CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 27 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 3.2.2022 03h00

Entre mesprés e ignorància, un autre scenario?


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament





O per descriure cinematograficament lo chamin de l’occitan en França. Qué genre de film?
 
— la comèdia, coma los debats a l’Assemblaia nacionala còntra l’occitan e las autras lengas de França (levat lo francés) qu’an per objectiu de divertir en representant los ridicules dals caractèrs e de las mòrs d’una societat lingüistica. Comèdia gaire romantica subretot dramatica en l’ocurréncia;
 
— lo drama, registre seriós. Integra de moments mai leugiers e d’autres escurs fins al tragic; coma l’estat dins lo qual lo monde nos crei, ja mòrts e pasmens...;
 
 — la romança amorosa, que l’istòria mete l’accent sus los trobadors, la renaissença felibrencha;
 
— lo film d’accion, coma la creacion de L’IEO e lo sieu manteniment;
 
— lo film istoric, coma lo roman nacional francés qu’oculta la plaça de l’occitan, amb la varianta biografica de reis dal passat gloriós que se prenon per lo solelh;
 
— lo peplum, que permete de recordar que lo latin es totjorn avans l’occitan dins la significacion dals noms de luecs;
 
— lo film de capa e d’espasa, que fa dal gascon un gojat amb sas gasconaias;
 
— l’western, dins la creacion d’airals coma Riviera, Califòrnia, la Florida francesa e lo betum a Marina Baie des Anges, al Motàs... (mas sensa parlar de tròup dals indians);
 
— lo film d’aventuras a prepaus de las grafias de l’occitan (francesa, italiana, classica, patesanta);
 
— lo film a suspense”, se i serà un occitan estandard, basat sus qué dialècte o parlar e la plaça de l’-e de sosten dins sòr/sòrre, mair/maire, dimenc/dimenge e mièg mas psicològ;
 
— lo film criminal dal refús de la ratificacion de la Carta europèa de las lengas dichas regionalas;
 
— lo cinema fantastic, gràcias a diunegre.com;
 
— lo film d’opera que mete en espectacle la lenga mas jamai la sieu utilizacion dins la societat al quotidian o dins la familha;
 
— la sciéncia ficcion, quora s’espera que suprimirem definitivament la diglossia sus Tèrra;
 
— lo film d’orror, quora un francofòne vei que lo francés a desapareissut de Vietnam, de Loïsiana, e contunha de recular en Canada, e òc a la lei dal mai fòrt, tot lo monde i pèrde;
 
— lo film catastròfa, quora se parla de defendre los creòles a basa francesa e que lo monde agachan los formularis en creòl haïtian;
 
— lo film d’anticipacion amb las aisinas de locongres.org, las recèrcas de l’Acadèmia occitana...;
 
— lo film de fantasia amb de gents vestits en costume folclorics e bevon un còla dins un restaurant asiatic?
 
A vos de causir o un pauc de tot coma la vita?
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

4 de febrièr 09.27h

Per ieu manca un. Lo film de guerra can los borges de napoleon o los de las anadas 14 han decidit de far la guera amb los alemans (o contra se sabe pas disia lo miquel colucci) et de redusir la paraula de los pobles de frança tuant tot lo monde.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 16.36h

la Florida francesa ? Discutible… Martí a cantat "Florida o ccitana", plan sarcasticament. Foguèsse francesa, aquela Florida seriá "la Fleurie", non ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 07.03h

Lo film es totjorn lo mesme. Lo pair faret son sòc e d'un còp de pè au darrier envoiet son filh trabalhar a Paris. Apres se planjia : " los filhs (goiats o goiatas) son ben partits. A saber se tornaran, Los filhs tornaram totjorn mas los petits filhs, a saber se voldran tornar?
Lo petit-filh acabet de vendre la maison familiala. Daus angles acheteran e s'intalleran a la plaça.
Lo pair avia oblidat de dire que sens trabalh a la campanha los filhs o petits-filhs podian pas i viure.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions