CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 31.3.2022 03h00

Occitània o lo sieu avatar sota la forma doganiera: las Províncias reputaias estrangieras (PRE per far cool)


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament





Per veire d’unas causas ben realas ren de tal que de parlar d’argent. Quant de % d’impòst vòstre va per lo desvelopament de la lenga occitana, eca.
 
A l’epòca dal Reialme de França, las trachas, o dreches de tracha, son de dreches de dogana reials sus la circulacion de las mercanseias entre las diferentas províncias dal reialme e/o amb l’estrangier.
 
S’arrestarà a la Revolucion de França de 1789.
 
Lo reialme èra organizat en tres categorias de províncias:
 

— las “cinc gròssas fèrmas”;
 
— las “províncias reputaias estrangieras”;
 
— las “províncias a l’exemple de l’estrangier efectiu”.
 
Se ditz que la distincion entre las “Cinc gròssas fèrmas” e las “Províncias reputaias estrangièras” avia per origina lo refús d’unas províncias de pagar las ajuas qu’èran estachas establias per los Estats generals. Perqué calia pagar lo rescat dal rei Joan II dich lo Bòn, fach presonier a la batalha de Peitieus. Desliurat après lo tractat de Brétigny de 1360, Joan II decidèt, de punir las províncias rebèllas en dire que serian tractaias coma estrangieras.
 
Ajustèt als dreches ja existents diches de Rèva e d’Aut passatge, establits respectivament en 1321 e 1324 (mas d’autres dison avans), un tresen drech de sortia, l’imposicion forana (veire las Precisions daval). En vertut d’aquesta, tota merça venent de las províncias que l’ajua de 1360 avia cors, èra tocaia, a l’entraia dins una de las províncias reputaias estrangièras, d’un drech de sortia de dotze deniers per liura, sigue un sòu per liura (1/20n o 5 %).
 
Causa interessanta, dal temps dal rei Joan II dich lo Bòn, ben de províncias occitanas son encara fòra de l’airal dal Reialme de França e doncas non son concernias per aquela punicion (doncas en devenir “estrangieras”). Mas un còup annexaias a França, faràn part de las províncias reputaias estrangieras. Pròva qu’aquela explicacion es a mitat vera, o ben faussa. E que cal far d’argent totun.
 
Lo Peitau serà ligat a França en 1416. Lo Ducat d’Aquitània en 1453, lo Comtat d’Alvèrnhe annexat en 1457 (per ce que ne’n rèsta a Vic lo Còmte en 1533). Notar que las datas d’annexion, restacaments an de variacions en foncion d’airals pichons demorant encara independents o de las condicions d’absorpcion dins França (guèrra d’invasion, tractat e data d’aplicacion reala, mariatge...).
 
Se’n avisar dal Comtat de Provença (relevant dal Sant Empèri Roman germanic) unit en 1487 sota lo regime mensonegaire de l’union de França e de Provença “coma un principal a un autre principal”.
 
Parier per l’Engolmés en 1514. Lemosin en 1589, lo Comtat de Foish en 1607, Bearn en 1620...
 
Consultar la tiera “Edat Mejana classica e bassa” dins “Istòria d’Occitània” de Wikipedia.
 
Las contestacions sus los dreches de trachas se fan davant los mèstres dals pòrts e los jutges de las trachas. L’apèl se fa davans los Corses de las ajuas.
 
La percepcion de las trachas es retiraia en 1786 a la Fèrma generala e es fisaia a la Regia reiala. Raportavan alora 28 milions e mièg de liuras.
 
— Las “Cinc gròssas fèrmas” èran la partia nòrd dal reialme de França. Correspondenta a l’airal francés de la lenga d’Oui (varianta arcaïca = d’Oïl) amb de franjas de lenga occitana per Borbonés e Peitau, e de lenga arpitana (varianta lexicala ortodòxa = francoprovençala). Per repilhar lo tèrme util emplegat per J.-C. Valadier, es mai o mens Francia.
 
L’article 3 del títol Ièr de l’ordenança de febrièr de 1687 ditz que son Normandia, Picardia, Champanha, Borgonha, Bresse, Borbonés, Berric, Peitau, Aunís, Anjau e Maine e mai de segur l’Iscla de França (varianta arcaïca: Pichona França < Liddle Frankia), Orleanés e Torena.
 
Pròva dal foncionament d’aquest sistèma, e de la sieu mesa a jorn, un arrèst dal Conselh d’Estat dal 10 d’abril de 1717 i ajusta lo Beaujolais. E parès, una declaracion dal 15 de novembre de 1768, i ajusta Dombes.
 
Dins aquel país, lo comèrci intèrne i èra liure e los dreches de sortias vèrs las autras províncias èran unifòrmes.
 
— Las “Províncias reputaias estrangièras”, definias ansin per Jean-Baptiste Colbert, dins l’ordenança de setembre de 1664 (per las annaias avans, sabèm ren coma èra organizat geograficament), èran compausaias d’Engolmés, Auvèrnhe, Daufinat, Guiana, Lengadòc, Lemosin, Forés, Perigòrd, Provença, Bearn (per los airals totalament o parcialament occitans).
 
Per las tèrras non occitanas, Artés, Bretanha, Flandra, Lionés, Rosselhon, Santonja, Sola e la Navarra Bassa.
 
De saber que los dreches èran elevats. De mai èran pagats sus los escambis entre aquelas províncias mas tanben amb las autras províncias. De qué favorizar l’entre se e divisir los escambis interprovincials.
 
— Las “Províncias a l’exemple de l’estrangier efectiu” èran Alsàcia, la Franca Comtat, los Tres Avescats, Lorena e lo Barrés, Labord (País Basco).
 
Poian comerciar liurament amb l’estrangier mas pagavan de dreches per los escambis amb las autras províncias francesas.
 
De notar qu’i son tres “pòrts francs” de Marselha, Baiona e Dunkirk. Èran assimilats a las “Províncias a l’exemple de l’estrangier efectiu”.
 
Sabèm que Marselha es non solament una capitala d’Occitania mas tanben una vila monde. Per los amators de rap pensar a IAM l’album Independenza: “passa lo tunèl de l’Estaca, escota sèm plus en França”.
 
— Nòta: aquel sistèma a ben de vigor e mai es mes a jorn pròche dal periòde revolucionari de 1789 per exemple amb una declaracion dal 22 de decembre de 1775 i ajustant lo país de Gex, pròche de l’acutala Soïssa, trach de Borgonha.
 
 
Precisions:
 
— La Forana (en francés la “Foraine”), lo Rèva (mercés al comentari 2 que precisa Rèva, Rieva) e l’Aut passatge (en francés “le Haut passage”) son de dreches doganas, sota l’Ancian Regime en França, tocant los escambis comercials entre Lengadòc, Provença e Lionés.
 
— L’Aut passatge de còups es citat coma lo mai ancian drech de dogana, establit en 1304 (mas d’autres parlan de 1320 e subla). Ven de la taxa sus las telas e lo fil. Se pagava als mèstres dals pòrts e dals passatges dal reialme (seria interessant de saber quines èran los luecs de passatges reials) per aver la libertat de’n far sortir las merças que la tracha èra interdicha.
 
— Lo Rèva, datat de 1324, èra un drech d’exportacion fixat, primièrament a dos denièrs per liura, pi a quatre deniers per liura, s’aplicant al vin, als grans, als peisses, a la carn, al fen, entre autres. Era una forana mens elevaia per las merças anant de Lion vèrs Bresse, Bugey, Daufinat e Provença. Per anar en Occitania, al “sud” èra lo “rêve”? Ven dal vèrbe latin rogare via lo francés segon lo FEW. Mas es plen de poesia fiscala.
 
— La Forana es un drech sus los aliments e las bèstias anant:
 
—de Lengadòc vèrs lo Comtat Venaissin, Daufinat e Provença,
 
—de Lion vèrs Mediterranèa, Savòia, Piemont, Espanha, la Franca Comtat, Soïssa, Alemanha,
 
—de Provença vèrs Daufinat.
 
De notar que las fièras d’Arles, de Beucaire e de Lion n’èran exemptaias. Pròva d’una pression particulara sus aquels eveniments de fama internacionala probable.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

31 de març 23.22h

D'après lo FEW, 'quò vendriá dau latin rogare .
Rèva es atestat en occitan medievau , rieva a Grassa e a Vença au XVIe siegle.
En agenés moderne, rèva "redevance annuelle que le métayer donne au propriétaire .
Derivats : revaire, revier, dins las Alpas Maritimas.
Si l'etimologiá es bona io pense que 'queu mòt era passat per lo francés perque rogare pòt pas donar rèva.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 17.10h

Desliurat après lo tractat de Brétigny de 1360, Joan II decidèt, de punir las províncias rebèllas en dire que serian tractaias coma estrangieras. Rebèl e estrangièrs a França ? Dos títols d'indiscutibla noblessa !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions