Las oposicions espacialas dins un estat existon e son sovent esconduas per de rasons d’estat o de tabo lingüistics.
 
Per parlar de grands païses, avèm China que lo país parla ren tot chinés, valent a dire de fach, lo mandarin. Es lo nòrd qu’a ganhat lingüisticament; Mas al sud, ja, sensa parlar de las "(grandas) minoritats" (tibetans, tais...), i es la granda ària dal cantonés, una autra lenga. Que la capitala n’es Goang Dòng alias Canton. Vos meto als desfís de trobar de gents que conoisson los dos e de cercar las semblanças, n’i a gaire.
 
Non es per ren benlèu qu’es al sud que foguèron dubèrts (de còups per imposicion) de comptaors estrangiers: Hòng Còng per los angleses, Macao per los portugueses... Lo nòrd, la Mandarinia direm, estent esquichat de còups per los mongòls, e l’Estat mandcho aguent desapareissut.
 
Avèm Alemanha, que lo nòrd, tirant lingüisticament devèrs lo neerlandés, es completament escafat dins Alemanha, dal temps que lo sud d’Alemanha a de comun lingüisticament amb lo bavarés. Berlin estent un pauc entre los dos.
 
Avèm Itàlia amb la rivalitat entre meridionals e nordics (de còups diches padans, lingüisticament galloitalics), Roma agachant los dos.
 
Avèm França amb París lo centre dal nòrd, que discredita de lònga Marselha, capitala pasmens dal "sud" e non la region "Sud". Parlam de l’espaci occitan, e non de la region "Occitanie- PM".
 
Per d’autres païses, las oposicions non son obligatoriament nòrd e sud mas pòlon èstre èst - oèst (Canada francofòne versus anglofòne). Avèm la Granda Bretanha amb lo nòrd extrèma e l’oèst celtics.
 
Ba, avèm passat un pichon moment amb vos, èra ben. A vòstres claviers per parlar de las oposicions geograficas en diagonala (qu’aurai jamai interdichas)!