1228.
 
1242 Chalmitis, 1340 Charmey. Cf. dhs: Galmiz.
 
90% dals residents son germanofònes, 5,4% francofònes e 1,3% italians (a partir dal 2000). Aüra lo toponim germanizat Galmiz es majoritàriament germanofòna. Los primiers documents amb noms de luòcs e de camps indican un vilatge d’origina romana. La chifra majoritària entre lo francés e l’alemand s’es probablament invertia dins lo corrent dal sègle XVII cf. Galmiz.
 
Greng lo toponim ven d’una forma romana, possiblament grangia mas nos sembla dobtós levat atestacion escricha anteriora de grangia, en 1314 Gruein; en 1349 Gruent e Grangiis, aüra germanizaia foneticament, e un temps l’administracion èra totjorn francofòna quitament se la majoritat lingüistica aguèsse bassaculat recentament, lo site Web comunal greng.ch es solament en tedesc a la diferéncia de la comuna siguenta.
 
Meyriez, tre 1055, mas lo toponim es germanizat pi en Merlach en 1551.
 
En rason de son istòria, lo vilatge de Meyriez es considerat coma una comuna francofòna, e mai se, dins los faches, amb l’arribada massisa de berneses dins las annadas 1980 (la populacion es estada doblaia en 20 ans), lo francés es vengut minoritari dins la comuna. D’efièch, aüra, 81,2 % dals abitants parlan lo soíssalemand e 13,5 % parlan lo francés coma lenga mairala. Per aquela comuna, coma per aquelas de Courgevaux e de Courlevon, es una germanizacion rapida sus l’espaci d’una soleta generacion (Estatisticas federalas soïssas dal 2000). cf. Meyriez e istòria de la comuna. Al revenge lo site comunal es encara bilingüe.
 
 
Senon de notar:
 
Essert ancian nom de Ried bei Kerzers.
 
Lurtigen 1397 Lurtens, 1508 Lurting, ancian nom francés Lourtens. Cf. DHS: Lurtigen.
 
 
 
Airal vesin dal canton de Bèrna:
 
Notar que los còmtes de Neuchâtel-Nidau, èran mestres de la region en complement de l’avesque de Lausana e que Bèrna i faguèt son expansion tre lo sègle 14 (de la mema maniera se passèt dins los Alps aüra berneses).
 
1179 Champion, 1228 Champlun, forma germanizaia foneticament Gampelen cf. DHS: Champion. Aüra 84 % germanofòna e 11% francofòna.
 
Anet en 1009 Anestre, 1179 Anes, forma germanizaia Ins.
 
Brüttelen atestat en 1142 Britinie, 1148 Britelgio, 1183 Britillo, ancian nom romand Bretiège.
 
Vinelz. En 1228 Fenis, ancian nom romand Fenil, Fenils, luec per lo fen o feniera. La màger part de la populacion (en 2000) parla l’alemand (92,1%) coma primiera lenga, lo francés es la segonda lenga la mai correnta (5,3%).
 
En 1185 forma Munchimur, posteriorament Monsmier, germanizaia en Müntschemier, amb una basa mont+ element preroman? Cf. DHS: Müntschemier.
 
Cerlier. 1185 Erilacho, 1274 Cellie, aüra en tedesc Erlach. Cf. DHS: Cerlier.
 
Tschugg d’una forma possibla romanda Chuc, cuc, pròche dal mont al nom totjorn romand Jolimont quitament utilizat ansin en tedesc local.
 
Gals 1185 Galles, forma francesa Chules e après forma germanizaia Gals. Notar las formas romandas sus la comuna 1225-1229 pons Thele (forma germanica posteriora Zihlbrücke), 1311 chastel du pont de Tele.  Aüra 60% de germanofònes e 40% de francofònes.
 
Lüscherz. 1271 Luschiers, ancian nom romand Locras.
 
Treiten, 1221 Treiton, ancian nom romand Treiteron.
 
Bèrna: Sectors de Biena, Nidau e Jura Bernés
 
1107 Bellus mons, 1228 Belmunt, ancian nom romand e francés Belmont, germanizat foneticament en Bellmund, 90% de germanofònes e 6,5% de francofònes. Cf. Bellmund.
 
Port, 1228 Port mot romand per lo pòrt. Cf. DHS: Port
 
Eslay en 1540 Seehoft, 1673 Eslay, cambiament de nom per lo germanic en 1914, los abitants son majoritariament germanofònes despí 1840, 91% en 2000. Cf. DHS: Seehof-
 
Romont 50,9 % parlavan francés e 47,6 % tedesc.  1311 Redemont, forma germanizaia foneticament posteriora Rothmund. Romont es una comuna bilinga: en 2014, 50,9 % parlavan lo francés e 47,6 % l’alemand (la lenga oficiala rèsta lo francés). Cf. DHS: Romont (BE).
 
 
Detalhs:
 
Per las enclavas bernesas (e non bearnesas!), en 1586, la proprietat de Clavaleyres foguèt vendua, mas recrompaia en 1620 per un nomenat Morlot (al nom romand).
 
Clavaleyres es un enclavament bernés, al nom totjorn romand, lo blason de la comuna es un blason parlant amb una clau. Se sap ren coma E quora es devengut germanofòn, a mai sigue situat dins la region francofòna dals cantons de Friborg e de Vaud. Cal precisar que fa solament 49 abitants en 2015. Es la comuna germanofòna la mai a l’oèst, coma la poncha dal front de colonizacion lingüistic germanic dins la granda plana centrala de Soïssa (Mittelland).
 
De noms de quartiers son romands coma un sonat Blanzette.
 
https://de.wikipedia.org/wiki/Clavaleyres
 
http://www.clavaleyres.ch/ortsplan.html
 
Avèm lo cas de luecs romands germanizats e tornats romands coma Pierrafortscha. En 1960 Pierrafortscha èra germanofòna. Pi aquela comuna a cambiat de “region lingüistica” e en 2000, la majoritat de la populacion parlava lo francés. Lo toponim es clarament un toponim romand germanizat.
 
Avèm una situacion similara en la comuna dal canton de Neuchâtel en limita amb Bèrna Thielle-Wavre que la toponimia indica un airal romand (sèm ben al nòrd dal Jolimont) coma las traças escrichas 1225-1229 pons Thele, germanizat pi en Zihlbrücke, en 1311 chastel du pont de Tele. Cf. DHS: Pont-de-Thielle.
 
Mas es precizat que, en 1970, la comuna de Thielle-Wavre èra germanofòna, a pi cambiat de «region lingüistica». En 2000, la majoritat de la populacion parlava d’efièch lo francés, la lenga alemanda essent vengua minoritària. Cf. Thielle-Wavre.
 
Avèm doncas un retorn a l’airal romand.
 
Lo territòri de Mont-Tramelan es colonizat al sègle XVII per d. anabaptistas qu’èran estats expulsats de la valaia d’Emme. Cf. Mont-Tramelan.
 
A l’origina enclava germanofòna completa, entornaia de romands dal Jura Bernés, tota la populacion es bilingüa francés - tedesc via l’escòla publica.
 
Lo procèssus similar es anat mai luènh amb la francizacion a Châtelat.
 
L’afebliment dal Comtat de Gruyère e sa particion en 1555 entre Bèrna e Fribourg explica benlèu la germanizacion de sas ancianas tèrras de l’èst (Val Jogne/ Jaun, Haut-Simmental-Gessenay...).
 
Bellegarde es mencionaia en primier en 1228, amb lo nom romand de Balavarda. En 1397, es mencionat lo nom germanic Youn (escritura fonetica de Jaun). 89,5 % son de lenga alemanica, 9,8 % de lenga francesa.
 
Saanen, Gessenay coma forma romanda, aüra Saanen, la primièra lenga es l’alemand (dialècte soís alemanic de l’Oberland bernés), lenga de 82 % de la populacion. La màger part dals abitants parlan lo francés coma segonda lenga.
 
Chevrilles, forma germanica Giffers, Lo luòc es atestat lo primièr còup en 1160, 1173 e 1184 amb la forma «Chivriles», pi en 1215 coma «Chivrile», en 1301 coma «guifrils» o «Guyfrils», «guyfrels» en 1345, «Chiurillies» en 1445, «Chevrilliez» en 1453, e «Giffers» en 1577.
 
Detalh per Solothurn pròche dal Jura bernés: 
 
1179 Rore, forma francesa Rosières, germanizaia parcialament en Welschen ror en 1439. Lo nom francés Rosières es estat transmés a partir de 1444. L’adjectiu welsch designa de la part de populacions germanicas de luecs poblats per de populacions de lenga romana cf. https://hls-dhs-dss.ch/fr/articles/001073/2015-01-11/
 
 
Canton de l’aut Valais (totalament germanofòn):
 
Loèche amb una localitat sonaia La Souste e non germanizaia.
 
La germanizacion comencèt al virant dal millenari, amb l’arribaia de colons alamans, mas al XIV s., se comptava encara una fòrta minoritat romana Cf. DHS: Mörel.
 
Grengiols aüra comuna germanofòna toponim de graneirolas, pichons granièrs. En 1052: Graneirolis, 1228: Griniruel e 1297: Graniols.
 
La comuna de Mörel amb lo castèl de Mancapan (deformacion germanica de manjapan) ancian territòri de Savòia.
 
Sus la comuna de Simplon, Gondo e Gabi son de toponimes de tip roman/ nòrditalic.
 
Lo còl de la Furca, nom retoromanche, ligant Aut Valais, Uri e Grisons. Cf. Col de la Furka. DHS: Col de la Furka.
 
Münster, lo vilatge portèt tanben lo nom de Conches fins al XV s. quand lo nom foguèt atribuït a la val. 1221 Musterium, 1272 Comes, 1276 Conches. Qualques noms romands/romanches de senhors coma los Rodier o los Platea cf. DHS: Münster.
 
 
Canton d’Uri:
 
Possession de l’abaía de Disentis en país retoromanche despí lo 800, la val d’Urseren es colonizaia per de Walsers avans lo sègle XII. Cf. Urseren.
 
Ne’n rèsta una identitat especifica amb una legenda originala que ditz que las populacions de l’endrech vendrian d’Itàlia...
 
Veire Hospental. 1285 Hospenthal, 1499 lat. Hospicium, 1616 Spithal. Espital per se curar sus lo percorses alpencs. Nom clarament de tip romand/ retoromanche.
 
Realp traça de retoromanche? Cf. Realp
 
Per lo canton de Sant Gall veire un precedent estudi mieu sus la reculaia de l’espaci retoromanche.
 
Referéncias complementàrias, mapa de las zònas amb de francofònes:
 

clicatz 

 
Un trabalh que L’INSEE deuria far per metre al ponch una cartografia, mai precisa encara qu’aquela de l’Ofici public de la lenga occitana, de la vitalitat de la lenga occitana per relançar la lenga nòstra a partir dals sieus bastions de locutors encara numeroses.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1: IEO 30 MARPOC



Comentaris

23 d'abril 23.53h

#2 per ua aurelha catalana també. :)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'abril 16.08h

Tanben existís de afrancizació de l'alemand a Soïssa, e d'alemandizació als Grisons e al Trestin, e agnglicizació de pertot.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 01.43h

#2 precision : las lengas retò-romaniques son en Soïssa lo romanch, e en Italia lo ladin (provinzia del Trentin Alto Adige o Sud Tirol), e, de segur lo furlan -o coma lo sonatz friolan- ( provinzia de Friuli Venezia Julia (FVG) e un pauc provinzia del Veneto)
Doncas , lo furlan (estat italian) es pas la meitessa causa que lo romanch (Soïssa), quitament se son dins lo meteis grop lingûistic.
Lo furlan normatiu oficial es estat codificat a la demanda de la region FVG, pel professor catalan... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 14.34h

#1 Lo romanch, (qu'en Itàlia existis tanben, mas jol nom de "friolan") es per una aurèlha occitana quicòm d'estranhament familiar : avètz l'impression d'ausir d'occitan charrat amb un accent alemand. Una experiència qu'a cada còp m'estabosis e m'encanta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 11.47h

La Suiça tèn quatre zòna lingüisticas,
- tres de restacament a una lenga oficiala, malgrat la preséncia de dialèctes locals:
> alemand (escrich) / dialèctes alemanics parlats e vius
> francés / dialècte romand o arpitan
> italian / dialècte lombard (pròche de l'occitan)
- un, le romanch, entitat a despart.

La zòna alemanica es un cas tipic de diglossia positiva, dambe resisténcia dialectala fòrta dins la comunicacion publica orala, emai a l'escòla.
La zòna germanica es lingü... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

Interdiccion   Revèst   lenga  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions