CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 8 d'agost

Laurenç Revèst

Dijòus, 9.6.2022 03h00

Descendents d'una trobairitz, ancuei (III): los de Castèlnòu Randon


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament





Almuc(s) de Castelnòu (francizaia mai tardi en Almoïs de Châteauneuf) es una trobairitz naissua entorn de 1190.
 
Era una nòbla de Gavaudan, probablament de la familha de Castèlnòu Randon, frema de Guigue de Castèlnòu Randon e doncas la maire de Guilhèm de Castèlnòu (1219), es conoissua per sos escriches coma sos escambis amb Iseut de Capion. Es la soleta membra de la familha illustraia per la lenga occitana, a nòstra conoissença.
 
De saber que la maison de Castèlnòu Randon es conoissua en Gavaudan, en Vivarés e dins Cevenas despí Guilhèrme de Castèlnòu, cavalier entorn de 1050.
 
Escambi entre Iseult de Capion (capnion) e Almuc de Castelnòu:

N’Iseus de Capnion si preget ma domna
Almuc de Castelnòu qu’ela perdones an
Guigo de Tornon, qu’ era sos cavaliers e
Avia fach vas ella gran faillimen e no
S’en pentia ni non demandava perdon

Dompna n’Almuc si’us plage
Be.us volgra pregar d’aitan
Que l’ira e’l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui que sospir’ e plaing
E muor languent e’s complaing
E quier perdon humilmen
Be’us fatz per lui sagramen
Si tot li voletz fenir
Qu’el si gart meilz de faillir

Dompna n’Iseus s’ieu sabes
Qu’el se pentis de l’engan
Qu’el a fait vas mi tan gran
Ben fora dreich que n’agues
Merces ; mas a mi no’s taing
Pos que del tort no s’afraing
ni’s pentis del faillimen,
que n’aja mais chauzimen ;
mas si vos faitz lui pentir
leu podretz mi convertir.


https://archive.org/details/dieprovenzalisc00schugoog/page/n33/mode/2up?view=theater&q=iseut


A fach totplen de brancas illustras:
 

1- Los senhors de Tournel (en occitan de Tornèl), marqueses de Tournel, qu’integran Guigues Mechin de Castèlnòu, senhor de Tornèl en 1212,
 
2- los còmtes d’Apchier,
 
3- los còmtes de Barjac de Ròchaguda (francizat en Rochegude),
 
4- los vescòmtes pi ducs de Joiosa, pars de França.
 
Dins l’istòria poèm citar un de sos membres, Joan Josep de Castèlnòu Randon d’Apchièr (fr. Jean Joseph de Châteauneuf-Randon d’Apchier, o Jean-Joseph d’Apchier), naissut en 1748 al castèl de Besca a Charrais (Besque, Charraix) en Léger Aut e defuntat en 1798 a Barcelona. Era un nòble francés, deputat demissionari de la noblesa de Gavaudan dal temps l’eleccion de l’Assemblaia Constituenta.
 
Es principalament coneissut per aver organizat la caça de 1767, que Joan Chastèl tuèt la bèstia de Gavaudan.
 
Dins los descendents actuals de citar los enfants de Béatrice de Châteauneuf-Randon du Tournel, defuntaia en 1989.
 
Semblan d’èstre esparpalhats sus mai d’una region. Una part de la familha demòra en País Basco costat francés, una autra en region parisenca per ce que se pòl trobar.
 
Lo castèl de Tornèl es visible aicí
 

 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris

9 de junh 17.37h

Familhas illustras ? Question de definicion ! Per ieu, una familha illustra es una familha que transmet l'occitan a sos enfants en 2022 ! La familha Revèst, que practica, escriu, parla e transmet l'occitan si qu'es illustra !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 09.18h

Cal mençonar çaquelà la trobairitz Alazais d’Altier (de Gavaudan)
Qu’es la sola femna coneiguda per aver escrich un

(Salut d’amour) : Tanz salutz e tantas amors

Daissi als alandrits de còblas de recaçar lo poèma

Tanz salutz e tantas amors
E tanz bens e tantas honors
E tantas finas amistaz
E tanz gauz com vos volriaz
E tanz ris e tant d’alegrier
Vos tramet n’Alazais d’Altier
……/…..

Pagina 87 un escapolon çò sembla.

https://books.google.fr/books?id=m1ErEAAAQBAJ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 08.45h

ai doblidat ( mon costat barròc segur) l'encap :

N’Iseus de Capnion si preget ma domna
Almuc de Castelnòu qu’ela perdones an
Guigo de Tornon, qu’ era sos cavaliers e
Avia fach vas ella gran faillimen e no
S’en pentia ni non demandava perdon

l'escambi dentre las doas dompnas sièc aquel encap çai-sus


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 08.33h

Escambiu dentre :

Iseult de Capion (capnion) e Almuc de Castelnòu

Dompna n’Almuc si’us plage
Be.us volgra pregar d’aitan
Que l’ira e’l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui que sospir’ e plaing
E muor languent e’s complaing
E quier perdon humilmen
Be’us fatz per lui sagramen
Si tot li voletz fenir
Qu’el si gart meilz de faillir

Dompna n’Iseus s’ieu sabes
Qu’el se pentis de l’engan
Qu’el a fait vas mi tan gran
Ben fora dreich que n’agues
Merces ; mas a mi no... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions