Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Catars entre Sebòrga e Preinaud

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

De catars dins l’extrèma orient de la Contea de Niça istorica: entre Sebòrga e Preinaud. O dals Pirenèus als Alps, un refugi montanhòl occitan continual.
 
Aviam ja parlat de “Sebòrga: sus la talvera es la libertat” e mai de “Los camins de l'exili catar e los luecs de valdesisme a l'èst d'Occitània, doas eretgias dal parier temps
 
Ajustam a aquelas opinions, de luecs de refugis mai o mens temporaris amb de barmas. Citam la Balma dals Pagans al Toet de Braus dins las valaias dals Palhons, que fuguèt un luec fortificat amb pòst per pregar e viure (a mai saupessiam ren exactament lor foncion e los estudis istorics sus aquestos luecs son quasi absents, ligats als catars e/o als valdeses, a las guèrras de religion, a la resisténcia a l’annexion francesa per los barbets?).
 
Lo site barmenc fortificat de Gordon dins la part prealpenca de Provença o tanben lo site (dins lo sector pròche) d’Aiglun al crosament de las valaias d’Esteron e de Gironda. Un pauc coma espeluga.
 
En l’airal de l’actuala Itàlia, se nòta que los catars refugiats avian, sembla, una proximitat amb los gibelins.
 
Perfièches, Bòns Òmes e Bònas Fremas amb los sieus evèsques catars d’Occitània se refugièron pròche de la comunitat de Sirmione sus lo laus de Garda, mas tanben en la futura Itàlia la persecucion los toquèt lèu. En l’arèna de Verona 174 Catari anèron al lenhier. Ben d’autres en fugir d’Occitània devastaia, en se volent ren convertir al catolicisme per èstre de bòns subjèctes dal rei de França, trobèron refugi en las valaias en la Contea de Niça. E l’airal de la Contea de Niça, separat aüra, per aver estach annexat per Itàlia, Sebòrga e Preinaud, indicarian de traças de catarisme.
 
Anam justament veire de traças possibla aüra dins los de noms de luecs.
 
 
Entorn de Sebòrga
 
Las montanhas de Sebòrga èran ja reputaias per aver albergat de comunitats protocrestianas o sincreticas amb de rèstas de practicas religiosas celticas. Pensar a las resisténcias religiosas paganas dins l’auta valaia de Ròia fins al sègle 11 per méter en perspectiva. Jòrdi Pistone ditz que foguèron rejonches per de grops de religioses crestians arribats de Grècia, e los Antonians.
 
Se parla de religioses occitans que sonavan Sebòrga la “Spulga de Sebaste” (espeluga de Sebaste, d’après la vila grèga d’Asia, Sebastèia, aüra Sivas?). Mas aquela ipotèsi per temptar d’explicar l’etimologia de Sebòrga es incompatibla amb los procèssus lingüistics d’evolucion en aquel sector amb spelunca coma forma d’origina. Raprochar (e)speluga de Sebòrga es un grand escart pauc realista.
 
Al revenge, l’etimologia basaia sus sepulcre es mai probabla. Dal latin “sepulcrum” tomba, vèrs 980 se tròba la forma ”sepulcra” (meme radical que sepultura). D’autant que Castrum Sepulchri es una de las formas ancianas escrichas dal luec. En genovés local se ditz A Seborca.
 
En 732, après la desbranda de Peitieus, los arabes davalan sus la còsta mediterranèa e destruson lo Monastèri de Lerins. Los monges de l’iscla de Sant Onorat tròban refugi amb l’ermita de Santa Justa (localament, Sta Giusta, de Preinaud) a Sebòrga.
 
Lo Papa Gregòri 7 e l’Emperaire Arrigo 4 en 1079, avian fach de Sebòrga un “Principat Imperial” dal Sant Empèri Roman Germanic. Serà tanben una abaia “nullius”(coma Mónego, mas totplen mai tardi) valent a dire que relèva ren d’un evescat. Per recòrdi, en 1118, lo prince abat Edoard en companhia de Bernat de Clarvaus (de Clairveaux, en italian de Chiaravalle) ordona los 9 primiers cavaliers de Sant Bernat e lo Principat de Sebòrga deven lo primier e unic Estat sobeiran cistercian de l’Istòria.
 
 
La còla al sud de Sebòrga
 
Fòra las muralhas fortificaias sus la còla que fa fàcia al sud a Sebòrga (dintre lo quartier de Fascia Piana?, occitanizable en “Faisha piana”), sus aquel truc, foguèron trobats de muralhas de basament, òsses e pèiras amb de grafas e de croses engravaias. Lo luec es encara encuei sonat “ai Cateri” (alteracion de catars en toscan). La comunitat que vivia aicí, semblava aver un cementèri pròpri a quarques centenat de mètres en daval de la còla, en un luec quasi plan e dich “Cementèri dals Catars”. Giorgio Pistone autor sus Sebòrga ditz aver encara vist de lausas e de traças d’aquesta mena, aüra tot gèrp.
 
 
Crestiai, vilar de Preinaud
 
Per trobar un luec precís que se refèra als catars de’n primier cal anar dins la comuna al nòrd de Sebòrga. La partença mai facila se fa de Sebòrga (500 mètres d’autessa) per passar lèu la capèla Sant Bernat (veire ce qu’aquel sant representa istoricament e simbolicament?). Un sendier que passa lo riu Coni/ Cuneo (sonat ansin perqué es lo conh lo mai oriental e al sud de l’anciana Contea de Niça), e lo val Verbone.
 
Ja, s’entra alora estonament dins la comuna de Preinaud, autra comuna de la part aüra italiana de la Contea de Niça. Es totjorn dins lo versant alpenc de la montanha que fa fàcia al nòrd a Sebòrga. Dins lo meme valon, mai pròche dals seborguins que dal monde de Preinaud (de l’autre costat de la còla). Lèu arribam al vilar de Negi.
 
Mai aut, se volèm, un camin mulatier va al pas de Sant Bartomieu (708 mètres, veire que simboliza aquel sant?) e a Santa Giusta. Sota lo Mont Caggio, sus la crèsta de la montanha, se tròba una glèisa gròssa qu’a donat lo sieu nom al còl, entre lo Val Verbone e lo Valon dal Saisso/Sasso.
 
Doncas Negi, etimologia non conoissua, mas fa pensar al genovés intemelian “négie”, ”nèbie” en occitan de transicion, “nèblas” en occitan comun, e Fumei (fa pensar a fums) es divisit en doas de localitats.
 
‘Peverei’ (forma que fa pensar a “peverùi” pebrons, o a Poranh, tosc. Peveragno, en lo Piemont occitan) e ‘Crestiai’ localament dicha ‘Cristiai’ forma genovesa intemeliana (crestians > crestiàs > crestiai/ cristiai) per dire ‘Crestians’. Fuguèt, se ditz de memòria populara, probablament un refugi de catars sonats tanben cagòts. Pega amb l’expression dals catars coma “Bòns crestians”.
 
Se poiria imaginar una vita catara als marges d’una vita d’un vilatge, gerit per los abats lerinencs?
 
Aüra i son totjorn de bastiments, gròsses e massises. D’après l’arquitectura e lo biais de bastir se data aquel bastit d’entorn lo sègle 13. Correspondent al periòde dals catars.
 
Se pòt tanben perseguir lo camin carrossable despí Crestiai per anar a Preinaud al nòrd (camin/ pista dich Massatòrta) e tanben vèrs Vallebona al sud (dins los arquius avèm segond Vallebuona o Valbona) en passant pròche d’ancians molins.
 
(Dins l’autre sens, despí Preinaud, se pòt tanben talhar a travèrs la montanha per lo camin mulatier de Santa Giusta en passant per Sant Bartomieu e en davalant a Crestiai. Coma n’avèm parlat avans)
 
Sus una còla a la fin dal sègle 13, los monges de Santa Giustina de Pàdoa van edificar l’actuala capèla de Santa Giusta e lo vilaret entorn d’ela.
 
Se serian simbolicament retrobats los fogals occitans e venecians que van far aquela liura interpretacion dal cristianisme.
 
Se pòt supausar que lo truc de Santa Giusta, luec aparentament sagrat, la tradicion dals fuecs “fatui” que s’i fasia, presenta fins al sègle passat, que n’avèm lo recòrdi mas plus la motivacion originala, es lo testimòni d’aquel particular passat istoricoreligiós.
 
De notar que dal mes de decembre fins al mes de febrier, a Sebòrga se fa un fuec jorn e nuech sus la plaça de la libertat (toscan “piazza della Libertà”, ont se tròba la fònt granda).
 
 
Referéncias:
 

— Lo libre de Jòrdi Pistone Origine e storia del Principato di Seborga
— cultura-barocca.com
— Fòtos sus joindiaspora.com

 
 
 
 


Galaria de fòtos: Sebòrga, comuna istorica de la Contea de Niça
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

.-.
2.

#1

https://www.ladepeche.fr/article/1999/01/17/233152-le-catharisme-est-ne-en-agenais.html

  • 1
  • 0
FRANCESC SANGAR
1.

Bon article, Laurenç. Abitualament totjorn trobam informacion sul Catarisme al Sud occitan, e es fòrça interessant trobar d'articles sus autres territòris. Perque lo Catarisme aguèt un airal de preséncia fòrça mai amplea.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article