CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dijòus, 7.10.2021 03h00

Basic


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


E rai fònts son de còrps mai en valor damb una dèdica... política coma ra fònt dau centre vila d’A Torbia dataia dau 1824 e mencionant Carlo Fèliç ro Primo ancian sobeiran de Savòia
© Guy LERDUNG, passejaire fotograf




Comença coma un tròç d’ORELSAN.
 
Mas non vago parlar d’as eleccions que son dins quarques meses, aquelai per l’eleccion dar monarca de França.
 
I ese ja pron d’a far entre rus egos, ras iniciativas, rai còntrainiciativas, ru blocatges, rai màfias de tota mena, l’inèrcia, ra vorentat de stofar ra paraula en general e ro mondo occitan coma tota activitat umana i scapa gaire. Fa una vita ben ocupaia.
 
Es un basic doncas que de parlar d’aiga. L’aiga que dòna ra vita, dins aquel Orient d’Occitània qu’es ro país mentonasc. Vos vago parlar en vivaroalpenc recabrunasc de çò que tòca a la fòrça de l’aiga. Ro nombre de luegues que son sonats “fònt + quarqua ren” n’es testimòni. Entre ru mai bèlu, ra Fònt vièlha e ro sen pendent ra Fònt Nòva en Torbia, ra Fònt Bòna a Pelha (non avèm de Fònt marria), ra Fònt Divina, ren qu’aquò a Bersorèlh, e rai formas derivadas e pròchai coma ro Fossan a Mentan. Cubèrt sus una bona partia a l’entraia de vila.
 
L’aiga es d’aur.
 
Ra fòrça de l’aiga ese de donar ra vita.
 
E rai fònts son de còrps mai en valor damb una dèdica... política coma ra fònt dau centre vila d’A Torbia dataia dau 1824 e mencionant Carlo Fèliç ro Primo ancian sobeiran de Savòia.
 
Ra Fònt pòr èsser per curar coma ra Fònt Divina mas aüra i es solament un panèl per indicar de non lavar rai veituras e enfin e totun, que l’aiga non ese bevébila. Una casa de retir s’ese creaia a costat e basta.
 
E justament, l’aiga, se desmentega sovent, ese fondamentala. O avèm viscut quora, dar temps d’ai vacanças, avèm agut de (enencai, anatz veire) rompeürai de canalizacion dintre ro meme camin. Ese meno car de reparar ‘en puzzle’, petaçar tòc per tòc que de radobar tot. Es çò qu’avian respondut ra comuna e paríer ro Servici de l’aiga. Avia rot sièis còrps en mens de dètz annaias.
 
Un divenres d’aprèsdirnar, ra canalizacion speta mai. 15 oras. Ro quitram fa d’aiga. Un minigeyser. Ro temps de sonar ras urgenças dar Servici de l’aiga. Sperèm.
 
Impossíbile de saber se l’aiga ese encara bevébila. Ar telefòne, ro Servici d’Urgença es en incapacitat de m’o dir. Remandan ar servici de l’aiga dubèrt... a ru oraris normales en setmana. Ru vesins totun, an begut. Denansh que ra quiau (clau), ro ‘bypass’ de l’alimentacion d’aiga sigue talhaia. An agut ra caganha...
 
L’òme d’a companhia de l’aiga fèrma l’arribaia d’aiga damb aquesta quiau màgica. Pui ditz que se poria béver tant que ra pression butava e qu’empachava rai brutícias de rentrar. Ese quora i ese plus de pression qu’ai brutícias ientran. Aüra car plus béver.
 
Rai rasons d’a defeccion a repeticion d’aquesta canalizacion? Vielhum, movimentes de terren, sèm dintre rus Alps, en zòna sismica...
 
L’entrepresa que serà delegaia per far ra reparacion arriba devèrs 18 oras. Pala mecànica, picas, palas, camion, tres òmes.
 
Començan de cavar, acaban devèrs 21 oras de sera. Mas ar moment de far tornar l’aiga, ra reparacion non ten. Una immensa piscina. Tòrnan reparar e acaban a 23 oras e súbia. L’endeman de matin, 8 oras, speta mai, ar meme endrech, 20 centimètres a costat.
 
Sensa aiga per béver ra vita s’organizava. Utilizar d’aiga d’un riu per méter dintre ru comuns. Far bulhir l’aiga per cosinar. Comprar de botelhas per béver.
 
Bòn. Quarquai botelhas son distribuaiai. Galèra.
 
E miràcolo, semelha que decidèsson de refar tota ra canalizacion.
 
Ar final, meton de tubes d’aiga aerians d’a pertot, una impression d’Índia coma per l’electricitat.
 
Mas contunha, ro malan. Car alimentar cada casa e doncas ru tubes provisòris passan d’una proprietat a l’autra e per subre ro camin. Un primíer jorn, un pauc aut, un camion empòrta un tube. E mai intervencion d’a companhia de l’aiga.
 
E decidon de méter un panèl ‘Camin barrat’ e a costat... autessa limitaia. Stranh. S’ese barrat ro camin, perqué indicar l’autessa? Passa ro mondo totun.
 
E ra polícia municipala a d’autres gates de foetar. I ese pèjor dintre ra vita, non?
 
Mas, un autre jorn, un camion fa un chapre e rompe... tres alimentacions. Talament que damb ra fòrça, a mai trach dos comptaors fòra. E sensa laishar de traça.
 
Telefòna alora. Mas a qual? Es un luns entre miègjorn e doas. Neshun d’a comuna. Fan ra cauma a la companhia de l’aiga e ro numèro tradicional d’u pompíers non fonciona.
 
Sonar ru gendarmas. Son gaire contentes mas non sabo qual sonar. Me dison que damb de pistòlas porràn ren far. E elu, capiton d’aver ru pompíers, que venon. E aüra s’espera l’aiga. D’òbras per cavar sus 250 mètres se faràn. D’a sègre.
 
Me digo que, s’un jorn, manca d’aiga a totpien de mondo en Euròpa, mai qu’aüra (es ja ro cas dins totpien de païses sus Tèrra) serem dintre ro pati.
 
 
 


Tèxte en occitan vivaroalpenc recabrunasc



abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1: Generalitat de catalunya



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions