CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 14.4.2022 03h00

Testimoniatge d’un sejorn a Occitania (Cuba) III


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Occitania (Cuba)
© ecured.cu




(seguia de Testimoniatge d’un sejorn a Occitania II)
 
 

Mon contacte a Cuba a questionat qualquas personas que coneisse a Matanzas, Jovellanos, Limonar e Cárdenas vesins de la localitat “Occitania” per ensajar de trobar d’autres noms de familha occitans.

 
A mai los noms ja indicats dins las opinions precedentas, los noms occitans seguents, mai nombroses que ce qu’aviam pensat, son estats reculhit dins de cementèris (non exaustivament per question de competéncia lingüistica, d’autres patronimes non occitans minoritaris son ren repilhat aicí).
 
Se i es minga precision pòl èstre d’Occitània tota.
 
Borde (occitan restablit Bòrda), Bosquet/Bousquet (oc. rest. Bosquet), Brasquet, Caule (oc. rest. Caulet?), Dubedat (oc. rest. Deu/ Deth Vedat, forma occitana gascona particularament), Dubois (oc. rest. Del Bòsc), Dubroca (oc. rest. Deu/ Deth Brocàs?, forma occitana gascona particularament), Dupré (oc. rest. Del/ Deu/ Deth Prat), Flouret (oc. rest. Floret, forma occitana lengadociana particularament), Galy (oc. rest. Galin), Gros (oc. rest. Gròs), Lacroux (oc. rest. La Crotz), Lafon/Laffon (oc. rest. Lafònt, forma occitana lengadociana particularament), Lambert (oc. rest. Lambèrt), Larribe (oc. rest. L’Arriba, forma occitana gascona particularament), Larriu (oc. rest. L’Arriu, forma occitana gascona particularament), Lataste (oc. rest. La Tasta), Latour (oc. rest. La Tor/ La Torre), Lavit (forma occitana gascona particularament), Martel (oc. rest. Martèl), Martin, Pons (oc. rest. Pònç), Ribes (oc. rest. Ribas), Roussel (oc. rest. Rossèl), Roux (oc. rest. Ros), Vilanava (forma occitana gascona notabla).
 
E parier de noms occitans ispanizats: Castillón (oc. rest. Castilhon), Gastón (oc. rest. Gaston), Labudiga (oc. rest. La Bodiga), Lacruts (oc. rest. La Crotz), Massón (oc. rest. Masson), Vairú (pensar a la forma francizaia Bayrou, oc. rest. Vairon).
 
Una autra conoissença cubana a dich d’autre costat conóisser de nom un cèrt F. Florencia aguent d’originas francesas (sensa mai de precisions).
 
L’ocasion de lo rescontrar s’es facha. A sentit parlar d’originas “francesas” mas sensa n’aver pròva. Benlèu una legenda familiala influenciaia per aquel encastre geografica que se tròban de personas arribaias de las tèrras occitanas costat francés. 
 
Per còntra, se per los patronimes subre sabèm gràcias als estudis patronimics que son globalament entre Lengadòc e Gasconha, impossible de trobar a Cuba una mencion de las originas geograficas de totas aquelas gents.
 
Avèm trobat totun de mencions per “Bousquet ‘nacido en Nausela’” (naissut en Naucèla, Naucèla probable) e “Caule (de Mimizan)” (Caulet? de Mamisan). La familha “Caule” es aparentaia als Lartigue (L’Artiga) perqué an los noms sur la meme tomba.
 
I a tanben una familha Sánchez, al patronime ispanic que nòta totun sus la tomba “de S. Gaudens, Francia” (de Sent Gaudenç, França).
 
 
 
— L’enquèsta contunha costat d’Occitània aquel còup.
 
Mercés encara a F. F.M. enquestaira de tria!
 
***
 
Profechant d’anar en cò d’amics al Mont (de Marsan) mon contacte costat occitan a poscut butar fins a Mimizan per veire se lo nom “Caule” èra coneissut ailí. Sus lo luec d’origina indicat d’après ce qu’èra notat sus la tomba de Cuba.
 
I son dos “Caule” sus lo monument dals mòrts. A reüssit a trobar de personas atjaias que semblavan originàrias dal canton, que parlavan un pauc occitan un còup abordats.
 
Après explicacion de l’enquèsta, an dich que “Caule” e “Lartigue” son de noms de familha fòrça coneguts dins lo sector. An confirmat que dins cèrtas familhas, d’antenats èran anats en America (Colombia o als Estats Units d’America). E de còups d’unos ne’n èran tornats. Un ancian abitant de Mamisan èra escaisnomenat “l’American”, un autre “l’Estranhèr”. Mas èran ni de “Caule”, ni de “Lartigue”. Aparentament, èran aparentats a las familhas “Lassalle” (oc. rest. La Sala), “Dubedat”, benlèu “Dupouy” (oc. rest. Deu/Deth Poèi), e aurian de familha en Bais Ador, a Baiona o Anglet.
 
Calrà cercar dins los registres d’estat civil.
 
A demandat se “Occitania” lor recordava qualqua ren. Ren.
 
Mas una de las personas atjaias enquestaias a declarat qu’un ancian abitant de Mamisan, dins las annaias 1930-1940, èra escaisnomenat “l’occitan”. Sabon ren per qué rason particulara. Èra benlèu un militant de la lenga, un erudit local, un poèta a sas oras?
 
 
 
(De seguir)
 


abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris

15 d'abril 05.01h

En lo son libe "L'Eldorado des Aquitains" editat en 1999 ençò d"Atlantica :
. en lo darrèr capitol , J.de Cauna estudia los colons escapats pendent la revolucion d'Haïti a Cuba en la region d'Oriente (p451-452) , e lista un cinquantenat de noms .
. et en l'index se tròban mei de 250 noms de colons lo mei sovent occitans en St-Domingue-Haïti.

Benlèu seré una idèa de las bonas d'i anar espiar !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 22.11h

#7
Avètz mai d'astre que ieu , veni de me mainar que lo ligam que donavi foncciona pas.

La data precisa del mariatge d'aquel cople i èra donada lo 02/02/1867.

Per precisar vòstre prumièr messatge : cal pas confondre origina d'un nom de familha e origina de la familha. Es segur que Dupré es pas un nom gascon mas lo nom de Dupré, per exemple, es attestat en Gasconha dempèi mai de tres siècles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 21.49h

Gueitatz aquò ! : https://gw.geneanet.org/ecaule40?lang=es&pz=esteban&nz=caule+mendoza&p=juan&n=caule+benitez


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 21.43h

#5
Belèu qu'èran sonque concubins, o simplament qu'èran pas marit e hemna ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 21.39h


Escusatzlo ratage.

... i a pas mariatge Caule X Lartigue a Mimizan a-n-aquela data.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 21.36h


CAULE es un nom gascon que pòt èsser diferent de Caulet.
Palay balha "caule : rigole, sillon (voir cale). En Arm. aussi plant de chou à repiquer."

Aquí lo ligam d'un arbre genealogique. Mès la data del mariatge Caule X Lartigue es una error, i a pas de mariatgCAULE

https://static.geneanet.org/geneweb/img/opacity_80.png


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 14.17h

#1 Perqué far un comentari aital inutil e mespresent per nòstra Nacion occitana?
Vos agrada pas que de Cubans de uèi se pensen occitans?

Se ne sètz pas content, podètz anar veire endacom mai.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 14.14h

Es fòrça interessant de veire cossí nòstra Nacion occitana es reconeguda fins a Cuba.
Osca !


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 10.29h

Estonant tot aquò. Estússim pas lo 14 d’abriu, sembleré un peix d’abriu.

Caule : en alibertin « Caule », res a véser demb lo caulet (vésetz be qu’i a pas de T)
Dubois : dobti de son occitanitat
Dubroca (i a pas de S) : Deu Brocar, en seguissent vòsta faiçon d’escríuer
Dupré es pas occitan o gascon !
Flouret es tabé/sustot marmandés
Lafon : tabé Lafont
Pons : tabé Ponç
Dupouy : Deu Poi, en seguissent vòsta faiçon d’escríuer


L’Estranhèr : vòletz díse... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions