CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 27.7.2014 03h00

Un pantaissaire e fondator occitan (II): Antòni Tonens de Chornhac. Creator del reialme “Uai Mapo” (Araucània e Patagònia)


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Tonens amb lo vestit mapuche




Etiquetas
antòni de tonens, pantaissaires, revèst, thounem, tonens

Antòni de Tonens es naissut Antoine Thounem* en 1825 dins la comuna de Chornhac en Perigòrd. Elevat dins una familha de païsans aisats, li permet de far d’estudis. Compra una carga de Procuraire del Tribunal de Primièra instància de Peireguers. A costat, amb una ponhada d’amics convençuts, decidís d’anar en America del Sud. Es naissut amb lo temps de las independéncias dels estats sud americans en rapòrt d’Espanha. Per exemple Argentina es independenta d’Espanha solament dempuèi 1816 e Chile dempuèi 1818. Los païses son totjorn en fasa d’organizacion e sap que ben d’occitans van s’i installar per se ganhar la vida. Dins las familhas d’origina occitana se tròban per exemple los famoses “Subercaseaux” [Subercasaus] (gascons) en Chile. Lor nombre es ancara mai consequent en Argentina per ex. l’actual vice-president argentin Amado Boudou [Bodon] (lengadocian).
 
Antòni Tonens desbarca en Chile en 1858 e dins sa caminada de dos ans de temps, al sud de Chile descobrís un airal que degun estat colonial es ancara present. Dins l’airal d’Arauco rescòntra los mapuches (o “araucans”, sonats costat argentin “patagons”) en 1860. Es una nacion amerindiana que viu dins las regions d’Araucània, Biobío, Los Ríos e Los Lagos en Chile, la Cordilhèra de las Andes fins a la Pampa, la Patagònia orientala, lo nòrd de la província de Chubut, las províncias de Neuquén, Río Negro e lo sud de las províncias de Mendoza, La Pampa e Buenos Aires en Argentina. Es amenaçada de contunh desempuèi que los colons arribèron dins la region tres sègles fa. De fach, son en guerra de biais intermitent amb los espanhòls (puei amb los chilencs e argentins). E mai, son victimes de racisme: “una associacion de barbares tan barbares coma los pampas o coma los araucans es ren de mai qu’una chormalha, qu’es urgent d’encadenar o de destruir dins l’interés de l’umanitat e per lo ben de la civilizacion” jornal “El Mercurio” del 24/05/1859 (tornat citat per Adrianus van Dijk, “Racism and discourse in Spain and Latin America”).
 
Lo “longko” (lo cap mapuche) Quilapan es estrambordat per l’idèa de crear un estat per la nacion mapuche per resistir fàcia a las invasions. Quilapan e los mapuches locals (puelches, tehuelches notadament) demoraràn sempre fidèls a Antòni. Es conscient del sieu ròtle coma aparaire dels mapuches e de lor lenga e cultura. Se vestís a la mapuche (cf. fòto), apren la lenga (cooficiala amb lo francés) e crea lo reialme d’Araucània e de Patagònia, sonat “Uai Mapo” en mapoche. Es creada la primièra bandièra mapuche (blau blanca e verda, n’i aurà de versions modernizadas après) e promulgada la constitucion lo 17 de novembre. Pren lo nom d’Oreli-Antòni Ièr e lo proclaman rei d’Araucània e de Patagònia (situat uèi entre Chile e Argentina, cf. la mapa) lo 20 de novembre de 1860. La nòva s’espandís e de segur las autoritats chilencas e argentinas que son a l’agachon aprènon aiçò.
 
Vèson d’un uèlh marrit la creacion d’un novèl estat dins aquela region, a mai estat amerindian (“barbare” cf. mai aut) quitament organizat amb lo sosten d’un “estrangièr”. Concurréncia e trebola los programas d’extension dels dos joves estats. Cal saber que lo reialme novèl es un espaci grand e independent gerit fins ara per los mapuches. E ni los incas nimai los conquistadors capitèron de los sometre per las armas. Desempuèi 1602 la frontièra militària entre estat espanhòl en Chile e país dels mapuches èra fixada sus lo riu Biobío, e la frontièra entre estat espanhòl en Argentina e país dels mapuches èra fixada sus lo riu Salado. Mas de fach, los territòris amerindians foguèron rosigats progressivament mas segurament dins lo temps.
 
En reaccion a la creacion d’aquel estat, Argentina e Chile tòrnan començar e intensifican la conquista còntra los mapuches per aver Patagònia:
 
costat chilenc comença en 1861 la “Guerra d’Arauco”, pudicament sonada la “Pacificacion d’Araucània” e mai realistament “l’Ocupacion e anexion d’Araucània” menada per lo general Cornelio Saavedra Rodríguez. Se termina en 1884;
 
costat argentin, comença oficialament en 1878 en la “Conquista del Desert” dins la plana pampeana e la Patagònia argentina —de fach genocidi— menada per lo general argentin Julio Argentino Roca per estendre lo país.
 
L’objectiu per Argentina –a mai de sa faciada Atlantica existenta- èra d’obtenir una faciada sus l’ocean Pacific. Chile a l’invèrs, qu’aviá una faciada sus Pacific, voliá tocar Atlantic per lo sud. Finalament, la frontièra sud entre los dos païses es aquela que conoissèm, Chile coparà Patagònia e ne donarà una part a Argentina puèi. 
 
Antòni Tonens es fach prisonièr per las tropas chilencas lo 5 de genièr de 1862. Lo fan passar per fòl e l’intèrnan en asil. Mas l’intervencion del consul general de França li permet de tornar al sieu.
 
La Bibliotèca nacionala de França sèrva la traça d’una soscripcion organizada en sa favor, notadament a Bordèu dins l’estieu de 1866. Tròba de sostens e una segonda expedicion es lançada en 1869. Après èstre tornat, cerca de sostens un pauc de pertot, notadament a Marselha en 1870 e lança una nòva expedicion en 1874. Còp sec es arrestat e encarcerat puèi desliurat per de rasons medicalas (èra malaut) gràcia a l’intervencion de l’ambassada de França. Son ultima temptativa capitèt pas en 1876 e se retira en cò de son nebot Joan dich Adrian a Tortoirac ont mòre en 1878.
 
Mòrt sensa maridatge ni enfants, son nebot Adrian-Joan de Tonens (1844-1889) -après lo decès del paire d’Antòni (ainat de la familha Tonens-Jardon)- n’es lo sieu eritièr. En 1882 renóncia a seguir l’aventura de son oncle. Mas Oreli-Antòni Ièr, aviá acordat a Aquile Laviarde –un temps al servici del Bei de Tunís- lo títol de Prince dels Aucas, Duc de Kialeon lo 30 de decembre de 1873. Li succedís sota lo nom d’Aquile Ièr. La succession serà legalament transmesa davant notaris amb lo títol de “Prince d’Araucània”.
 
De saber que la monarquia demòra en exili e s’organiza après sa mòrt (règla de succession liura: per designacion testamentària o familiala o per eleccion). En 1882, dos ministres secretaris d’Estat: lo Comte Antòni Jimenez e Antòni Ipolite Cròs, Duc de Niacalel ministre de la Justícia coma un Conselh ministerial. Emili Godret dich Bazière amic d’Aquile deven ministre de la Marina. Es creat un òrdre de cavalariá, la “Constellacion del Sud”, aital que los òrdres de la “Corona d’acièr” e de “l’Estèla del Sud”. Li succedís Antòni-Ipolite Cròs doctor en medecina e metge de l’emperaire Peire II de Brasil, sota lo nom d’Antòni II. Per un pichon moment lo poder se transmet per la familha Cròs. Sa filha francobrasilièra Laura-Teresa Julièta Cròs-Bernard deven alora Laura-Teresa Ièra d’Araucània e de Patagònia. Son filh, Jaume Alexandre Antòni Bernard deven Antòni III d’Araucània e de Patagònia mas abdica en favor d’un descendent de la familha d’Antòni 1èr, Felip Boiry (1927-2014). Jornalista e professor d’universitat especializat en comunicacion a defuntat a Chornhac en 2014.
 
L’istòria contunha. Lo govèrn en exili agís uèi amb una organisacion non-gouvernamentala (ONG) de defensa dels dreches dels Mapuches e dels pòbles amerindians batejada “Auspice Stella“ amb un estatut consultatiu especial pròche del Conselh Economic e Social de las Nacions Unidas dempuèi 2013. L’ostal natal d’Antòni de Tonens es transformat en musèu dels reis d’Araucània.
 
Lo novèl pretendent al poder per l’Ostal reial d’Araucània e de Patagònia es ara lo marselhés Joan-Miquel Parasiliti. Elegit a l’unanimitat del Conselh de Regéncia es proclamat sota lo nom d’Antòni IV en preséncia de representants de la nacion Mapuche.
 
_____
 
* Se relèva las variacions d’escritura del patronim: Tounem, Tounems, Thounems, Tounens... Per comoditat avèm causit la forma “Tonens” coma forma fixa. Lo paire d’Antòni, obtenguèt per jutjament de la cort imperiala de Bordeu l’autorizacion de modificar son patronim en “Tounens” e d’i ajustar la particula “de”.
 
Autras referéncias:
 
http://es.wikipedia.org/wiki/Wallmapu
 
http://fr.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Tounens
 
http://es.wikipedia.org/wiki/Reino_de_la_Araucan%C3%ADa_y_la_Patagonia
 
http://es.wikipedia.org/wiki/Patagonia
 
http://es.wikipedia.org/wiki/Ocupaci%C3%B3n_de_la_Araucan%C3%ADa
 
http://es.wikipedia.org/wiki/Conquista_del_Desierto



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

28 de julh 17.28h

Es de legir tanben sus aquel sicut "Moi, Antoine de Tounens, roi de Patagonie" de J. Raspail (per aqueles que legisson lo francés).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de julh 10.52h

Mes òc, un autentic eròi, parli d'eth aus mens liceans d'espanhòu e d'occitan. Lo monde ne saben chic sus la soa istòria. Totun, avoi coma escolana a Lengon una arrèr petita cosia soa, nom d'ostau "Tounens" e ne sabèva un chic sus aquesta epopèia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions