CAPÇALERA: CAOC 2021-2022

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 5.8.2012 03h00

Garibaldi, l’occitan


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Perqué s’interessar ancuei a Jausep Garibaldi? Avura cadun crei saupre cu es. Es ver e jamai tant complicat, i seria que de dubrir un libre d’istòria italiana, e ancara... Mas en França, ò quitament en Occitània, dificile de parlar d’aquel òme. Comença mal, es naishut en lo 1802 dal temps de l’ocupacion francesa de 1792 a 1814 en Contea de Nissa. Mas faguèt l’unitat d’Itàlia. Esposèt una brasiliera Anita. Diaul, coma lo cernar? Que mesclum, a lo bolegum aquel. Es un òme a la frontiera de mai d’un monde, seriam lengadocians diriam qu’es sus la talvera.
 
E mai, Jausep Garibaldi, eròi dals dos monde coma lo siguèt al siu temps l’auvernhat La Faieta (La Fayette), es conoishut question de lenga a travèrs d’òbras escrichas en lengas d’Estats. Principalament en italian e en francés. Mas avem d’escriches dins la lenga mairala d’aquèl òme illustre. Tots los nissarts sabíon que Garibaldi, Galibardi ò plulèu Pepin, parlava occitan nissart. Que sigue amb’als sius companhs de quartier a Nissa, modèstes ò, celèbres coma Francés Guisòl, famós escrivan nissart. E cu auria pensat que li siguèsson tant de textes subre Garibaldi en occitan?
 
Parierament, a l’internacional, ancara ancuei, cu saup que Garibaldi parlava nissart e cu saup aquel estacament de Garibaldi per l’occitan nissart?
 
Garibaldi es sempre viu dins l’ànima dal país e per la pluma d’autors occitans modernes. Cal ren denembrar que Nissa es la tèrça vila d’Occitània per lo nombre d’estatjants, après Marselha e Tolosa, e que la lenga nòstra i es ben viva. Dins la vila, la plaça Garibaldi, luèc de manifestacions independentistas, socialas occitanas, a son pendent francés e mai oficial la plaça Massena. En aquò Garibaldi es ben un simbèl e un tròç d’aquèl país. E la siu plaça es coma la ratapinhata, que contrebalança l’agla, l’adrech de la vila.
 
Es dins aquesta vila e dins lo quartier dal pòrt que Garibaldi naishèt e passèt la siu enfança, jamai luen de la marina. Es en Contèa per exemple que Garibaldi torna lo 24 de junh de 1848 per far la siu primiera escala europèa, en plena prima dals pòples en Euròpa, dal temps qu’èra ancara terra dal Reialme de Savòia, après d’un exil de quatòrze ans passats en Amèrica dal Sud. Es aicite que foguet aclamat per la populacion nissarda coma un eròi nacional e que faguet -en nissart- un discors flame davant la populacion.

Garibaldi es parier l’ocasion d’evocar las memòrias familialas, d’istòrias de familha per l’intermediari dals còntes d’antenats engatjats volentaris dins las siu campanhas d’Itàlia de 1848 a 1870 e mai dins la guerra francoprussiana en lo 1870-1871.
 
Aquèla istòria es jamai tant luenha, perqué en cercar ben, trobam sempre de descendents de sordats de Contea de Nissa presents sus los fronts italics e meme en Amèrica dins las tropas de Garibaldi (coma contat dins lo roman notable dal sordat Giarbolino).
 
L’an dal 2010-2011, annaa dals 150 ans de l’anexion sulfurosa de Contea de Nissa e de las Vile líbere de Mentan e Reca bruna a França (e parierament annaa dals 150 ans de la fondacion d’Itàlia), nos faguet pauc reviure la dralha de Garibaldi qu’es un camin d’aventura. Despí de la siu naishença a Nissa fins a l’òme que si representam en aquel principi de segle XXIen, avem un toca tot, marinier, militari, emplegat d’una fabrica de candèlas a Nòva York que trabalha per Antonio Meucci creator dal primier prototipe de telefòne, lo "Telectrofòne", franc-maçon ò ancara escrivan en lenga toscana (Clelia ovvero Il governo dei preti, Milan, 1869 roman politicoistoric ò I mille, Turin, 1874).
 
Garibaldi volia ren que Contea de Nissa vengue francesa. A prepaus de l’anexion a França, dal temps dal Segond Empèri Napoleonian e meme dal temps de la IIIrça República naishenta, declaret: “Reconoisho a degun poler sus terra lo drech d’alienar la nacionalitat d’un pòple independent e protesto còntra la violença facha a Nissa ambé la corrupcion e la fòrça brutala en reservant per io e los mius conciutadans lo drech de revendicar lo miu país de naishença, per que lo drech de las gents non sigue una paraula sensa efiech”. L’anexion de Contea de Nissa a França fasia part d’un acòrdi, entre Camille Cavour e Napoleon III. Donèt lo tractat de Turin lo 24 de mars de 1860 e necessitèt la consultacion de la populacion. Tractat que las condicions fuguèron manco respeitaas.
 
L'acceptacion (ò lo rejeit) -per referendum- de la populacion èra la condicion de la validitat de l'anexion mas da pertot i aguèron d'irregularitats:
 

- siguet ja la partença de l'armaa sarda remplaçaa per l'arribaa de l'armaa francesa –donca ben denant l'anexion a França- per encadrar las votacions en Contea de Nissa, e mai Mentan-Reca bruna
 
- per lo referendum devia èstre consultaa unicament la populacion de Contea de Nissa, mas s’incluet las populacions de Mentan-Reca bruna –qu’an jamai fach part de Contea-. Avant lo 1848 èran comunas dal Principat de Mónego. Après aquèla data sus l’iniciativa de Carlo Trenca (amic de Garibaldi) que deven lo premier president dal Govèrn provisòri de las “Vile líbere de Mentan e Reca bruna” se dessepàran de Mónego. Devènon una mena de protectorat piemontés fins al Tractat de París entre França e Mónego lo 2 de febrier de 1861 que concèda tota revendicacion monegasca sus l’Estat de las vilas liuras
 
- las intimidacions per los militaris franceses dal monde anti anexion conoishuts ò supausats: “Tornatz al vòstre” (donca en fach quitatz las vòstras tèrra e exiliatz vos en Piemont) ò votatz “OUI” a l’anexion, resumit parier en l’expression “c’est le puits ou votez oui”.
 
- l'inscripcion sus las listas dals eleitors de monde de l'arrondiment de Grassa (alora departament de Var, en França) sota pretexte qu'al mens un de lors antenats èran naishuts en Contea de Nissa
 
- deguna presença de buletins “Non”, i èran que de “Oui”. Se lo monde volia votar “Non”, calia que saupèsson escriure, calia mai si faire lo buletin de per se davant los gendarmas franceses,
 
- la votacion era censitària donca reservaa als mascles, rics e proprietaris
 
- los salaris dals preires e de ben de fonccionaris èran melhors sota l’Empèri francés que sota lo Reialme de Savòia e la question financiària incitet los notables a votar per l’anexion
 
La populacion de Contea de segur èra trebolaa per lo siu avenir. Lo 15 de mars de 1860, lo conselh d’elejuts municipals sostenguts per Garibaldi adrèiçan a Victor Emanuel II una súplica per que non escàmbie la Contea de Nissa. Lo grop menat per Gonzaga Arson –auta figura occitana- prepausa de crear un estat independent ò neutre, lo 3 de mars de 1860 Arson manda a Cavour los sius Extraits d'un mémoire sur la neutralisation de Nice. L'idea es d'obtenir la constitucion d'un Estat que l'independença seria reconoissua per totas las potenças europèas.
 
Lo 5 de mai de 1860 Garibaldi, escriu una letra adreiçaa personalament a Victor Emanuel II. Lo rei li respònde que èl tantben dèu faire cession dal brèç reial qu’es Savòia per obtenir la creacion d’un novèl estat que n’en serà lo rei, lo Reialme d’Itàlia.
 
Dins l’istòria lo monde reten que Garibaldi èra balançat entre d’un costat una Contea de Nissa part de la novèla Republica d’Itàlia e de l’autre, mai visionari e novator, una Contea ambé Nissa coma capitala d’una federacion d’Euròpa. Ben sovent si denembra que fuguet favorable a una Contea de Nissa independenta ò neutra.
 
Meme detz ans après l’anexion, a las votacions legislativas dal 8 de febrier de 1871, Jausep Garibaldi sostengut per Il Diritto di Nizza (jornal que la siu linha siguèt perteiaa entre independentisme per Contea e restacament a Itàlia) e per lo moviment sonat Comitat nissart, si presentèt notament ambé Loís Piccon, Constantin Bergondi ambé per mission d’abrogar lo Tractat d’anexion de 1860. Los candidats obtènon mai de 80 % dins las Alps Marítimas còntra un pauc mai de 19 % per los pro-franceses. Es un veritable terratremòl politic. Son mandats detz mil fusiliers marins franceses, d’escadrons de gendarmas ambé canons e mitralhairas. La populacion de Nissa es en revòlta per tres jorns. L’Angleterra es un dals solets païses a s’en indignar. Lo jornal The Times es un dals solets mèdias a relevar brevament los eveniments dal mès de febrier de 1871. E mai es en exili a Londres que Enric (Henri) Sappia, fondator de la revista Nice historique, parla dins lo siu libre Nizza Contemporanea (Nice contemporaine) de: “las baionètas francesas dins los pitres nissarts”. L’Assemblaa nacionala refugiaa en Bordèu (capitala desplaçaa de França) invalida pasmens l’eleccion de Garibaldi deputat, que per solidaritat republicana ven tot just eroïcament de defendre França ambé la soleta victòria a Dijon pendent la guerra de 1871 còntra los prussians. Victor Hugo pilha la siu defensa, mas los deputats fan de declaracions xenofòbas còntra Garibaldi. Los politics franceses dins un contèxte de guerra amb’als prussians e seguia a la creacion de la Liga dal Miegjorn (recampant un quinzenal de departiments occitans que defendían la comuna, movement que va evoluïr vers l’autonomisme) aguèron paur d’una pèrda d’autres territòris per França (coma Alsàcia-Mosèla). Per los autres candidats d’aquèl movement nissart, un es eliminat discretament e l’autre constrench a la demission.
 
Aguent causit de s’exiliar de Nissa per non sofrir de veire l’ocupacion e l’anexion francesa de la siu pàtria, Garibaldi refusèt de tornar a Nissa tant que seria ren liberaa.
 
Totes los pòples que volíon s’emancipar van en delegacion per lo rescontrar e recebre de conselhs dins lo siu exili subre l’ísola de Caprera, al ras de Sardenha, fàcia a Corsega mai subretot per el fàcia a Nissa. I demora fins al siu decès en lo 1882.
 
Quora pensam que Corsega siguet anexaa en lo 1790, e qu’Argeria siguet anexaa en lo 1830 a França. Los mèdias fan aüra mai resson d’aquel passat (constitucion de Paoli, guerra d’Argeria) e de ce que si passa actualament en aquelos territòris, mentre que gaire pàrlan dal passat e dal present de Contea de Nissa, darrier territòri anexat per França dins l’istòria moderna. Dins lo meme cas, l’oposicion siguet neutralisaa, ridiculisaa e l’istòria anèt dins lo sens dals vinceires (la cultura nòstra se limita al torrisme e a la cosina).
 
Aquò sensa comptar lo fach que l’anexion de Contea de Nissa continuèt ancara en lo 1947 per lo destacament d’Itàlia per la França de Tenda, Briga Marítima (levat una part formant la comuna de Briga Alta avura en region Pimont), Libri, Pena (masatges d’Olivetta San Michele avura en Ligúria), Molieras (masatge de Líusola) e las autas terras de las comunas de Barver, Sant Martin Vesubiá, Val de Blora, Reimplaç, Sant Salvàor.
 
Mas Garibaldi, lo liberator dals pòples oprimits d’Amèrica dal Sud, d’Euròpa, en Itàlia e meme en França en lo 1871 faça als prussians, nos dona lo siu messatge, en lenga nòstra, per lo pòple occitan de Contèa, dins lo respeit de la siu istòria e dals sius dreches internacionals. Dreches que son ancara mai reafirmats despí lo tractat de patz de 1947. Lo tractat d'anexion dal 24 de mars de 1860 firmat a Turin -suspendut dal temps de la segonda guerra mondiala- devenguèt caduc quora la República francesa non l’enregistrèt a las Nacions Unias coma lo demandava lo tractat de patz de 1947. Garibaldi èra visionari e l’istòria s’escriu cada jorn…



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Comentaris

8 d'agost 11.44h

Garibaldi es coma lo Che, un simbòl !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 22.34h

Una de las mai grandas plaças de la ciutat de Mexico se chama Garibaldi. E un pauc d'en pertot en Brasil, Argentina, etc. trobam de plaças, de charrièras e mai de vilas sonaias a son onor.
A Nòva Iòrc i es una plaça ombe una estatua a son nom.
Dins Var sao que se tròba sovent de pichons vilatgis que li donèron pasmens un nom de charreiròu (Colobrièra per exemple a costat de la charrièra Victor Hugo). Sensa parlar d'Italia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 19.30h

BELLISSIMO L'ARTICOLO E BELLISSIMA LA VOSTRA LINGUA . COMPLIMENTI
.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 12.25h

Toi lu occitans deurian conóisser aquelu eveniments istorics. Mercé a Laurenç Revèst per aqueli explicas pedogiqui.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 00.09h

En français
Lire le livre Garibaldi de Max Gallo, celui de Laurenç Revest : Nissa e Occitània per Garibaldi ( Anthologie garibaldienne d'oc) 1859 -2007 Serre editeur 2008 ; celui de Alfonso Scirocco : " Garibaldi, citoyen du monde " Biographie Payot
Et revoir le chef d'oeuvre de Visconti : Le Guépard où l'on voit le débarquement romantique des Mille en Sicile mais aussi la récupération de cette expédition libératrice par la bourgeoisie et les forces conservatrices qui massacreront... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 10.58h

Mercés per aqueste article fòrça plan entresenhat e d'aver mes al lum aqueste personatge istoric tròp desconegut ençò nòstre


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions