CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 23 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dissabte, 12.4.2014 03h00

A prepaus d’estandard regional per l’occitan vivaroalpenc (I). Lo ponch sus la contraccion “de + lo*”


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


carriera de Berra dals Alps, valaias dals Palhons




Etiquetas
dal, dau, de lo, del, revèst, vivaroalpin

Fa ben de temps ja que cèrco d’aver la fotografia actuala la mai precisa possibla dals parlars que compausan aquel dialècte occitan (mal conoissua fins aüra). Aiçò, dins una amira renaissentista de prospectiva pedagogica amb una rarefaccion creissenta previsibla de locutors e de supòrts de lenga, per fin d’envisatjar après l’esbòç d’un estandard regional lo mai coërent possible (estandard que rèsta de definir en comparason d’autres dialèctes occitans). Aquò permetrà de veire melhor que far coma causias partent de la realitat. Perqué “per créisser, chal d’arraises”. Vos volio far part de mas reflexions sus aquel ponch de la contraccion.
 
Dins l’oralitat e l’escritura (grafias felibrencha coma classica) avèm de realizacions divèrsas d’aquela contraccion sus lo terren d’aquel dialècte. N’avèm 3 principalas:

 
Zòna A: Dins la màger part de l’espaci vivaroalpenc de Pemont e de Contea de Niça (a pauc près la mitat dal departament de las Alps Maritimas) trobam “dal”. En Contea existe pontualament la variacion “dar”.
 
Zòna B: Dins Cairàs poèm trobar “delh” realizat [dej], [de] o [di] (coma dins lo Velai non vivaroalpenc) ansin que dins qualques vilatges de la riba drecha de Tiniá trobam “dalh” [daj].
 
Zòna C: Dins lo demai de l’espaci vivaroalpenc trobam “dau” realizat generalament [dOw] mai rarament a l’èst [daw] coma [du] en la vila de Mentan (per anecdòta: [du] es present per ex. en gascon medoquin).
 
Lo cas de la forma “dal”, forma de l’occitan estandard en Pemont.
 
Après d’aver eschambiat sus la question amb d’autres lingüistas occitans costat francés, me sio pausat la question la forma que se poiá preconizar per un vivaroalpenc estandard que nos rèsta de bastir (coma per l’alvernhat).
 
Sabo qu’en lengadocian “del” prononciat [del] es ben representat tot en èstre en concurréncia amb la forma orala [dal] segon los endreches.
 
Al revenge, dins l’espaci vivaroalpenc, la forma [del] es absoluament inexistenta a l’oral (ne’n sio de segur per la part alpencha, mentre que per la part dalfinovivaresa sio mens categoric vist que conoisso mens los pichons detalhs dal terren).
 
En zòna A, dins los escriches mistralencs trobam solament “dal” e dins los escriches classics trobam parierament solament “dal”, per exemple: tèxt “Gaida a la masca!” de Joan-Maria Ricolfi autor de Còntes pareissut in Païs niçard n° 1 de 1957 adaptat en grafia classica “Dal cumascle pendiá lo laveje”.
 
En Pemont occitan la forma “dal” es la que foguèt adoptaa per l’estandard local, coma o ditz l’obratge de la Comission internacionala per la normalizacion linguística de l’occitan alpin Nòrmas ortogràficas, chausias morfològicas e vocabulari de l’occitan alpin oriental, Coni, Espaci occitan, 2008 .
 
Es aquela forma utilizaa tant per la lenga usuala sus lo site chambradoc.it coma dins la literatura, cf. l’òbra literària de Claudio Salvagno, per ex.: tèxt “Votz dal temps” de Claudio Salvagno in OC n° 106-107 de 2013.
 
Chal saber que sovent, l’occitan vivaroalpenc de Contea de Niça e Mentan-Rocabruna a de formas pron comunas amb aquel de Pemont (a mai de l’istòria politica, sociala comuna d’aquelos territòris). Donca sovent avèm de causias convergentas. Alora que far?
 
Per lo moment me sembla que vista la nòrma adoptaa per la comission de trabalh dedicaa a la question, la Comission internacionala per la normalizacion linguística de l’occitan alpin, es la forma “dal” que devèm utilizar. Per ieu, aquela forma “dal” sembla aver un avantatge multiple:
 
— Es la forma normalizaa d’una region (Pemont) que l’occitan es ben mai viu que dins la rèsta de l’espaci vivaroalpenc costat de l’estat francés. Faguèron un esfòrç de normalizacion e de publicitat de normalizacion (libres, aisinas pedagogicas) que seriá domatge d’opausar a una còntranòrma. Entrainariá la risca d’una divergéncia de nòrmas: una nòrma per l’occitan en Pemont (Itàlia), una autra nòrma per l’occitan en França, e enfin una darriera autra nòrma per l’occitan en Val d’Aran? 3 nòrmas, aiçò es gaire practic.
 
— Respècta l’originalitat dal dialècte vivaroalpenc tot en èstre pron pròcha de l’occitan estandard “del”. Aicí es als lengadocians de far un esfòrç en acceptar la forma “dal” per los autres mas non per elos (vista la consideracion d’emplec de la forma “del” qu’avèm parlat mai aut). Lo fach que l’occitan estandard general siòie a basa lengadociana deuriá compensar d’eventuals lengadocians per sostenir lo “dal” -çò qu’es inexistent fins aüra o quist- descontents.
 
— Desvariá ges los locutors acostumats de veire escrich “dal” tant en grafia classica coma en mistralencha, que la tradicion literària d’aquelos parçans vivaroalpencs pemonteses e de Contea es anciana e importanta.
 
D’exemples de:
 
“dalh” dins la zòna B: “Tubans, Ilounsencs e Pierlencs si soun rescountras per faire l’animaciou’ dai stand [Tubans, Ilonsencs e Pierlencs si son rescontrats per faire l’animacion dalh stand] (grafia mistralencha originala)” in tèxt “Perqué lous Quatre Cantouns? [Perqué los Quatre Cantons]” de Pascal Colletta autor d’ILònsa pareissut sus mourrabella.com
 
“dau” dins la zòna C: tèxt “La nuèit dau maquisard” de Micheal Beal autor de Brossetas pareissut sus marraire.com o lo buletin Rescòntre Gapian n° 1 de 2013.
 
Sio dubèrt a la discussion e carculo sempre.
 
Dins las archivas en occitan de l’espaci vivaroalpenc de Contea de Niça trobam solament “del, per exemple dins La Vida de Sant Onorat dal tinean Raimond Feraud: “E.ls verses del conpot volc tornar”.
 
Dins la toponimia avèm de cases nombroses de toponimes utilizant “dal”. Mas dins qualques cases –rares- trobam de toponimes amb “del”:
 
— dins la valaa d’Ubaia, a Jausiers dins lo vilar dau Lans, se tròba la capèla [n’Ostra d’ama del b’Osk] “Nòstra Dama del Bòsc”. Es ansin que tot lo monde la sòna en gavòt de Jausiers, mas es una expression tancaa dins lo toponim vist qu’en aquel endrech lo monde emplegarà tostemps “dau” dins lo parlar;
 
— se relèva a Sant Martin de Vesubiá lo quartier “La Peira del Vil(l)ar”;
 
— en las valaas dals Palhons, a Luceram, se relèva lo quartier “ Val del Prat”. Traças d’occitan medieval o de cancelariá? Influéncia de l’escritura toscana per los toponimes dals ancians territòris de la Maison de Savòia?
 
Aquò me mèna a d’autras consideracions.
 
La forma “del” es una forma que benlèu es vista coma tròup toscana e es per aiçò que s’es causit la forma estandarda “dal” en Pemont occitan?
 
La forma “dau” que se tròba en vivaroalpenc coma en provençal, lemosin, lengadocian oriental..., ven de l’evolucion de “del”. Mas l’explicacion es corta s’es ges mencionat l’estadi “dal” que trobam en vivaroalpenc. Es lo malhon mancant per explicar aquela forma e justificar son emplec.
 
D’un temps, avio quitament pensat que los airals que escrivon “dau” poirián escriure “deu” -coma en gascon de la plana- tot en prononciar coma vòlon “dau, deu” e quitament se “deu” se ditz ren dins lor parçan. Auriá fach que doas variantas “del” e “deu” (“deth” es limitat als Pirenèus). Bòn, aicí l’espandiment de “dau” es grand e es ges logic. Pasmens se comptam l’airal de “dal” dins l’airal de “del” e de las variantas ”delh, dalh” (que trobam en Vivarés, en Velai, en Alvèrnhe) que fa un grop bèl present un pauc da pertot en Occitània, per ieu aquò seriá l’Argument (amb una A granda) per armonizar lo tot e donca causir “del” en occitan vivaroalpenc estandard. Un biais d’èstre convergent amb l’occitan estandard, vist que los dos dialèctes an ben de ponches de comun.
 
Chal notar qu’en vivaroalpenc s’utiliza sovent “da” en plaça de “de”, dins las expressions “es da pertot”, “da senon”, “es da far”. La contraccion “dal” vendriá de “da + lo”? Totun, “da” sembla mai una varianta de “de” qu’un toscanisme.
 
Sabo senon que trobam “D’al” en lengadocian, mas a ren da veire aicí qu’es una tripla contraccion “de + a + lo”.
 
Lo problèma es que se devèm causir qualqua ren per trencar, quin argument va jugar? Vaicí los indicators en preséncia:
 
— Lo pes de la practica sociala importanta de l’occitan vivaroalpenc en Pemont e en Contea de Niça que fariá causir “dal”
 
— Lo pes areologic de l’occitan vivaroalpenc entre la mitat nòrd de las Alps d’Auta Provença, la quasi totalitat de las Autas Alps, Droma, lo sud d’Isèra e parçans conèxes que fariá causir “dau”
 
— Aicesto darrier argument dèu èstre ponderat per lo fach que sovent lo plural de “dau” en la màger part de las Autas Alps es en “dels” [des], donca indica que la basa sosjacenta de bastison rèsta “del” + s (e ges “daus” coma en Velai, Lemosin... nimai en “dals” [das] coma en Contea de Niça)
 
— Lo pes global occitan que visa a trobar de formas convergentas dins totes los dialèctes occitans e donca a tendre siòie devèrs “del” (lengadocian, alvernhat parcialament) siòie devèrs “dau” (lemosin, provençal).
 
— Lo pes de l’occitan estandard a basa lengadociana que fariá causir “del”? La forma “dal” a de comun amb la forma “del” lo manten (non vocalizacion) de –L qu’es un trach central dins l’espaci occitan.
 
— Lo pes de l’etimologia e de las formas escrichas las mai ancianas que fariá causir “del”?
 
Per lo moment, trantalho ancara un pauc. La discussion es dubèrta e lo chamin parier. Personalament, escrivo per lo moment coma se parla dins aquel espaci grand (que va de Pelha fins a las valaas occitanas de Pemont en passar per Sant Estève de Tiniá), en usar de “dal”. E s’ai d’estandardizar lo vivaroalpenc per de rasons practicas e de convergéncia amb l’occitan estandard (tèxtes generalistas, foncionals, utilitaris), causisso “del”. 




_____
(* localament “le” en l’extrèma nòrd e “‘o” en l’extrèma èst de l’espaci)



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de julh 09.51h

#4 iMMediat


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'abril 11.15h

#5 Adieu Matieu,

Lo passatge de -e- a -a- es ren conoissut per ex. dins l'airal que presenta "dal" en Contea.
En la valaa de Bleuna al nòrd de Dinha al revenge lo monde ditz "dau" e "çarco", "uveart" per "cèrco", "ivèrn".

Per "còup" es d'après l'etimologia COLPUS en latin bas, e "tròup" per analogia amb "còup".

Òc lo cas dal portugués es sovent interessant per lo rapòrt interdialectal e la question de la nòrma. Brasiliers e portugueses an de ponches de divergéncia de còups. O c... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 16.26h

Me sembla que lei catalans escrivan "del" e prononcian quasi totei "dal". La transformacion dau -e- en -a- es pron correnta en occitan.

De que fau escriure per exemple ? Samentèri ò çamentèri ? Tarralha ? Pardigau ? Farrat ?

Question "espinosa/espinoá" ;) !

PS : Se vòs mon avejaire, faudriá tanben parlar de la costuma de notar còup, tròup, saup, etc, alòr que la vocalizacion aicí es unicament deguda a la preséncia dau -p finau. Logicament, deuriam escriure còp, tròp, sap e pro... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 15.10h

#3 Adieu Andrea,

mercés ben per aquelas precisions per mostrar l'ample e lo detalh de la complexitat sus lo terren dins lo cas de la val Estura.
Es la realitat, òc. E vesèm de causas moventas, cites de formas que se tròban simultaneament dins un meme pòst "dal" e "dau" [daw, dOw, du], per eschambis, per manlèu, per evolucion...

M'arribèt de trobar de formas parallèlas en cò dal meme locutor. Dins los Alps de Provença Auta per ex. un còup un disia una forma "lo rastèl" [rast'El], e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 13.40h

Chaou,
ragard aqueste argomens aven un pauc de dificultat dins la val d'Estura, vist que las formas son móltiplas, e an un fòrt chambiament de país en país a seconda de l'evòlucian:
- la forma mai generala es "dal" (Aison, Sambuc, Berzés);
- la forma que lota mai contra la supremacia de "dal" es "do" (Vinai, comuna pus gròssa, e Peirapuerc/Pontbarnard);
- la forma pus locala es "dau" (Aison e tanben tuchi li autris país de "dal" sovens pàsson a aquesta forma);

Dins li solet 5 países ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 10.28h

#1 Adieu amic,

interessant.
Es una amiga medoquina e que viu en aquel parçan, que ditz sempre [du]. Mas per lo demai, siás tu lo mai vesin!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 10.10h

Precision : disen pas [du] en Medòc, mès [daw]. [du] es present : dens la partida sud deu Bassin d'Arcaishon,dens les regions de Belin, St Sefrian, Vilandraut, Podensac, dens tot lo Vasadés, e autorn de St Macari ; e dens lo Borgés. Alhurs 'quò's [daw] o, mèi a l'èst, [dɔw].


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions