CAPÇALERA: ETH LO
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 15 de decembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 16.3.2013 03h00

Non habemus cartam


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Dijòus d’après-dinnar. L’informacion tomba

Increïble, ambal Conselh d’Estat nos es refach lo meme còup qu’en 1999 ambé Chirac e lo Conselh Constitucional.
 
De racum, las ideas virolian. Vergonha contunha. L’Acadèmia francesa aurà ganhat: devem aver deguna plaça juridica, avem deguna plaça seriosa. Just dins las annexas, s’un pensa a las legir ce que se ditz a prepaus d’una autra lenga. E quitament, se polem demandar s’a existit aquela lenga, vist que quasi degun ne’n parla, levat qualques mats. Òc se’n devenem estrangiers.
 
Que consideracion coma occitanista? Cu voiria anar ambals que pèrdon sempre? Diso ren que cal anar a la facilitat, mas de far part dals obliats de l’istòria, es una causa, contunhar de sopar per aquò es lòng e n'i a pron. Sensa lei qu’assegura un avenir ver, que nos pòl far d'aver escrich l'Alba Par, primier texte occitan escrich entorn de 880? Se l'occitan deven una lenga sabenta, un latin, serà mòrt de las bocas e de la creacion umana.
 
Avem seguit, sèm estaches menats ont lo monde volia e al mai fasem de camin, al mens sèm solides.
 
Que contacte ambé la realitat dals autres. Al mai lo temps passa, al mens lo monde sabon ce qu’es lo “patoàs”. En defòra d’aver d’estereotipes transmeses dins los mèdias: los gents dal sud an la vita facila, una sardina a blocat lo pòrt de Marselha, l’accent fa ren seriós dins lo mitan dal trabalh...
 
Totjorn deguna possibilitat de visibilitat digna per la lenga, totjorn la val d’Aran luse coma un pantais inaccessible d’una autra planèta.
 
Paucas reaccions dal mitan occitanista. Los bretons reagisson. Après se cal ren estonar de veire que son elos que son ben mai visibles quora se parla de lenga dal país, de rasigas, de retorn a las fònts en França. Nolwenn Le Roy faguèt de cançons en breton, non sensa critica, mas o faguèt. Belèu un jorn Patrick Bosso cantarà en occitan? Pecaire.
 
Avem ren fisança en nosautres. Ai vergonha de parlar occitan, ancuei, sempre. Una lenga que serèm jamai reconoishuts, una lenga de mieja valor. Una lenga per passar per un con. Ren a cambiat. Es coma aquò. Lo temps passarà ben. Lo quotidian es present. Cal subreviure ja per se e son ren los deputats que van me far manjar ni me donar de calor ò pagar la connexion Interret. Vos laisho sus aquelas linha, ambé tristum. Ancara e totjorn se bàter, mai que los autres, es un camin de Mistral cantava ja dins La Coumtesso “Ah! se me sabien entèndre! Ah! se me voulien segui!”



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

11 de mai 16.56h

#7 aüra que ai un chic de temps, per resumir e precisar sus aquel ponch : ai vergonha de veire que los occitanistas son de lònga pilhats per de colhons. De Mitterrand a Hollande en passant per Chirac, es totjorn parier. Paraulas mas degunes actes...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'abril 14.46h

Mancava de ligams concernent las posicions de l'Acadèmia francesa :

http://www.academie-francaise.fr/actualites/la-langue-de-la-republique-est-le-francais

http://www.lepoint.fr/actualites-societe/2008-06-17/l-academie-francaise-contre-les-langues-regionales-dans-la/920/0/253644


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 11.51h

#5 La cultura es coma la confitura mens qu'en avèm mai que l'etalèm.........es pas que la lenga que fas que sèm occitan !!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 11.44h

Adiu amics. Mercés per vòstres comentaris. Òc, cal gardar la fed e l'òbra manca ren.
Benlèu es perqué estau sovent dins un parçan de la "Côte d'Azur" ont la lenga es dessocialisaa a mòrt e renduá quasi invisibla. Deven de mai en mai dificil de trobar de locutors d'occitan ò quitament d'ausir de monde que parla amb'un accent occitan...

A travèrs aquela opinion reactiva a caud, ce que volio èra parlar de l'escota de la pena e de l'esperança raubaa. Provarai de'n parlar dins una aut... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 08.17h

Perqué as vergonha de parlar occitan, Laurenç ? Jo n'èi pas vergonha. Que cau saber des·hà's deu jutjament deus autes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 08.13h

#4 Que pagam impòsts a la Republica francesa, qu'èm ciutadans francés autant com los jacobins qui s'autoproclamarén, per pòc, "mei bon francés" que nosautes; qu'avem donc lo dret de har proposicions, d'aver reïvindicacions e de las defénder; de mei, que cau brombar a l'Estat que per tant qui sian las autas lengas que lo francés "un ahar privat" (puishqu'ac vòlen atau), la lor preservacion qu'ei ua obligacion publica autant e mei qu'autes elements deu "patrimòni".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 07.27h

Ou, laurenç,m'agrada de legir ta prosa gavota e tormentada,que pensi ai confessions d'un enfant du siècle de Musset passadas à la molineta de l'occitanisme, mai cedes pasa la facilitat de crear de neologismes e de desvirar lo sens dei mots:"de racum, las idèas virolian" lo mot racum es pura invencion, se vos dire la nausée, avèm lo mot "bomit"-ai lo bomit. virolar, virolejar, viroliar significa mettre une virole au manche d'un outil, mai, mil excusas, en cercant dins l'Hoorat, vèsi qu'eu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 23.12h

ES PAS QUE LA LENGA QUE PERMET DE VIURE L OCCITANIA ES IMPORTANT VERTAT MAS PAS QU'Aquò torna fasèm l'occitania e cal arre esperar de francimands cresetz à papa nadal, e perque pas tanben demandar de excusas al papa per las crotzadas !!!!!! pauvròts !!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 22.35h

Cal començar per la debuta: las municipalas de 2014. Ambe lo manifèste occitanista e sa plataforma, ganhem un fum d'elegits. Pauc a cha pauc, cal conquistar lo poder en çò nòstre coma los catalans que son partits de pas grand causa e que ara l'independentisme es majoritari en Catalonha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 20.00h

Cresi qu'es temps d'aver de candidaturas seriosas ai presidencialas que defendrian vertadierament nòstrei drech.

Siau segur que l'auria la possibilitat de far mai de 5%.

Li faudrà soscar un d'aquelei jorns...


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions