CAPCALERA: PAIS INVISIBLE
CAPÇALERA2: APRENE RECRUTA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 31 de març

Laurenç Revèst

Dijòus, 5.5.2022 03h00

La fòrça dals simbòls. Lo riban de Sant Jòrgi (Panglica Sfântului Gheorghe) fa tornar parlar d'el


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Los presidents de Russia, China e Quirguizistan portant lo riban de Sant Jòrdi pendent una commemoracion en 2015
© Kremlin.ru




Comrat, sèti de la region autonòma de Gagaosia a adoptat lo 29 d’abril, a l’unanimitat una decision autorizant lo pòrt dal riban bicolor enebit per la lei dal Parlament de la Republica de Moldòva. Lo deputat local Alexander Diulger a mencionat que “l’acte votat per los elegits de Comrat correspònde a la legislacion locala e s’es declarat convençut que, lo 9 de mai, fèsta de la Victòria sus lo nazisme, festeaia en Russia al primier cap, los Gagaoses vendràn a las festivitats amb lo riban Sant Jòrgi estacat sus lo pitre”. Lo ministre de la Justícia, Sergiu Litvinenco, afirma que la decision de l’Assemblaia populara gagaosa pòl èstre contestaia a l’Estat.
 
Per recòrdi, Gagaosia es una region turcofòna crestiana que lo russe es preferit coma lenga veïculara amb los moldaus. Dins los politics e la populacion lo sentiment prorusse existe despí de temps.
 
Per lo riban de Sant Jòrgi se pensa que lo motiu simboliza los còups de fuèc e la polvera de canon. Se pensa egalament que deriva de las colors de las armas imperialas russas originalas (agla negra sus fons d’aur) de la Segonda Guèrra Mondiala (coneissua dins los païses pòst sovietics sota lo nom de Granda Guèrra patriotica). A una granda popularitat en Russia coma simbòl patriotic, coma un mejan de mostrar lo sosten public al govèrn rus, en particular dempuèi 2014.
 
Per aquò, es fòrça mai controvertit dins d’autres païses pòst sovietics, coma Ucraïna. Es vist coma un simbòl de l’imperialisme russe que vòl se reviudar. E alargar lo conflicte, après Abcasia, Ossetia dal nòrd (de l’estat Georgian de jure), Crimèa, Donbas (Ucraïna de jure)...
 
Subretot en aquel temps que mòstra que l’istòria es ren mòrta e s’escriu totjorn. Dal temps que los gagaoses pantaisan benlèu de far part de la Nòva Russia que se dessenha aüra dins los combats de Mariupòl e a las pòrtas d’Odessa.
 
E qualques jorns après los espetaments sus d’installacions mèdia en Transnistria...



 


Ref:  https://www.youtube.com/user/JurnalTV


 abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

6 de mai 13.09h

Se ai plan comprés aquel article, los gagaouses son en favor dels Russos. e de lor lenga Senhér Revèst, es plan indicat de far sus Jornalet, uèi, un article que es un panegiric de la Russia (e dels sieus aliats), que fa un guerra imperialista al remirable pòble ucraïnan ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de mai 15.23h

« Qashqai » coneissetz la vuèitura de segur, mas aquel nom ven delsl Turks nomadas Oğuz türk de la confederacion dels bozok del trip Kayı los Kaşkay n’en son un jos madaissa, son devèrs 1 milhon dins Iran que nomadisan dins lo sud d’Iran còsta de Shiraz.

E aqui Nurgül (somriure lumenós) que ven d’izmir en visita ençò dels kaşkay

https://www.youtube.com/watch?v=PWmj0phoZNg

Dins lo Nòrd Oest d’iran avèm tanben d’autris nomadas turcs los Shashavan

https://www.y... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de mai 10.12h

Los gagavuz son un pòble turc (oğuz türk ) amai siòquesson crestians an servat las ancianas festas e tradicions turcas . I a turcs gagavuz en ucraina tanben. La bandièra tradicionala es blau amb’una luna ambe un cap de lop fan partida del Turan (amassa de totis los pòbles turks) e son tanben representats al Hun-Turk Kurultay (granda assemblada annadièra).

Lo nom de gagavuz ça vendria de Gök Oğuz (los Oğuz celestials) e Oğuz ça vendriá de Ok (sageta) e Uz (trip). Lo nom O... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OC Brigada

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions