CAPCALERA: PAIS INVISIBLE
CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 6 de febrièr

Laurenç Revèst

Dijòus, 27.10.2022 03h00

Proximitat de basa


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Recordatz vos que la guèrra d’Ucraïna es per Russia oficialament una defensa dals russofònes




Es interessant de ligar de faches globals e l’actualitat cauda, crosar de donaias, per trobra de faches testards que demòran delòng dals sègles.
 
I son 5 primiers païses d’acuèlh de la “comunitat” de ciutadans franceses, demorant a l’estrangier. V-oèi lo tèrme utilizant per parlar dals franceses a l’estrangier es sovent sovent aquel de “comunitat”, los franceses son ren per lo comunitarisme en França mas son comunitaristas -doncas estructurats- a l’estrangier alora? Aquels demorant a l’estrangier inscricha als registres consularis son los siguents: Soïssa, los Estats Units d’America, lo Reialme Unit, Belgica e Canada.
 
Amb un nombre d’inscriches de 94 940 ciutadans franseses en Canada a quasi 175 000 per Soïssa, aquels dos païses concentran 40 % de la comunitat francesa inscricha al registre. Los païses membres de l’Union Europèa regropan 27,5% dels franceses inscriches.
 
Se constata generalament que la comunitat francesa a l’estrangier es installaia de biais duraís. 73% dals franceses inscriches als consulats o son despí mai de 5 ans dins la mema circonscripcion consulara e 5,9% despí mens d’un an.
 
Fach interessant, entre dos mondes qualque part, en 2021, la part dals binacionals entre los franceses de l’estrangier inscriches al registre es establa rapòrt a 2020 (32,75%). Per memòria, los binacionals comptabilizats son los franceses qu’an egalament la nacionalitat de lor país de residéncia.
 
D’un ponch de vista electoral, evidentament es Belgica lo segond país, dintre los onze païses que comptan lo mai de ciutadans franceses que lo taus de participacion (56,6%) dals franceses a l’estrangier es lo mai elevat en 2017, après Luxemborg (61,18%). Caroline Clausa, cercaira e professora en Sciéncia politica a l’Universitat Liura de Belgica espausèt mai d’una ipotèsi per explicar perqué lo taus de participacion en Belgica i es un dels mai elevats. Perqué lo vòte en Belgica es obligatòri per los bèlgas per efècte de similaritat dals franceses amb els? Non!
Primierament, ditz per la proximitat geografica, culturala e lingüistica que juga un ròtle important.
 
Coma qué. L’argument de l’importància de la lenga, cara als occitanistas, es ben reala, a mai per las lengas dals empèris. Solidaritat lingüistica fonsa. E recordatz vos que la guèrra d’Ucraïna es per Russia oficialament una defensa dals russofònes.
 
E quina lenga los ucraïnians emparan en l’espaci occitan costat francés en primier? 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OC Brigada

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions