Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Bufs de recòrdis: tempèsta Alèx

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Mai d’un an fa ja. La memòria comença de partir.
 
Cadun a tanben vist e viscut de causas diferentas. Cadun a lo sieu uèlh. Entrebescats. S’adaptam a las dificultats lèu al final. Lo melhor e lo pèjor de l’òme tanben. L’istòria recordarà la sieu version. Una oficiala e las autras, de cadun, personalas. Coma sempre.
 
Ai esitat de publicar aquelas paraulas dichas aicí e ailí. Mas. Tròces de testimoniatges.
 
"Los rius venon gròsses que si cargan d’aiga e sensa demenir. 15h. Cal partir dal trabalh en riba de ribiera. 3 minutas d’esitacion mai tardi e seriá estach tròup tardi. 16h plus de telefonet. Parlam manco de linha telefonica fixa. 2 jorns sensa telefonet. Tèstes a qualquas oras d’espaci per saber, jamai capta.
 
De gents pensan que l’aiga va ren puar fins al segond plan. An demorat dins maison. S’èra jamai vist aquò dins la valaa. Impossible aürá de traversar los corrents d’aiga que venon de’n pertot, rius vesins. Davans, a costat. Emai, tot sauta d’aiga daval. L’aiga passa per lo camin grand. Lo flus carrea de ròcs de la fòrça. Impossible de tenir fàcia. Al melhor se fracassar la gamba. Una persona alumarà una candèla dins la nuèch ailí. Soleta traça d’el enrodat d’aigas. L’endeman i serà plus ren, ni el ni la sieu maison, escafaa de la realitat. Pareisse qu’èra al telefòne e que la conversacion talhèt dal temps que telefonava a sa maire. Un païsatge novèl que s’i cal acostumar per fòrça amb dificultat. Coma irreal. Una retòca fòto improbabla. Un tròç de còla que cala dins la ribiera qualquas oras mai tardi.
 
Un bruch de claxon que non s’arrèsta. Una veitura pilhaa a còntra suberna sembla. E s’obliarà lo menaire quora s’entendrà plus. Se veirà plus de veitura. Un vesin qu’es blocat entre la sieu maison e aquela d’un vesin. Un tractor de la Direccion dals camins arriba de passar veire ce que se passa fòra lo vilatge. Un autre vesin fa signe coma pòl per signalar qu’un a besonh d’ajuá. Impossible de parlar. Impression de tèrratrèmol mesclat de motors de camions en filanha.
 
La nuèch parier. Coma durmir? Se drevelhar amb la paur. Non saber autra causa que veire per la fenèstra. Testimòni impotent.
 
E pi se calma un pauc. Lassitge. D’arbres an traversat de maisons. Plus de fenèstras. D’autras se tròban amb un valon al ras de la muralha. D’autras completament renversaas coma de juecs d’enfants. Los pompiers equipats per las recèrcas d’aiga passan a pè un còup la chavana davalaa. D’elicoptèrs de la Securitat civila e dals Pompiers vòlan.
 
De maisons an desapareissut. Cementèri, estacion d’epuracion...
 
De militars que parlan ren. Devon cercar e levar los mòrts. Òc mas los vius? De militars dison a de vesins de jetar lors resèrvas de manjuca que van èstre evacuats e va poirir lo frigo. Auràn 5 minutas e ren de mai per quitar maison. E pi plus ren. Dos jorns après i son encara. S’espera las nòvas. Sauprem per astre per un sordat amable que de rotacions d’elicoptèrs se faràn al vilatge. Una ora per anar al vilatge a caminar sus la grava e l’arena qu’an envasits tot. Lo camin es talhat en mai d’un luec.
 
De gents an manco manjat que d’elicoptèrs d’òlis venon. Lo monde espèra. La politica es activa. Se farà lo ponch dins un an. S’espera encara la visita per lo rescòntre retorn.
 
Caminar per veire e saber. Un còup d’escoba gigantàs. Es Beirot ditz un. Un portal d’una improbabla villa bada lo vuèi. De bóstias de letras e de noms de villas sus un camin que mena a immensa grava.
 
Èstre evacuats per astre per un elicoptèr sensa èstre pilhat en carga a l’arribaa blocats sus lo tarmac.
 
Una valaa que si mòre. Camin sensa sortiá. De gents que vòlon plus tornar. De comèrcis barrats. Definitivament. De bastiments escrancats qualques jorns après.
 
Un chasalet que venián d’acabar... dos jorns avans la tempèsta. E ne’n rèsta plus ren. Una vita d’economiás partiá en fum. De gents gromands que volián vénder mai car e que vendràn ren al final. Partits en fum los 300 000€. De pilhatges son faches. Se parla de gents venguts de la còsta, d’autres de la comuna. De gents son estats obligats de quitar lor maison en 5 minutas. Manco lo temps de barrar maison. Se trobar amb ren sus la còsta aürá. Los sordats blòcan lo pònt, lo jorn. De curioses an passat de pistas que venon d’autras valaas amb de 4x4 e caminat fins aicí per filmar e méter sus las rets socialas. Totplen de gents son fortament incitats de partir. Los mai resistents devon signar una descarga de responsabilitat de las autoritats. Lo magasin d’alimentacion principal dal vilatge es aprovisionat.
 
Se levar d’ora per pilhar la veitura. Pi lo trin. Pi una naveta que puá cada ora e una autra que davala a cada ora e mièja. E acabar a pè per anar al collègi.
 
Lo camin passa encara per cèrts luecs dins la maire de la ribiera. De pistas parton Un centenal de maisons de mens e de gents que vòlon se relotjar.
 
Las ribas dal riu seràn santuarizaas sus 20 mètres de cada costat se ditz. Los proprietaris de las zònas amb impossibilitat de reparar e rebastir auràn los fraisses de destruccion a lor carga... De gents van recuperar de teules, de material sus las maisons abandonaas.
 
Lo monde nos dison de ren nos plànher perqué avèm agut ren que d’aiga al plan terren. Sèm encara vius, mas avèm vist la mòrt de pròche. Cu se’n avisarà? Aürá la maire dal riu s’es alargaa. E lo nivèl a puat talament arribèron de material, de ròcas e d’arena de la montanha".

Mai aut, los Alps an plorat e perdut qualquas ròcas.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article