Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

II. Zoom sus de minoritats susprenentas que demòran discretament en Turquia contemporanèa: armenofònes, bulgarofònes, grecofònes. E las questions ligaas

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Estudiar las situacions a l’internacional es un biais quasi evident de carcular a çò que se passa en Occitània. De pensar a las consequéncias dals imperialismes. Los grops, los rapòrts als polers (poders) ancians e novèls. Resisténcias e autras.
 
Per exemple de monde que cumulan doas alteritats en França son lo mond occitanofònes e protestants (o valdeses e avans catars). Explicaria lo passatge dals protestants occitans a la lenga francesa coma lenga de liturgia (l’occitan demorant la lenga dal pòble), perqué l’alteritat èra tròup gròssa en rapòrt de la “nòrma” de l’estat, donca de París perqué dal rei. Segon lo provèrbi ja jacobin: “una lenga (francés), una lei (la dal Parlament de París) e una fe (lo catolicisme)” dins lo reialme de França. Tota terra conquistaa per acòrdi o per fòrça deurà subir aquela règla lèu o tardi. Explica istoricament lo terren mai que probable dals problèmas d’integracion aüra amb la necessitat demandaa al final per totes los ciutadans de l’estat de devenir confòrmes a la nòrma de París e a destrurre una part de lor lenga e cultura, indigènas occitans o ancians colonizats d’Africa.
 
D’unos an causit lo camin de l’exili (per evitar de pérder lor estatut, e d’aver l’estatut de crestians “dimmis”, falsa proteccion qu’implica un impòst suplementari de pagar perqué sètz ren musulman). D’autres, d’ancianas majoritats sovent devenguas minoritàrias an causit per fòrça e per subreviure al país lo camin de l’oblit per demorar. Lo cas dals Balcans es pròpi conoissut. La conversion dals albaneses (70 % aüra) o dals eslaus diches bosniacs (quasi la totalitat, senon son los crestians: croates catolics o los sèrbes ortodòxes) ven dal fach que devenir musulman permetia de gardar sas proprietats, evitar d’èsser impausat coma “romi” e “dimmi” e mai evitar de pagar l’impòst de la sang amb lo sistèma dal “devşirme (requisicion obligatòria e definitiva dals enfants de 8 a 18 ans mandats a Constantinòple, convertits a l’islam per èsser elevats coma de turcs musulmans e los entrainar a de foncions civilas o militaras “janissaris” de l’Empèri). A poscut crear de cases quasi esquizofrenics dins de familhas.
Per nòta: en Bosnia los musulmans an agut un cambiament de nom e de prenom per préner de noms musulmans mas an gardat l’eslavitat amb la finala -ić (ich), ex. Alilović. 
 
 
Fa pensar als muladies andaloses coma o avèm vist dins l’opinion precedenta.
 
Dins aquels dos cases, son majoritaris los albaneses e los bosniacs dins lor país. Quitament se los albaneses “los arbaresh” an poscut quitar Albania dal temps de l’invasion turca (mai exactament otomana) per s’installar en Itàlia dal sud.
 
De saber que lo bogomilisme e lo catarisme èran pròches. Los bogomiles mandèron de missionaris devèrs l’Euròpa de l’Oèst, lo papa bulgar Nikita presidèt lo Concili catar de Sant Fèliç de Caraman (St Fèliç de Lauragués) en 1167. Lo bogomilisme desapareisse just avans la conquista turca otomana e los istorians bosniacs pensan qu’es lo substrat religiós bogomil qu’afavorizèt la conversion a l’islam, d’una part dals eslaves dals Balcans (Pomacs, Goranes o bosniacs). Veire lo film Bogres de Fredo Valla.
 
En Turquia, los noms al mens dals bulgarofònes, grecofònes fuguèron generalament islamizats.
 
Lo contacte dal monde crestian amb lo mond islamic (araboberbèr coma otoman) tròba dos ponches de contactes geografics similars (entre Espanha e Marròc e tanben entre Grècia e Turquia actuals, quitament se Sicília e Malta n’es un autre mai) e de ponches comuns. Per citar los exemples mai auts, en version andalosa trobam la rica familha al nom roman Cassius que se convertisse en devenir Ben Cassi (o Banu Cassi) mas per d’autres lo patronim es arabizat. En Sicília al contrari trobam de noms de musulmans latinizats “Morabito” es lo mai corrent. E quora de muladies d’Andalosia deguèron quitar Espanha per anar en Magreb, portèron de noms romans arabizats.
 
Dins lo monde otoman èra la religion importanta, mai que la nacion. E quora Turquia e Grècia van escambiar de populacions amb lo tractat de Lausana en 1923, los turcs crestians “caramanlis” son mandats en Grècia país majoritariament crestian perqué crestian = grèc. E los grècs musulmans son mandats en Turquia país majoritariament musulman perqué musulman = turc (quitament se de fach èran de grècs crestians a l’origina islamizats après). Quasi 500 000 musulmans de Grècia fuguèron escambiats còntra 1,5 milion de crestians de Turquia.
 
Demòran de grècs musulmans en Traça occidentala, los crestians d’Istanbul e de las isclas d’Imbros e de Tenedos fòra d’aquel escambi.
 
 
1- Lo cas dals grecofònes contemporanèus:
 
es estonant d’o constatar, mas Turquia a ancara de populacions que parlan “grèc” -grèc pontic- de fach sus son territòri. Mas coma de costuma lo debat dal nom es implicat per lo sens de l’origina d’aquelas personas e las consequéncias socialas. Aquela populacion se nomena de per ela “Romeica”. Son de grecofònes musulmans, mas s’identifican coma turcs e s’identificarian ren coma part de la nacion grèga. Per lo passat las comunitats grègas de Turquia èran nomenaas “roms” o “ionan” (=grèc en lenga turca). Aüra se parla tanben de “musulmans parlant grèc pontic”.
 
Nòta: la màger part dals musulmans grècs autoctònes ancuei se considèran ancara coma... turcs. Son importants en Traça occidentala dins los departaments de Rhodope e de Xánthi cf. Υπουργείο Εξωτερικών, Υπηρεσία Ενημέρωσης: Μουσουλμάνικη μειονότητα Θράκης [archive] et (el) Ελληνική Επιτροπή για τη διαχείρηση των υδατικών πόρων: Στοιχεία από την πρόσφατη απογραφή του πληθυσμού.
 
Geograficament representan un espaci pron significatiu dins lo Pont. La valaa d’Òf la mai importanta a 23 vilatges grecofònes musulmans dins lo district de Çaykara, 12 dins lo district de Dernekpazarı cf. Hakan. The Pontic Greek spoken by Muslims. 2013. p. 131. Eran mai estenduts avans, se parla de 80 cf. https://en.wikipedia.org/wiki/Greek_Muslims
 
Una autra sorça descriu ancuei:
 

Region d’Òf:

Òf: ben de vilatges
Çaykara: 24-70 vilatges
Dernekpazarı: 13 vilatges
Köprübaşı: 5 vilatges
Sürmene: 31 vilatges
Rize: 21 vilatges, màger part dins lo districte d’İkizdere

 

L’oèst de Trabzon:

 Maçka: vilatge repoblats per de monde d’Òf-Çaykara
Tonya: 17 vilatges
Beşikdüzü: 1 village
Giresun: 3 vilatges dins lo district de Bulancak
Gümüşhane: esparpalhats dins lo Torul-ardasa, Yağlıdere-kromni, Dumanlı
Caucase: Kars: ben de vilatges e dins la capitala provinciala.
 

cf. https://en.wikipedia.org/wiki/Pontic_Greek#Geographic_distribution

 
Sovent son conservators dins lor practica dal Sunisme de rit Hanafite e fan quitament de professors de Coran. Se tròban dins d’òrdres Sofis coma los Qadiri e Naqshbandi. cf. https://en.wikipedia.org/wiki/Greek_Muslims
 
Lo sofisme es totjorn una pòrta d’entraia per los nonmusulmans e una pòrta devèrs un islam sople, per de populacions de cultura non araba (veire las frairias sofis en índia, Indonesia...). Avans de s’ortodoxizar.
 
Un membre celèbre d’aquel grop: Ömer Şükrü Asan autor de Pontos Kültürü (Pontos Culture), 1996 cf. https://en.wikipedia.org/wiki/%C3%96mer_Asan . Mas aguèt de problèmas a prepaus de son trabalh, vist coma antiturc e traite a la nacion turcokemalista.
 
 
2- Lo cas dals armenofònes contemporanèus:
 
Avèm dos cases. Los qu’an defuntat e que fuguèron escobats de la mapa. E los subrevivents. E dins aquela populacion, los exiliats e los que nos interèssan aüra: los armènis esconduts e los armènis islamizats. Per Erhan Başyurt l’identitat personala es diferenta, los “armènis islamizats son de fremas que fuguèron salvaas per de familhas musulmanas e que contunhèron de viure amb elos”, mentre que los armènis “contunhèron de viure esconduts” cf. Altınay & Turkyilmaz 2011, p. 41. E los òmes?, sabèm ren.
 
A travèrs lo sègle 20, un nombre non conoissut d’armènis de l’airal montanhòl de Tunceli (Dersim) se convertiguèron a l’alevism cf. Armenian Elements in the Beliefs of the Kizilbash Kurds”. İnternet Haber. 27 April 2013.
 
Dal temps dal genocidi armèni, ben d’armenians de la region fuguèron salvats per lors vesins curdes cf. A. Davis, Leslie; Blair, notes by Susan K. (1990). The slaughterhouse province: an American diplomat’s report on the Armenian genocide, 1915–1917 (2. print. ed.). New Rochelle, New York: A.D. Caratzas. ISBN 9780892414581. Los curdes que defèndon la democracia fàcia a Daesh actualament… e que son bombardats per los turcs.
 
“Après conversion a l’islam, ben de criptoarmènis diguèron subir de marrits tractaments: lors terras sovent confiscaas, los òmes èran umiliats amb de verificacions de circoncision dins l’armaa e d’autres fuguèron torturats” cf. Cheviron, Nicholas (24 April 2013). “Turkey’s Muslim Armenians come out of hiding”. Agence France-Presse.
 
Entre 1930s e 1980s, lo govèrn turc a menat una recèrca segreta a prepaus dals armènis esconduts. Hur, Ayse (1 September 2008). “Turks cannot be without Armenians, Armenians cannot be without Turks!” (PDF). Taraf.
 
Lo tèrm “Cripto-armènis” apareisse al mai d’ora en 1956. The Armenian Review (Hairenik Association) 9: 125. 1956. “Letras arribaas a de correspondents en America mòstran que que quarques armènis islamizats son “cripto-armènis”, en public completament leials e nacionalistas turcs, mas en privat espèran lo jorn...”
 
https://en.wikipedia.org/wiki/Hidden_Armenians
 


 
Los hemishis parlan armèni occidental, son de sunites convertits als sègles XVIIen XVIIIen mas an conservat de costumas crestianas (epifania, batisme, Vartivar valent a dire la fèsta de la Transfiguracion, Vardavar en armèni). Los turcs los considèran sovent coma un sota grop dals Lazes (de lenga georgiana), los Lazes de Turquie los sònan “armènis” e los joves hemishis designan “armèni” los embriacs, quitament se los ancians son conscients de lor origina armènia, descoratjant tota discussion sus lo subjècte cf. Bert Vaux, “Hemshinli: The Forgotten Black Sea Armenians” [archive] (étude linguistique) e cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/Hémichis
 
En abril de 2013, Aram Ateşyan, patriarcaarmèni de Constantinòple, diguèt que 90% de la populacion de Tunceli a d’originas armènias cf. “Tunceli’nin yüzde 90’ı dönme Ermeni’dir”. İnternet Haber (in Turkish). 27 April 2013.
 
Se parla de 30 000 a... 5 000 000 armènis de Turquia.
 
— version mai bassa: 30,000–40,000 Tessa Hofmann, “‘Cripto-armènis’ musulmans que se son adaptats a la majoritat curda o turca [segon l’airal geografic]” 2002 cf. Hofmann, Tessa (October 2002). “Armenians in Turkey Today” (PDF). Forum of Armenian Associations in Europe. pp. 10–11. Retrieved 24 June 2013.
 
— version mai auta: 4,000,000–5,000,000, Sarkis Seropyan, responsable de la partia armènia dal jornal “Agos”: “armènis islamizats, mai de la mitat “confessa que lors antenats foguèron armènis” 2013 cf. More than half of 4–5 million Islamized Armenians confess that their ancestors have been Armenian”. Public Radio of Armenia. 5 November 2013.
 
 
D’exemples de viscut de personalitats:
 
— Fethiye Çetin, naissua en 1950 en Anatolia orientala es una avocata e escrivana turca. A 24 ans en 1974 quora sa grand li fisa un secret: es naissua dins una familha armènia; en 1915, mentre que la familha fugissia caçaa per l’armaa otomana, fuguèt derrabaa de sa maire per un oficier turc qui l’adoptèt e mai tadi se marièt a un turc. Escriguèt un libre qu’existe una version francesa Le Livre de ma grand-mère.
 
— Ahmet Abakay: sa maire Hoşana li parlèt de son identitat armènia quarquas setmanas avans de morir, en gardant lo secret 82 ans. “Visquèt dins la paur” cf. Turkish journalist receives threats for publishing book”. Armenpress. 8 October 2013. Sa maire demandèt de gardar lo secret. Sa maire fuguèt esparnhaa dal genocidi armèni perqué fuguèt pausaa davans la maison d’un turc alevi. Après aiçò, de membres de sa familha diguèron: “coma auses parlar de nòstra grand armènia e insultar l’onor de nòstra familha”, se non lèves la part armènia de la familha, levarem lo libre de las laissas”. Lo libe pareissèt en 2013 “The Last Words of Hoşana”.
 
— Yaşar Kurt: après aver tornat descubèrt sas raïces armènias, fuguèt batejat crestian apostolic armèni e prenguèt lo nom armèni d’Arşak.
 
 
 
De saber que de rescapats dal genocidi dals crestians otomans, profitant de l’instauracion d’una republica laïca, se serian fach passar per d’alevis per escapar a las exaccions.
 
Sus lo plan religiós, la majoritat de la populacion es musulmane sunnita, mas Turquia còmpta egalament de 15 a 20 milions d’alevis cf. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/tu.html#People. Un grand nombre d’elos s’estima ren musulmans mas senon son classats coma musulmans eterodòxes cf. Ali Kazancigil, La Turquie, Le Cavalier Bleu,‎ 2008, 126 p. (ISBN 2846701954, lire en ligne [archive]), p. 50 . Son majoritariament turcs mas tanben curdes cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9mographie_de_la_Turquie
 
L’espandiment de l’alevisme es limitat. Concreament, las demandas de permés de bastir per los temples alevis (cem) son regularament refusats. Mas per las mosquèas shiitas, se las demandas son acceptaas, es sensa ajua (cf. International Religious Freedom Report 2005). Vesèm ben un desvelopament a mai d’una velocitat segon la vòstra apartenéncia. Primier sunites, segond shiites, après eventualament sofis e alevis. E los autres...
 
 
3- Lo cas dals bulgarofònes contemporanèus, los Pomacs de Turquia abitan principalament:
 
en Traça orientala, lor terrador d’origina; lor nombre a aumentat après lo Tractat de Constantinòple de 1913, als tèrmes dalqual l’Empèri otoman recuperèt sus Bulgaria: Andrinople, Kirk-Kilissé (toponim significant 40 glèisas...) e Demotika: d’una part cèrts abitants Bulgars crestians preferiguèron venir Pomacs (bulgars islamizats, en via de turquizacion aüra) e conservar lors proprietats, d’autra banda i aguèt escambi de populacion entre los autres bulgars crestians, que junhèron Bulgaria, e dals Pomacs de Rodòpe venguts s’installar aquí; cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/Pomaks
 
https://en.wikipedia.org/wiki/Bulgarians_in_Turkey
 
Lor identitat es manipulaa, la preséncia de Pomacs es controversaa en Turquia. Turquia afirma qu’aquelas populacions serián de “Turcs pura sang” arribats en Bulgaria e en Grècia “avans” l’ocupacion otomana e qu’aurián aportat lor religion (l’islam) amb els, mas parlarián aüra lo bulgar (transmission de mai en mai amenaçaa al contrari, e visibilitat dins la societat empachaa) cf. http://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/Pomaques.htm
 
http://pomaknews.com/pomashkiselo/?p=1008
 

 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Tomàs Bordèu
1.

(am noms per totas aquestas vilas: Andrinòple, Trebizonda, probablament Querassonda per analogia...)

Mercés d'aver parlat d'aqueth subjècte, pauc conegut. I avèvan tamben istoricament d'armènis turcofòns, qu'èran sovent los sols armenofòns dens las vilas daus balcans (plenas de "turcs" bulgarofòns, de "grècs" aromanofòns, e òbviament de judius ispanofòns), qu'escrivèvan lo turc dab l'alfabet armèni.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article