Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Frederic Mistral un Prèmi Nobel sempre confidencial

Daudet e Mistral
Daudet e Mistral
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Frederic Mistral... de segur! Conoissèm –s’i fasèm atencion– d’escòlas, collègis, licèus e de carrieras al sieu nom.
 
Mas dins aquels establiments cu sap que Mistral es mai qu’un simple poèta dins una lenga –se non es nomenaa patoàs- d’a passat temps? Cu sap qu’a donat un prèmi Nobel a la lenga d’Òc? E que escriguèt tantas òbras en aquela lenga d’un diccionari “Lou Tresor dóu Felibrige” a una epopèa camarguenca “Mirèio” en passar per la creacion d’un jornal “L’Aiòli”? Ont se’n parla dins la rubrica literatura dal programa escolar oficial francés, italian e espanhòl?
 
Aüra ont es invocat Mistral dins la societat? 2014 es lo centenari dal sieu decès. Fòra dals cèrcles occitanistas en general e dal Felibrige en particular, coma se parlarà d’el?
 
Conoisso una escòla privaa qu’a dins la sieu denominacion lo nom de Frederic Mistral. L’image dal nòstre Prèmi Nobel es presenta amb un retrach dins las publicitats. Mas dins lo contengut dals ensenhaments i es manco d’occitan provençal, demandario solament de m’enganar...
 
Estranh, lo monde an degut obliar qu’aguèt lo Prèmi per son escritura en lenga d’Òc. Que fuguèt lo primier premiat de Nobel dins LA lenga sensa estat d’Euròpa. En 1905 Frederic Mistral rescontrava Buffalo Bill. Èran doas personalitats simbòles d’una alteritat e de lor cultura d’aquel temps (la de l'oèst american ambals amerindians e vaquiers e la cultura occitana de Camarga ambals gardians e los agents de la francizacion). E en 1913, Frederic Mistral coma Capolier de la cultura occitana recebiá Raymond Poincaré President de la Republica Francesa que li remetiá la Legion d’Onor (Mistral defuntèt lo 25 de març de 1914 qualques meses avant lo principi dal chaple grand per los enfants d’Occitània dins un ambient imperialista qu’escafèt tot corrent favorable a un federalisme o mai una Prima dals Pòbles de tipe de 1848). Las diversas personalitats famosas que s'interessèron a el mòstran l'eclectisme e l'aura de Mistral. N’i a talament que s’arrèstan a parlar solament dals escambis de Mistral amb un sòci dal Felibrige nomenat Maurràs, istòria de discreditar la sieu òbra tota. Mas cu s’interèssa als autres sòcis dal Felibrige? Cu sap los corrents de pensaa diverses dal Felibrige roge al Felibrige blanc? Seriá talament simple de ren cercar a capir e de jetar l’ensèm de la cultura occitana a la rementa (bordilha) perqué coma dins tota cultura, ren es tot blanc ni... roge!
 
Aüra de totes los partits franceses, totes los òmes politics se fa aparaires de la “Republica”. Alora an degut obliar que Mistral èra un enfant de la republica democratica. Manca d’astre segurament per el, ne’n parlava principalament en occitan provençal. La Republica francesa seriá solament ancara aüra la patria dals Dreches de l’Òme... que parla e escriu en francés? Citam l’entraa dal sieu diccionari Lou Tresor dóu Felibrige
 
”FERIGOULO: Thym, plante odoriférante. En 1848 le thym fut adopté par les démocrates provençaux comme emblème de la Montagne ou de la république démocratique.
 
Planten, planten la ferigoulo, / Republican, arrapara! / Fasen, fasen la farandoulo / E la Moutagno flourira. CH.POP.”
 
Es un autor prolific, inspirator de ben d’autras òbras e d’autres autors e actors que sigon de cultura occitana (Felibrige puèi moviments a l’entorn e posteriors), catalana, francesa e ne’n passo.
 
Personalament, citam ce que nos marquèt lo mai dals sieus escriches, aquels tres poèmas bèls: “Espouscado”, “Au pople nostre” e “I troubaire catalan”. Visionari, aviá ja ben capit l’importança de la solidaritat ambals catalans. Cu auriá dich cent ans après la sieu partença que lo Principat de Catalonha arribariá segurament a l’independença, tot en sostenir fèrme e quitament en desvelopar l’estatut pròpre dal territòri associat de la Val d’Aran coma tròç d’Occitània? Lo som d’aquel ligam frairal es simbolizat per l’imne dal Felibrige (ben present dal temps de la presentacion dera Seccion Aranesa dera Assemblada Nacionau Catalana (ANC Val d’Aran)): “Prouvençau, veici la Coupo/ Que nous vèn di Catalan [...] Catalan, de liuen, o fraire, / Coumunien tóutis ensèn!”. Tot felibre o canta al mens cada an per la Santa Estèla. Son resson es larg, lo cant es populariament conoissut per exemple tant al principi de cada rescòntre a l’estadi dal Rugbi Club Tolonés (estadi Mayol) coma dins l’encastre de fins de pastes de fèstas familialas (Calenas, Pascas, mariatges).
  
Per io Mistral es un triple semantisme, l’Òme, la fòrça dal vent e lo Mestre de la lenga.
 
Que dire de mai sus Mistral, ben de causas fuguèron ja dichas e escrichas. Que la mieu modèsta opinion sigue, dins la sieu lenga –la lenga occitana o lenga d’Òc-, un omenatge a nòstre Prèmi Nobel. E mai qu’en 2013, que 2014 fague raionar e espandir la lenga occitana aicí, en Catalonha-Val d’Aran e en lo monde entier!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article