Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Region, eleccions regionalas, regionalistas... Occitanistas, òc!

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Dins mas primieras annaias de professor d’occitan, un fach m’avia susprés. Una capa d’establiment faguèt aquel rapèl a l’òrdre a quarques joves que se parlavan italian entre els a la recreacion perqué “non calia parlar italian entre se mas francés dins l’establiment”. Vos laisso imaginar la posicion rapòrt a l’occitan d’un ponch de vist filosofia e vision lingüistica, totplen Tèrça Republica. Ja que l’italian es totun lenga ensenhaia coma LV2 dins lo segondari.
 
Aquò dich, mi fa pensar a la situacion de la tièra Òc per Provença a las eleccions regionalas que venon, aquesto dimenge.

Seria ben d’insistre sus lo fach que se los diverses partits que se presentan a las regionalas dins nòstra region abòrdan ben globalament de tèmas nacionals (de còup en aguent començat per la pòrta pichina: securitat... dins los transpòrts, securitat... davans los licèus, securitat... dins gaire davans lo Conselh regional?), o quasi exclusivament de tèmas que relèvan de ges de biais de las competéncias regionalas. Per ieu es pròva:
 
1- qu’en França e subretot actualament vist nòstre tractament en tant que “soleta” lista dicha “regionalista” (ieu sio per notar “occitaniste” dins la categorizacion de partits dins los papiers de la prefectura per la declaracion de candidatura, nos cal impausar nòstra semantica!) es una mascarada, es prepausat d’agachar aquel escrutin qu’en tant que perspectiva per las eleccions presidencialas e rejunho de comentators occitanistas quora parlan per malastre de la region coma nan politic (veire lo fòrt taus d’abstencion previst),
 
2- que los electors son ansin manipulats perqué els tanben, en resson, anaràn votar per de motivacions sus aquels tèmas que relèvan ren de las competéncias regionalas (veire la màger part dals sondats), an verament agut la causia de se pausar dal bòn de questions de politica regionala? Que lor es estat prepausat en realitat coma tèma, è?
 
3- que justament quora i es una lista que defende la region, sa lenga, sa cultura, son agricultura, son avenir ecologic, es la darrier en cu se laissa la paraula, veire mai lèu que li es ren laissaia la paraula de tot
 
Vista la dificultat d’obtenir una preséncia sus la caena publica France 3 (pagaia doncas per los impòstes de totes). Cal recordar qu’an conviat solament 5 dals 9 cancidats a s’exprimir a la television... Dins aquela darriera linha drecha mediatica, solament de rets parallèls nos permeton de parlar a la populacion d’un biais massís coma Facebook. Mediacracia avètz dich?
 
Coratge.

PS: avètz remarcat en durbent l'envelopa amb las professions de fet ? Dos molons de fuèlhs plegats en 2, e la primiera aficha visibla de cada son aquels que monopolizan la plaça dins los mèdias. E l'ai vist parier en cò de parents.

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

P
5.

#4 capitar una lucha en demandar de subvencions o de promessas que seràn gaire tengudas? Se limitar a las brigas que devenon brigalhetas ara?
Coma se ditz? A, si! Espetat de rire per lo sucursalisme. Es la mòrt assegurada despuèi las annadas 1980.
Plan de partits an començat pichons, a començar per nòstre president francés outsider o quitament L'RN...
Cal aver un pauc mai d'ambicion senon es pecat.
Aquí l'avèm, a mai la gardarem. S'i a pas de rei en França, nautres i regnarem.

  • 3
  • 0
estabosit
4.

#2 Segur qu'aquò macharà pas ! Pensatz que la lenga e la cultura d'òc fan partida de las prioritats dels ciutadans ? Somiatz ! çò que cal far es de "lobbying" cap als elegits, i a pas d'autre biais al jorn de uèi, per malastre, de far capitar nòstra lucha. Al contrari, aquelas listonetas fan pas que consagrar e rendre mai vesedoira la flaquesa que patissèm. Enfin, desiri tanben que capite, mas i cresi pas gaire.

  • 1
  • 0
estabosit
3.

Ai ausit a la ràdio, e longtemps cujavi somiar, una persona de la lista "Oui la Provence" explicar a un jornalista l'importància d'aprene e d'ensenhar "l'ancien français" !!!!! Solide que sèm plan partir amb de baudufas d'aquela mena...

  • 6
  • 0
Raimon
2.

Espèri qu'aquesta lista "Òc per Provença" farà dimenge un escòre onorable ! per una primièra candidatura "regionalista" en Provença, diurian far un pauc mai de 5%. Òc, o sabi, es pas enòrme, mès cal lo temps per una candidatura novèla de s'impausar, sustot que los medias jògan pas lo jòc coma o explicatz. Caldrà tres o quatre autras escadenças electoralas per que lo regionalisme occitan (aquí : en Provença), s'impausa capvath los autres partits, eles "franchimands", per que posca èsser en mesura de lor disputar lo poder.

Per contra, se "Òc per Provença" fasia mens de 1% dels exprimits... Seria catastrofic ! aquò voldria dire que los Provençaus son d'accòrdis a 99% per la dominacion parisenca, tan val díser solide per la dominacion culturala e linguistica en seguida de la dominacion politica. En aquel cas, lo mot "Provença" tornarà prendre son sens vertadièr de "país vençut".

  • 5
  • 0
gilós
1.

E lo ròtle vergonhós daus mediàs dens aquera mascarada, com si las direccions publicas/privadas avèn defenduts a sons dits "jornalistes" d'evocar aqueras eleccions, d'analizar los programas, d'entervistar los candidats damb questions un chic seriosas...

Jornalet comprés aquí dedens. nat diari, nada radiò, nada emission ende se pausar questions de hons. la question ecologica : absenta ; la question economica, l'unica que gavida tot, lo combat contra l'explausion capitalista imminenta : absenta ; la question culturala, lenguistica : absenta. la question de las migracions e de com pòdem damorar dignes en tant que blancs dens aqueth jòc tragic que nòstes agís dempuish segles an provocat : absenta.

Democràcia, deishatz-me arríder, e n'es pas shens que la fauta daus politicians si se tròbam dens aquesta andròna pre-fascizanta, racista, òrba, criminala.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article