CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 20.1.2022 03h00

Tractament dals toponimes e patronimes occitans dins los registres de Don Pacchiero de Mónego


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Don Pacchiero es un preire de Mónego qu’a tengut lo “giornale” de la parròquia Sant Nicolau de Mónego (1638-1656, manescrich 515 Arquius dal Palaci de Mónego) en lenga toscana (futura basa de l’italian estandard). Las naissenças, los mariatges e los decèses i son notats. Los noms de testimònis o de gradats o governaires o pòon èstre tanben.
 
Es interessant perqué trobam de formas occitanas çai e lai.
 
De segur trobam “Monaco” per la forma locala “Múnegu” (en occitan vivaroalpenc vesin Mónego, en occitan de mai luènh Mónegue o Monegue), coma Genova o Genoa (en occitan Gènoa).
 
Se tròba doncas egalament de toponimes occitans. Avèm pilhat solament los actes de naissença per far veire amb lo mai d’ample possible los noms e veire cu vivia e fasia d’enfants sus plaça. E question de temps avèm estudiat la primiera mitat dal periòde dal jornal de Pacchiero valent a dire de 1638 a 1646.
 

“Mentone”, forma toscanizaia per la forma occitana vivaroalpenca Mentan en Gavotina vesina (Mentan fasia part dal Principat de Mónego fins a 1848 de facto e 1861 de jure) comuna citaia sovent cada annaia
 
“Roccabruna”, forma toscanizaia per Recabruna/ Ròcabruna en Gavotina vesina (Recabruna fasia part dal Principat de Mónego fins a 1848 de facto e 1861 de jure) en 1638 comuna citaia sovent cada annaia
 
“Castiglion”, forma toscanizaia per “Castilhon” en Gavotina vesina en 1638
 
“Sospello”, forma toscanizaia per Suspèr en Gavotina vesina en 1643
 
“Esa” forma occitana tala coma de la comuna en Gavotina vesina en 1643
 
“(della) Torbia”, forma toscanizaia per “A Torbia” en Gavotina vesina en 1638
 
“Conte” forma occitana Còntes en Gavotina vesina en 1645
 
“Nizza, santa Reparata” forma toscanizaia per “Niça, Santa Reparada” en l’airal niçard en 1645
 
“Rigaut” forma occitana en 1644 per la forma modèrna Rigaud en Gavotina vesina
 
“Cagna” forma occitana en 1644 per la forma modèrna Canha en Provença vesina e d’airal niçardofòne
 
“Vallauria in Provenza” forma mixta per “Valàuria” en Provença vesina en 1645
 
“Antibo” forma mixta per “Antíbol” en Provença vesina en 1643 comuna citaia pron 
 
“Torreta di Venza”, forma mixta per “Torretas de Lop” en Provença vesina en 1643
 
“Canoa” forma occitana tala coma en 1643 per la forma modèrna Cànoa (vivaroalpenc mentonasc e arcaïsme dins lo demai), Cana (occitan general) en Provença vesina
 
“Mogins” forma occitana tala coma de la comuna en Provença vesina en 1645
 
“Grassa” forma occitana tala coma de la comuna en Provença vesina en 1643
 
“Scraniola di Grassa”, forma toscanizaia per Escranhòlas en Provença vesina en 1645
 
“Mons” forma occitana tala coma de la comuna en Provença vesina en 1645
 
“Torreta di Faienza”, forma mixta per “Torretas” en Provença vesina en 1644
 
“Fregiús” , forma toscanizaia de la forma francizaia, per Frejul en Provença vesina en 1645
 
“Seglians in Provenza”, forma toscanizaia per Selhans en Provença vesina en 1644
 
“Brignola” forma occitana tala coma en 1644 per la forma modèrna Brinhòla en Provença vesina
 
“Toart” forma occitana tala coma en 1644 per la forma modèrna Toard en Gavotina
 
“Cisteron” forma occitana tala coma en 1646 per la forma modèrna Sisteron en Gavotina
 
“Chiaumon” forma mixta per Chaumont? (dúbito) en 1645 en Gavotina de Piemont
 
“Manosca” forma occitana tala coma en 1664 per la forma modèrna Manòsca en Provença vesina
 
“Tolone”, forma toscanizaia per Tolon en Provença vesina en 1644
 
“Marseglia”, forma toscanizaia per Marselha/ Marsilha en Provença vesina en 1645
 
“Avignone”, forma toscanizaia per Avinhon en Lengadòc d’airal provençalofòne en 1646
 
“Villanova d’Avignon”, forma toscanizaia per Vilanòva d’Avinhon en Lengadòc d’airal provençalofòne en 1645
 
“Montelimar” forma occitana francizaia en 1644 per la forma modèrna Montelaimar en Dalfinat occitan
 
“Alès” forma occitana tala coma en 1645 en Lengadòc
 
“Besiès in Lenguadoche” (variacion de Pacchiero per “Lengadoche, veire daval “LengUadoche”) forma orala occitana per Besièrs e forma mixta occitanotoscanizanta per Lengadòc en 1645
 
“Migliò” forma ibrida per Milhau/ Milhaud en Lengadòc en 1645
 
 
Esitacions:
 
“Castro di Ormigès di Lengadoche” (?) forma desconoissüa, benlèu Castras en Lengadòc en 1644
 
“Rabís in Delfinato” (?) forma desconoissüa, benlèu Ribiers en Gavotina en 1644
 
“Sanferreu in Delfinato” (?) forma e luecs desconoissuts en 1646
 

Avèm de patronimes occitans tanben coma:
 
Aciart (en occitan restablit, Achard de Montelaimar) en 1645
 
Airaut (notar comuna)
 
Asso (d’Esa) en 1643
 
Barral(e) (de Mónego) en 1664
 
Barraut (de Niça) en 1645
 
Bonau (de Mogins) en 1645
 
Calviera (de Selhans) en 1644
 
Corbon (gradat de l’armaia, citat mai d’un còup) mai d’un còup, originari de Corbon(s)?
 
Farauda (de Rigaud, forma feminina dal nom de familha Faraud/ Faraut, pràctica clàssica en occitan) en 1644
 
Gasiglia (en occitan restablit Gasilha) en 1664
 
Giauma (en occitan Jauma, d’A Torbia), forma feminina dal nom de familha Jaume, pràctica clàssica en occitan) en 1645
 
Giordan (en occitan Jordan, Sisteron) en 1646
 
Girauda (forma feminina dal nom de familha Giraud/ Giraut, pràctica clàssica en occitan) en 1643
 
Sigauda (de Frejul, forma feminina dal nom de familha Sigaud, pràctica clàssica en occitan) en 1645
 
Talladoira (de Torretas de Lop) en 1646
 
Tornaire en 1643, (de Grassa) en 1645
 
Tosan (de Glandèves) en 1664
 
Trucchi (de Suspèr, en occitan restablit Truc, Trucs) en 1643, en 1645
 
Ughes (en occitan restablit Ugues, de St Maximin) en 1645
 
Vaumala (gradat de l’armaia, citat mai d’un còup) en 1644 e mai d’un còup
 
 
Precision: aicí sobre son de noms de familha d’enfants, de parents o de testimònis mas non son d’enfants o de parents de gents marcats coma sordats espanhòls. Perque dal temps de la garnison espanhòla a Mónego (protectorat castilhan), las naissenças d’enfants de sordats son notaias tostemps per lo paire amb las precisions “soldato spagl~o/ spagnolo”.
 
De còups es notaia la nacionalitat: portugués, de Catalonha.
 
De notar qu’en 1642 un nomenat Magaglion es notat sordat espanhòl. D’autant mai interessant que se tròban de familhas Magal(l)on dins lo país de Buelh. Foneticament pròche, de saber que Magail (occitan restablit Magalh) es tanben un patronim de Banhòus en Forèst. Se tròba la version toscanizaia graficament de Magagli (Magalh totjorn) en Torbia.
 

E qualques prenoms:
 
Gioanè en 1645
 
Gioaneta en 1637 < en occitan restablit Joaneta
 
Gioanna en 1643 < en occitan restablit Joana
 
Glaudeta en 1644 (occitan tal coma)
 
Honorada en 1644 < en occitan restablit en occitan Onorada
 
Loise en 1638 fàcia a una autra Luisa la mema annaia, Loisa en 1645 (Loïsa en occitan restablit)
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

21 de genièr 17.12h

*paròquia: parròquia

*manescrich: manescrit (ipercorreccion dialectalizaira)

*dúbito: dobte

*Loisa: Loïsa

*Perqué dal temps de la garnison: PerquE dal temps de la garnison

Frejús es una error per Frejul?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions