CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'octòbre

Laurenç Revèst

Dijòus, 1.8.2019 03h00

Fèsta païsana/ agricòla/ bio


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Sio anat a la fèsta païsana de Gatieras, camin de la Barona (pròche Dalmas) dins Lei Plans de Gatieras.
 
Un fustier d’aulivier que lo sieu nom mi parla. Es lo paigrand d’un collegian dal collègi de L’Escarea. Aquel de còup, subretot qu’es un bòn collegian de vivaroalpenc.
 
Una banca un chícol mai luenh, parlo als enfants en occitan, e una frema percuta. Es de familha dal Pònt de Pelha, en limit sus la comuna de Drap. Vende los sieus legumes. Pichona, sabia parlar qu’occitan. E los parents li an pi interdich que calia parlar desenant francés. Capisse tot ce qu’ai dich als enfants mas si sente ren de parlar. I arriba plus. A tròup paur de far de fautas. Li dio que quitament en francés se fa d’errors e cal ren esperar de parlar perfiechament per parlar. Senon la lenga si mòre.
 
Mas li fa ren. Mi parla de Toanon dal Gorg que planta de legumes a Venançon, en plen gavòt en cha. Es un musicant de Vesubiá que fa tanben comedian comic. Aquel de còup. E conoisse mai la familha Ros dal Pònt de Pelha. Aquel de còup.
 
Es ben contenta de sentir parlar la lenga nòstra.
 
Ven lo temps per los enfants de jugar, es gratis, sus d’estructuras gonflablas.
 
Après la country, un grop de música, The Baragnas brothers. Tè, es la banda qu’i juga Primo Francòia, de Manada. Rèsta aüra a L’Escarea. Lo darrier còup l’avio vist d’amont. E avans a la fèsta dal rasim de Biòt ambal collèga biotenc. Primo canta e juga en occitan pròpi ben. Es al Còro de Berra tanben. A d’a faire. Contunham de caminar.
 
Pi i son de cabras e de cavals dins un pargue. S’estacan de cavals a una diligença, per far un giro fòrsi. Explico aquò al pichon. L’òme crei que li parlo. Es de Val de Blora. A percutat que parlavo “patoàs”, vivaroalpenc qué. Òi.
 
“Los bèls cavals” que repeta.
 
Avèm quasi finia la matinaia qu’una frema vende de crema de castanha de Clanç, mi ditz, mas se sèm ja vistes. Òi.
 
La cobla d’amics mi ditz qu’en conoissent de monde a fòrça, sabèm plus se devèm los laissar tranquilles o se devèm far la cortesia. Tant, lo comèrci, es un bòn pretèxt per parlar. Lo ròtle de totjorn dals mercats e fieras.
 
Subretot que ben de productors an un nom occitan, de quartier, Lo Raus, de montanha Pei Lobier o un patronim occitan, d’aicí o d’autra part coma un oleïcultor sonat Rog (Rouch).
 
Encara una ocasion de tocar la lenga occitana de pròche. Per lo public, espero que n’an consciéncia.
 
 
 
 

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

5 d'agost 17.42h

Le patoés local se trapa dins la natura, a pèd, al rescontre de las gents que rèstan en lor mitan natural.
Te diràn qual parla patoés al ródol, e atal te faràs una bocla patoesa de caminada.
Aprènd de díser les toponimes, les aubres e las plantas, las bèstias, le temps que fa, la santat, le trebalh,
le monde d'antann... Comença cort e passa e tòrna passar saludar les darrièrs subrevivents...
Sortida escolara patoesa... E gara, non pas occitana!



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 22.23h

Les paisans o plus exactament les nòus paisans son fòrça d'estrangièrs, e son pas totes d'Occitans.
La lenga locala quita las gents e les luòcs; de véser le nombre d'angleses, de hollandeses e tantes mai ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'agost 13.12h

En França, tot l'ensenhament del francés e de lengas estrangièras es orientat sus una polícia de las dècas. Le patuès mairal a pas d'estatut coma l'occitan, e es percebut coma d'occitan pas blos, clafit de dècas. En mai de l'esfòrt al remembre, i'a le complèxe respèct al patuès.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 13.39h

Reanimar la lenga mairala amb una practica passiva e activa, barrejant patuès, francitan, e francés, amb d'entrainaires, fòra contèxte contemporaneu, çò es en caminada a la campanhas o la montanha.
Le retorn cap a la font orala dins la natura, luènh del "bruith" francés.
Camina e diga tot çò que veses e auses.
Aital se passava autres còps la paraula familiala.
Naturalizar tornarmai, çò es desintellectualizar l'occitan, aquò's la clau...
Far de patuès e non pas d'occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions