CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 d'abril

Laurenç Revèst

Dijòus, 11.1.2018 03h00

Illusions?


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Antíbol
© Jeanne Menjoulet




 
 
En vila de Niça, qualques entretènon la solidaritat istorica quasi mistica, amb l’interior dal país, las valaas gavòtas de Contea. Mas sempre aquel monde fa coma se non existián de liams tant fòrts —veire mai fòrts—, de l’airal de Niça amb Provença maritima en general e Provença orientala en particular. Es parier per Provença e son agach sus Gavotina coma un luec vassalizat. Un òrt d’extension de se. Amb un decalatge, coma inferiorizat.
 
D’efiech, dins la realitat massisa de nòstres conciutadans, Sant Laurenç de Var, Canha de Mar o encara Vilanòva de Lobet, totas aquelas comunas oèst, en Provença istorica son de l’airal de Niça, non solament per una populacion residenta que va trabalhar a Niça, mas parier coma per la metropòli de Niça que ne’n fan quasi totas part. Al rebors, d’amics de Niça van trabalhar a Sòfia Antipòlis.
 
Encara fa gaire, un amic dal quartier República de Niça se’n anèt estaire amb sa nòva calinhaira japonesa a Canha.
 
Un autre, suportaire a fons de l’OGC Niça demòra a Sant Laurenç.
 
Autra anecdòta que n’avèm ja parlat, lo flume Var seriá un barri entre niçard e provençal. Mas a mai de parlar niçard fins a Canha, al mens, chal saber que per los collègis e licèu de Canha, Antíbol que an l’astre d’aver un ensenhament d’Occitan, per exemple dispensan de corses d’Occitan niçard (mentre que poiriam esperar de provençal). 
 
De mai, avèm mai d’axes de circulacion aisits entre Niça e Provença orientala qu’entre Niça e las valaas. En Gavotina doncas.
 
Dins d’unos cases, èstre d’origina provençala vos farà viure de remarcas excluentas: “òu, mas tu siás de la marrida riba de Var (la bòna estent la riba est, la niçarda)”, “vautres en França”..., mentre qu’avètz ren demandat e encara mens jugat al provençalista.
 
Sovent aiçò per entretenir una estèrla rivalitat entre Marselha e Niça. Mas se Provença istorica tòcha lo limite de la comuna de Niça, lo chal dedramatizar, es un fach que chal relativizar en realitat umana. Ges de besonh d’anar fins a dire que “los provençals voirián envaïr Niça” (relevat de la bocha d’un militant niçard).
 
Alora, l’isolacion de Niça dins la sieu torre de Contea, va ben. E l’instrumentalizacion dals Alps coma cort exclusiva de niçarditat, aüra, basta! Chal veire mai luenh, respectem la diversitat, òc (Niça, Gavotina e Provença), e mai pensem pus larg dins una amira de país occitan! 
 
E es parier per Provença. Gavotina concebuá coma LO solet rèire país. Mas es eissubliar que de Montpelhier a Marselha, i es tot un espaci de liams que lo flume Ròse trencha en ren. De monde de las Cevenas an partit a Nimes (airal lingüisticament provençal), a Marselha per de rasons economicas. Mas se’n parla gaire d’aquelos rapòrts. 
 
Remarcas sus los estudis dialectals “provençals”
 
1- inexactitud de las informacions. Un exemple flagrant: l’-s finala dicha just a tocar Mentan, presenta a Sant Anh e Castilhon. Dicha tanben a Casternòu, Còntes just darrier Niça... Las mapas dal CNRS mòstran de tendéncias. Util a escafar per evitar la question de l’alteritat? Se ditz que tot aquò es vielh e pus representatiu de la lenga dal país. Mas alora perque s’engeniar a emparar los articles “lu, li” mentre qu’en niçard que se poiriá qualificar en parallèl de “popular” cadun ditz “li òmes”? “lu” es de segur plus representatiu de la lenga dal país mentre que los plurals se dison totjorn ancuei en Gavotina de Contea.
 
2- relacions en “Provença” autocentraas, sovent valorizaas en intèrn, per exemple dins lo sens “sud provençal” amb “nord provençal”, via l’image dals mitics pastres o de las gents venguás trabalhar dins las ciutats de la còsta. E qué ambals Païses d’Òc?
 
Jamai es mes en valor lo rapòrt dialectal policentric entre Provença e Lengadòc ò Provença e Alvèrnhe. Es fondamental de valorizar lo policentrisme per que cada airal siòie respectat en Occitània.
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

12 de genièr 18.26h

#3 despuèi longtemps, i a una fòrta mobilitat orizontala de resisténcia sus l'axe Bordeu - Tolosa - Montpelhièr - Marselha, per montar pas a Paris. Las grandas metropòlis fusionan tot aquò. Qui es genealogicament restacable a un airal unenc? Tolosa a una dinamica demografica, que despassa las logicas geolingüisticas del passat o de las campanhas, notadament le clivatge gascon-langadocian.
Cal pensar un occitanisme de mobilitat, sus un espaci toponimicament respectuós de las identitats i... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de genièr 02.55h

"E es parier per Provença. Gavotina concebuá coma LO solet rèire país. Mas es eissubliar que de Montpelhier a Marselha, i es tot un espaci de liams que lo flume Ròse trencha en ren. De monde de las Cevenas an partit a Nimes (airal lingüisticament provençal), a Marselha per de rasons economicas. Mas se’n parla gaire d’aquelos rapòrts."
Aaa.... ! Quò fai de ben de o legir, per ma fe... Gra-me-cí ! Prova, un còp mai, de la dinamica orientala, non pas occidentala (de Besièrs a Tolo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 08.00h

Bona descriptiva de la complexitat territoriala e de la mobilitat geografica umana.
Manca de senhalar la mobilitat "etnica", çò es la formacion de coples mixtes, de generacion en generacion. Una forma de mai d'"interpenetracion".
I a a l'un-còp una analise territoriala estatica e una analise dinamica.
I a fòrça gents amb' un parlar complèx, combinant, alternatvament o exclusivament, a l'un-còp divèrsas formas de variantas. Aquí de l'ÒME PLURICENTRIC, o mai exactament complèx.
Estrat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 06.59h

Son d'evidéncias, pasmens los occitans qu'insistissèm tròp sus la diversitat dialectala en créser que i a de limits clars. Al contrari, tot se barreja.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions