CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 16 de decembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 19.8.2017 03h00

Patronims e toponims occitans en Africa (III): Africa dal Sud


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


La valaa que va devenir lo Franschhoek o lo Provensaalshoek foguèt colonizaa a partir de 1688. Al sud èst de la localitat actuala de Paarl.
L'istòria reten la cifra de 176 primiers uganauds venguts dal reialme de França. Per la màger part, lo govèrn neerlandés lor regalèt de tèrras en aquel sector. 


Lor arribaa al Cap es degua a la decision politica qu'entraïna l'Edicte de Fontainebleau (1685), revocant l'Edicte de Nantas (1598) levant la proteccion als protestants dal reialme de França. 

La Motte, La Cotte, Cabrière, La Provence, La Terra de Luc, La Dauphine fan part de las primieras fermas installaas en Africa dal sud. Toponimes occitans francizats, forma grafica occitana: La Mota, La Còta, Cabriera, La Provença, La Terra de Luc, La Daufina. 
Ne'n demòra los noms.
Lo nom de "La Motte" per exemple, s'explica per lo fach qu'un nombre non negligible de protestants occitans èran de la Mota d'Egues cf. https://oc.wikipedia.org/wiki/La_Mota_d%27Egues
De notar tanben la traça d'occitan qu'a tengut dins lo toponim "La Terra de Luc". Terra, estent clarament ni un mot de francés, ni de neerlandés. 
De notar a prepaus de "Luc", en Provença centrala entorn dal Luc (la comuna), i aguèron d'uganauds e l'esperit religiós catolic d'aüra es totjorn marcat per una traça de Còntra reforma. Benlèu que los fondators de La Terra de Luc èran dal Luc. 


De notar ben de toponimes, noms de carrieras: Provence road-...street/ straat, Toulon, Camargue, de Luc, Cabrière, Lanquedoc (per Languedoc < Lengadòc), Garonne, Bordeaux, Limousine, Navarre... De patronimes devenguts toponimes: Faure St., Pastorie St., Kastaiing St. < Castanh. 
De noms de fèrmas: "Le fermette" < La fermeta, Lanquedoc < Lengadòc... 
"Lanquedoc" es un quartier de la comuna de Drakenstein, dins la localitat de Paarl (província dal Cap Occidental). 

Per lo saberfar dals occitans en viticultura, an implantat a talh las socas en aquel canton, trobam ben de domènis als noms occitans:

http://www.laboriewines.co.za
https://www.cabriere.co.za
https://lacabriere.co.za
http://www.lapetite.co.za
http://laprovencevineyards.com (amb sa cabana de gardian) 
http://www.grandeprovence.co.za
http://www.basseprovence.co.za
https://www.la-motte.com

Lo sèti nacional de l'industria viticòla d'Afrique dal Sud (Wine Growers' Association - KWV en afrikaans) es a Paarl.  Una institucion sudafricana de reputacion internacionala. 

Lo fach que siguesson la minoritat lingüistica occitanofòna qu'èran dins la minoritat religiosa protestant francesa arribant en país protestant neerlandofòn majoritari, es resumia per "la minoritat de la minoritat a la vita complicaa". Lor avenir èra ren garantit, al mens per los dreches lingüistics. Çò que fa que son actualament mai identificats coma de protestants d'origina francofòna que de protestants d'origina occitanofòna. 

Non sabèm a quina data se perdèt l'usatge de l'occitan en familha e entre la populacion. E lo francés èra lor lenga de liturgia, per redurre lors divergéncias dintre lo Reialme francés. Cal pensar que per los protestants de França calia redurre lo conflicte multipolar que n'èran revelators: politic, lingüistic e religiós. La religion estent la mai importanta per eles, causiguèron. 
Èran ja divergents religiosament, o foguèron politicament que n'avèm ja de raïces amb la Crosaa còntra los catars, doncas se decidèt -aquò avans lor arribaa en Africa- que la lenga de liturgia dals protestants de França seria lo francés, quitament en Occitània. Es lo meme procès que se passa amb lo poler neerlandés de lenga neerlandesa doncas. Per evitar que lo conflicte lingüistic entraine a tèrme de problèmas politics, e vist lo refús de l'estat de lor laissar practicar lo francés coma lenga liturgica, en un sègle tota la comunitat passèt al neerlandés. 

Après lo sector foguèt sonat Franschhoek e l'airal dals vinhals tenguts per de descendents d'uganauds occitans es de còups sonat Provensaalshoek. 

Patronims occitans d'Africa dal sud :
- Amiel, en grafia occitana Amièl, patronim fortament concentrat en sud Lengadòc, en narbonés
- Aubanelle, la forma la mai corrent en occitan es Aubanèl, la forma Aubanèla es la forma tradicionala al feminin per las fremas, o forma dins lo sector dal departament d'Yonne
- Barret, basalvernhat 
- Benezet, Benesech, de gardonenca
- Cellier, d'Alvèrnhe larg 
- Faure, patronim nòrdoccitan larg 
- Garde, Garda, alvernhat o francoprovençal
- Gardiòl, provençal de Vau Clusa 
- Grillon, Grilhon, present en gascon bordalés o en França de nòrd 
- Laborie, Labòria, nòrdlengadocian e Perigòrd 
- Lombard, est occitan o francés de Franca Comtat 
- Niel, Nièl, nom present de Niça a Roergue o en nòrd de França (Normandia) 
- Rousseau, Rossèu, escrich en neerlandés Rossouw. Notam ben la mieja vocala finala de l'occitan notaa -ouw per los sudafricans
- Sabatier, d'Alvèrnhe a Baslengadòc 
- Taillefer, Talhafer, en Lengadòc entre albigés e narbonés principalament
- Teron, Ter(r)on?, d'Autlengadòc Roergue fins a Baslengadòc 


Monument als colons uganauds originaris dal reialme francés 

Mai particularament, de signalar l'occitanista ciutadan francosudafrican Romieg Pach, doctor en Lingüistica de l'universitat de Montpelhier. Foguèt Encargat de Corses al Departament de Francés e Alemand a l'universitat de Port Elizabeth e traductor. Foguèt animator de la revista "Aicí e Ara" (1979-1983). A legat la primiera mapa murala d'Occitània publicaia en 1982 "Carta de l'Occitània" [Mapa d'Occitània] http://www.chambradoc.it/applications/webwork/site_chambra/local/document/002611.Mapa%20d'Occitania.jpg 

De notar que sus la màger part dals sites internet, l'occitanitat dals patronims es escondua. Mas estranhament, quora son citats de noms franceses d'uganauds, generalament son citats de noms de protestants franchimands e ges o pròpi pauc de protestants occitans. 

Mas coma ditz lo provèrbi protestant "La lutz luse dins las tenèbras" e mai "Après l'escur, la lutz". Lo combat còntra l'ignorància es sempre de menar, l'autre es tu. 


Referéncias :
https://en.wikipedia.org/wiki/Franschhoek

https://en.wikipedia.org/wiki/Huguenots_in_South_Africa

https://nl.wikipedia.org/wiki/La_Motte_(Franschhoek)



publicitat



Comentaris

21 d'agost 13.24h

#2 cal anar mai luènh e cercar los lòcs d'origina, s'es possible. I a una granda familha uganauda en America, los Fontaine-Maury. Arribats d'Irlanda... los Fontaine son francés de l'Oèst (i a pasmen d'occitans que se dison Fontaina, n'ai demèst mos aujòls), los Maury son "gascons" (mot que designava los occitans a l'epòca).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 19.07h

Lo màger part o la maja part
Non ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 15.38h

#1 E doncas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 13.18h

D'uganauds n'i a pertot. De còps es complicat de destriar los occitans e los autres...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions