CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 27 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 14.7.2022 03h00

Descendent d'un escrivan famós occitan, ancuei (II): Joan Molin (Jean Moulin)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament





Antoine Moulin es un òme politic francés, naissut e mòrt a Sant Andiòu (1857-1938), paire dal prefècte e resistent Jean Moulin.

Antoine-Émile Moulin, escaissat Antonin, es d'una familha de teisseires dal pichon vilatge de Bocas de Ròse entre Sant Romieg de Provença e Cavalhon, pròcha de las Alpilhas. Militant al Partit radical, Moulin s'opausa al movement boulangista. Es elegit al conselh municipal e ven adjonch al cònsol de Besiers. Es l'epòca de l'afar Dreyfus. Tre la debuta, Moulin lucha còntra l'error judiciària e per far liberar l'innocent. Serà lo president de la Liga dals dreches de l'òme.

En 1932, Antoine Moulin abandona lo sieu mandat de conselhier general. Se consagra a ce que serà estat lo plasir de la sieu vita: la literatura. Jove avia frequentat Frederic Mistral e Amfós Daudet. Compausa de poesia en francés e en occitan. A tanben escrich qualquas pèças de teatre, un libre sus Ernestine de Castellane per exemple. Antoine Moulin se mòre a Sant Andiòu en abril dal 1938. Una plaça de Besièrs pòrta lo sieu nom.

Son enfant, Jean Pierre Moulin naisse al 6 carriera d'Alsàcia a Besiers. Es lo felen d'un insurgent de 1851. Un element occitan de mai dins lo sieu percors per resistir.
Prefècte d'Avairon pi d'Eure e Loir, refusant l'ocupacion de França per Alemanha dal temps de la Segonda Guèrra Mondiala, rejonhe en setembre de 1941 la França liura a Londras en passant per Espanha e Portugal. Es recebut per Carles de Gaulle, a cu fa un rendut còmpte de l'estat de la resisténcia en França e de sos besonhes, subretot financiers e en armas.

Mandat a Lion per Carles de Gaulle per unificar los movements resistents, crèa e dirige lo Conselh nacional de la Resisténcia. Es arrestat dins la banlèga lionesa, lo 21 de junh dal 1943 e menat al sèti de la Gestapo a Lion, qu'i es torturat; es transferit a la Gestapo de París. Se mòre dins lo trin qu'o transpòrta per Alemanha, lo 8 de julhet dal 1943.

Considerat coma l'un dals principals eròis de la Resisténcia, es fach companh de la Liberacion en lo 1942, nomenat general de brigada a títol postume dal temps de la Liberacion, pi general de division en lo 1946. Un cenotaf li es dedicat al Panthéon; son còrs es jamai estach identificat dal bòn, l'urna que s'i tròba a los «cendres presumits» de Jean Moulin.



abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions