CAPCALERA: PAIS INVISIBLE
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 6 de febrièr

Laurenç Revèst

Dijòus, 10.11.2022 03h00

Per una senhaletica bilenga dins totas las comunas dals Alps Maritimes (I)


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Al començament de l’an 2000, dal temps de mos primiers collectatges m’èro mes en tèsta de far la tièra dal nom occitan de cada comuna dals Alps Maritimes dins un document “Per una senhalètica bilenga dins totas las comunas de las Alps Marítimas” (accent tonic e Alps al feminin d’aquel temps, è).
 
Quora se parla de l’utilitat dals panèls bilenga de que s’agisse?
 
S’agisse dal fach d’aver los panèls dal toponimes occitans per cada comuna, a egalitat de tractament de talha de polissa e de supòrt, amb aquel dal toponime francizat o revirat en francés. D’aver los panèls de signalizacion de circulacion bilengas, per dire que la lenga es utila e que sièrve per lo quotidian coma o polèm veire a Baiona per lo centre vila «Mairie/ Mairetat», «Syndicat d’iniciative/ Sindicat d’iniciativa», o Anglet per las direccions «Plages – Plajas», lo nom dal riu, tot ce que tòca a nomenar l’espaci public.
 
Es, de segur, d’aver lo panèl d’entraia d’aglomeracion tip EB: EB10 per lo panèl d’entraia d’aglomeracion coma l’EB20 per lo panèl de sortia. Mas basta ren per far veire la lenga, autre que per un aspècte anecdotic e quasi folcloric. Coma las estèlas de Vilatge florit. S’agisse d’aver las placas de carrieras bilengas. Es possible, o avèm ja vist e mai o an ja fach en cèrts luecs per l’SNCF amb de garas coma Carcassona e mai de luecs mai pichins coma Esperaza/ Esperasan, Quillan/ Quilhan.
 
Es important de donar una visibilitat e una identitat a l’endrech, a las gents. Question utilitat se vei qu’es tractat coma segondari perqué son raras las comunas que van mai luènh que lo panèl bilenga. Avèm qualquas comunas que s’engatjan tot en occitan mas son raras, Coarasa, Mentan (mas en ren lo panèl bilenga d’entraia de vila), Lo Plan de La Torre.
 
Niça, vila granda a de panèls bilengas «Nice» e sota «Nissa» e mai qualquas carrieras amb placas bilengas, mas sovent dins la part anciana (Nissa vièlha), ce que fa pensar que la senhaletica es ren viva levat los luecs dal passat. Parier per Biòt qu’i son solament dins lo centre ancian de placas bilengas. Lo pèjor rèsta coma d’autras comunas que meton de panèls amb l’apelacion «francesa» anciana sota aquela actuala, genre «Avenue Georges Clemenceau» e sota «Ancienne Avenue de la Gare». Bòn dins lo vilatge vièlh cogolinenc una carriera a «rue rompe cul» mas es una de las soletas e es mieg occitan provençal mieg francés, fa gaire clar (patoàs style qué)...
 
L’iniciativa es quasi totjorn degüa a una persona clau e/o una associacion que sosten aquò. Aviam meme vist, pron rare, per exemple en Vau Naja dins Gard, lo vilatge de Clarençac que las placas de carrieras en occitan dal centre èra fachas amb de tèrra cuecha per l’escòla dal vilatge, sota la placa francesa en metal. Mas èra ren generalizat.
 
Se vei per exemple perqué los panèls son ren remplaçats, per exemple recentament lo panèl «Venansou’» a partit après la tempèsta Alex en la valaa de Vesubiá. De mencions toristicas de còups desapareisson coma «Siguès lu benvengut» a Canha, l’ai plus vist dspí qu’an fach d’òbras creso ben. Coma per exemple per la supression de las mencions «Benvengut» dins d’encastres comercials coma a l’Intermarché Carrei de Mentan dins l’ascensor o a l’entraia «Benvengut» e a la sortia «A se reveire» per las veituras a Carrefour Lingostière de Niça.
 
Era tot bèl just lo començament de la mòda dal pegassolet transparent “Vilatge occitan” qu’existia mai dins los Alps Maritimes (l’aviam vist dal costat de Corsèglas e tanben dins qualques vilatges de la valaia de Var e parier dins lo departament de Var). E mai, coma dins d’autres departaments occitans, mas non tant sistematic coma el, dals panèls bilingües de l’amic Fabrici Mauro.
 
 
Qué s’es causit coma forma occitana
 
Qualquas comunas -èran elas que decidian de la forma finala mas l’associacion pagava lo panèl- prepausavan generalament lo nom local (corrècte), «Sant Agne» (per Sant Anh(e)) o «Gòrb» (per Gòrbs) en país mentonasc, Sant Esteve (en Tiniá). Mas d’autras avian pilhat lo nom toscanizat dal temps de Savòia coma “Falcone” per Falicon (question omofonia malastrosa?). D’autras avian provençalizat/ niçardizat e/o per far mai latin/ religiós e que degun lor avia demandat coma l’emblematica tineana “Maria” que lo nom occitan vivaroalpenc tinean real es “Mariá” [ma’rjO], “Lou Moulinet” que lo nom comunal es “Ou mou(r)ignet” (per gardar coma els la grafia mistralenca, (R)o Morinhet en grafia clàssica). O encara amb l’-a finala dal temps que lo nom es en grafia mistralenca (per èstre coërent) e qu’es un -o finala que se ditz localament coma «Lantousca» dal temps que deuria èstre «Lantousco» (vesubian grafia mistralenca) o «Lantosca» (vesubian grafia occitana). D’autras an facha una error e rèsta sus lo panèl coma «Guilhermo» en italicas e polissa mai pichona per «Guilhèumes» [gi’jɛwme(s)] o «Guilhèrmes» [gi’jɛrme(s)] (auta valaia de Var) e mi sembla d’aver vist en passant un novèl panèl «Sant Martin dóu Var» («dóu» francisme fr. «du» per «Sant Martin de Var» forma corrècta, coma se ditz St Laurenç de Var, lo plan de Var, eça.).
 
D’autras, n’i a, an jamai vorgut aner un panèl bilenga coma Lo Poget Teniers, Còntes [‘kᴐntes], Mentan, Cana, Sant Laurenç de Var o Vilanòva de Lobet... Sensa saber perqué.
 
Geograficament parlant, ce que s’es fach.
 
— Cal saber que dins l’arrondiment de Niça i son 88 comunas sus 101 comunas (chifras donaias per l’amic Fabrici) d’aver donat lor acòrdi per plaçar un tal panèl, una majoritat doncas! De mencionar que lo panèl occitan es totjorn plaçat sota lo panèl francés mas semblant per las colors a aquel amb la forma francizaia: de blanc amb un quadre roge.
 
Per exemple «Lou Sauvé» (Lo Sauve, auta valaa de Var), «Peouno» en italicas e polissa mai pichina (Pèuna), «Lieucho» (Liucha, valaa de Var centrala), «Roubiou» (Robíon, Tiniá), «San Salvaour» (Sant Salvàor de Tiniá), “Ilonso” (Ilònça, Tiniá), “San Marti Vesubio” (Saunt Martin de Vesubiá), “Venansou’ “ (Venançon, Vesubiá).
 
De còups meme los vilars an un panèl bilenga: Uèls e los sieus vilars “Sou Chaudan” (So Chaudan), “Sou Cros” (So Cròs), “San Jouan la Ribiero” (Sant Joan La Ribiera) coma per lo vilar de Blausasc: La Grava de Blausasc (en italicas)...
 
Al centre «Gileta», a l’èst: «Castelà» ((R)O Cashtelar), Pelha, Berra.
 
Al sud: “Nissa” (o Niça), “Villafranca” (Vilafranca)...
 
Sovent lo panèl quora n’i a qu’un (sovent) es localizat sus lo camin en venent de la còsta o de la grand vila (coma una afirmacion per los sudoccitans, sudistas, mai al sud que se). Quora venètz de la montanha n’i a ren. Levat a Sant Martin de Vesubiá.
 
Mas ai benlèu vist, comptat sus una man, lo meme panèl en occitan de sortia d’aglomeracion (sabètz la version amb la barra en travèrs per dire que quitatz l’endrech).
 
E tostemps plaçat sota lo francés, de còups meme encara sota lo panèl de beçonatge amb la tièra de lasdichas vilas, simbolica de dominacion lingüistica obliga! Levat per la comuna de Suspèr, qu’es la soleta d’aver mes lo panèl occitan sus aquel francés. Bòn, la forma corrècta es Suspèr que ven de Ceespèl, mas que la comuna an causit la forma toscana occitanizaia “Souspèr”, brèu.
 
Quasi tostemps, lo panèl en occitan a la mencion sota de “Countéa/ Countea de Nissa/ Nisso”. De còups lo nom es en italicas e/o mai pichon de talha de polissa en occitan en rapòrt de las letras drechas sus panèl dal nom francizat. De raras coma Coarasa a l’estricte identic dal panèl francés, dins la valaa dal Palhon de Còntes. D’autres cases, rarissimes de panèls bilengas “salvatges” coma lo masatge de “Gourdoulon/ Gourdouloù” dins la valaa de Vesubiá.
 
De notar que dins l’airal (disputat de còups per la sieu occitanitat eventuala) dal Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd), los panèls son escriches en grafia mistralenca mas avèm “Brehl”, forma estranha per “Brelh” version en grafia occitana. O avèm signalat a de brelhencs pròches de la comuna, mas i es totjorn. Brèu.
 
— Cal saber que dins l’arrondiment de Grassa, que fa 62 comunas, avèm pas comptat tot mas i son que cèrtas comunas (minoritàrias per pecat) que an un panèl bilenga: “Moans - Sartòu amb la crotz occitana d’un costat e la bandiera provençala de l’autre e mai la placa es de colors aur e sang, quasi parier per “Sant Valier”. De notar parier un panèl toristic en grafia mistralenca “Mandalue la Napoulo” après lo panèl dal nom comunal. Mai classic, la version occitana es en italica e un pauc mai pichona e sota lo panèl dal nom francizat: “Grasse” pi “Grasso”, la mema situacion per «Vènço». Avèm dos còups una autra version per presentar la lenga mas sensa panèl bilenga sota: Canha, panèl solament en francés amb un panèl separat indicant “Benvengut/ BIENVENUE/ Welcome” mas l’ai plus vist (coma al Toit de Var, arrondiment de Niça, es rare mas se fa autra part coma al Plan de la Torre dins Var per exemple). Mas generalament ren, only french and not you, de “Théoule” a “Saint-Laurent-du-Var”. Una lenga senhorea en visibilitat.
 
Per aver un agach dins los departaments vesins, de notar qu’avèm per exemple un panèl bilenga costat de la Gavotina dals Alps d’Auta Provença a «Barcilouna en Prouvença» sota «Barcelonnette», en vivaroalpenc ubaian grafia mistralenca en venir de daval. Costat de «Saint-Raphaël» e sota «Sant Rafèu» (ok per las doas grafias, cool!), i èra un panèl «Fréjus» e sota un «Freiù» mi sembla mas l’ai plus vist. E mai luènh «Avignon» e sota «Avignoun», «Toulouse» e sota «Tolosa», «La Viladiu del Temple» (polissa mai pichina e en italicas), eça.
 
Era un document de proposicion a las comunas dal departement. Ligat a de formularis administratius bilengas qu’avio meses en linha en occitan vivaroalpenc e francés. Coma de costuma, aquela trabalh occitanista, siervèt pauc, o ren de tot. Mas avèm poscut veire de pàginas wikipèdia que citavan çai e lai las formas de tal o tal vilatge d’après nòstre trabalh, qualques còups, en mi citant. Alora mi consolèt un pauc. Mas lo site ont èra publicat a cambiat despí un briu e doncas lo ligam es rot. E pi lo temps passant e los aprefondiments arribants, s’amolonant, èra vengut temps d’una mesa a jorn.
 
 

Comuna
 
(nom occitan francizat e forma oficiala per l’administracion de França)
Comuna
 
Occitan niçard, alpenc o provençal, nom local amb varianta istorica o d’apellacion
 
Atencion, pilharem los noms locals per exemple per “Sauze/ Je vais à Sauze” se ditz “Lo Sauve/ Vau au Sauve”, serà la forma que comptarà, mentre qu’a Pèonas se ditz “Lo Saue/ Vau ar Saue”.
 
Parier a Niça per «Nice” se ditz Nissa/ Niça, forma que comptarà, mas a Grassa se ditz [‘nisO] (gr. mistr. Niço)
Noms dals abitants
 
(los x-encs/eses/asques...)
 
De còups lo sufix es francizat “-oa” < fr. “-ois” e s’es perdut lo sufix occitan, doncas avèm ren ausat rebastir un sufix, avèm solament prepausat una forma amb asterisca. S’avètz d’infos sio interessat
Airal dialectal
 
vivaroalpenc/ gavòt ò provençau ò niçard/ nissart (e precisions)
  en grafia occitana
 
(en foncion de la realizacion locala)
en grafia mistralenca (escritura basaia sus lo francés escrich e tanben en foncion de la prononciacion locala) 1era linha grafia occitana
 
2nda linha grafia mistralenca
 
Se blanc, dobtes o impossible de determinar
 
Se un solet = idem en grafia occitana e mistralenca
 
Aiglun Aiglun Eiglù Leis aiglunencs
 
mistr. leis eiglunenc
Zòna de reculaa dau vivaroaupenc
Amirat Amirat Amirà   vivaroalpenc “en ca” de la valaa d’Esteron
Andon Andon Andoun   “Provençau maritime preaupenc”, qualquas traças de reculaa dau vivaroaupenc
Antibes Antíbol Antibou Li(s) antibolencs
 
Li(s) antiboulenc
 
(possible «li tiborencs/ tibourenc)
Provençau maritime
Ascros Als Cròcs/
 
Los Cròcs
As Cros/
 
Lous Cros
Soi/ Loi croquenches
 
Soui/ Loui crouquinches
 
(sufix -ench alpenc)
Vivaroalpenc “en ca” de la valaa d’Esteron
Aspremont Aspremont, Aspermont Aspremount, Aspermount Li aspremontans
 
Li aspremountan
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Auribeau-sur-Siagne Auribèu Auribèu   Provençau maritime
Auvare Auvara Auvaro   Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var
Bairols Bairòls Boirouòs Loi/Lei bairolencs
 
Loui/Lei boiroulencs
Vivaroalpenc tinean
Le Bar-sur-Loup So Barn Sou Barn Sei aubarnencs
 
Sei aubarnenc(s)
 
(iatus acceptat)
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Beaulieu-sur-Mer Beuluec Beuluec Li berlugans
 
Li berlugan
 
(la forma berlugan, normala de derivacion es l’anciana forma dal vilatge Berluec devengut Beuluec)
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Beausoleil
 
(comuna recenta d’uns afirmèron qu’i èra ren de forma locala mas avèm sentit, aquesta forma conformament a la fonetica occitana a mai, veire Beuluec < Berlugan)
Bersorelh Bersourelh
 
Bersourei
(R)i bersorelhencs
 
I bersoureienc
vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (ancian quartier d’A Torbia)
Belvédère Barver Barver Li barverencs  Vivaroalpenc “en ca” vesubian
Bendejun Bendejun Bendejun Li bendejuniers Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
Berre-les-Alpes Berra Berra Li berrencs Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
Beuil Buelh Buelhe, Buèly(e)
 
[bɥ’eʎ]
Los bulhencs
 
Lous buliencs
Vivaroalpenc dal país bulhienc
Bézaudun-les-Alpes Beudun Beudù L(e)i Beudunencs
 
L(e)i beudunenc(s)
Zòna de reculaa dau vivaroaupenc
Biot Biòt Biot Lei biotencs
 
Lei bioutenc
Provençau maritime
Blausasc Blausasc Blausasc Li blausasquiers Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
La Bollène-Vésubie La Bolèna La Bouleno Lei/ Loi bolenascs
 
Lei/ Loui bolenascs
 
[bule’nasks] e òc [sks]
Vivaroalpenc “en ca” vesubian
Bonson Bonson Bounsoù Sei bonsonencs/
 
Sei bonsolencs;
 
Sei bounsounencs/
 
Sei bounsoulencs
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Bouyon Bolhon Bouihoù Sei bolhonencs
 
Sei bouihounenc(s)
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Breil-sur-Roya Commune de langue ligurienne alpine (non occitane)  Briei (R)i briïenqui/
 
briïenchi
Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd)
Briançonnet Briançon Briançoù Lei ... Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Le Broc Lo Bròc Lou Broc Sei broquencs
 
Sei brouquenc(s)
Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var
Cabris Càbris Cabri Lei/ Sei .... Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Cagnes-sur-Mer Canha (de mar) Cagno, Cagna (de mar) L(e)i canhencs
 
L(e)i cagnenc
Provença istorica, provençau maritime a Canha, mas niçard periferic au Cròs de Canha (dimenge, li pichons...)
Caille Calha Caiho   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Cannes Cana
 
(en vivaroalpenc de l’èst se ditz “Cànoa”, semblant a d’un temps “Mànoa” forma arc. de Mana 04)
Cano Lei canencs
 
Lei canenc
Provençau maritime (país de Cana)
Le Cannet Lo Canet e Ròcavila Lou Canet e Rocovilo Lei canetans (e lei *rocavilés
 
Lei canetan e lei *roucavilés)
Provençau maritime preaupenc (país de Cana) 
Cantaron Cantaron Cantaroun Li cantaroniers
 
Li cantarounié
Zòna de reculaa dal vivaroalpenc, “Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Cap-d’Ail Caboalh
 
ò Cau d’Ai
 
ò
 
(R)A Bagairea
Caboualh
 
Ò
 
Cau d’Ai
 
ò
 
A Bagairea
I cau d’aiencs
 
I cau d’aienc
 
ò
 
I bagairencs
 
I bagairenc
vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (ancian quartier d’A Torbia)
Carros Carròs
 
(n.b.: lo cronicaire Joan Badat (1516-1567) li balha a l’epòca lo nom de: "Chauròls")
Carrouòs S(e)i/ L(e)i carrossencs
 
S(e)i/ L(e)i carroussenc(s)
Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var
Castagniers Castanhiers Castagnié   “Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Castellar (Ro) Castelar/
 
Cashtelar
(Ou) Cashtelà (R)I cashtelarencs vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Castillon Castilhon Castilhoun (R)E castilhonencs
 
E castilhounencs
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Caussols Caussòu Caussòu   Provençau maritime preaupenc
Châteauneuf-Grasse Casteunòu de Grassa Casteunòu de Grasso Lei Casteunovencs
 
Lei Casteunouvenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Châteauneuf-Villevieille Casternòu Vilavielha
 
ò
 
Casternòu de Còntes
 
ò
 
Casternòu la Madòna
Casternòu Vilavielha
 
o
 
Casternòu de Contes
 
o
 
Casternòu la Madona
Li madonencs
 
Li madounencs
Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
Châteauneuf-d’Entraunes Chasternòu d’Entraunas
 
ò
 
Casternòu
Chasternòu d’Entròunos
 
o
 
Casternòu
 
 
Los c(h)asternovencs
 
Lous c(h)asternouvencs
Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var)
Cipières Cipiera Cipiero   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Clans Clanç Clans Lei clanciers
 
Lei clansiers
 
(ò li lops malgrat lo blason)
Vivaroalpenc tinean
Coaraze Coarasa Couarasa Si coarasiers
 
Si couarasiers
Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
 
 
La Colle-sur-Loup Sa Còla de Lop Sa Couòlo de Loup Sei colencs
 
Sei coulenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Collongues Colòngas Coulongo Sei colongins
 
Sei couloungin(s)
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Colomars Colomars Couloumars Li cormarsiers
 
Li courmassié
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Conségudes Conseguás Counseguò Li/ Si consegüans
 
Li/ Si counseguhan(s)
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Contes Còntes Contes Li conteses
 
Li counteses
Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
 
 
Courmes
 
(pensar al diminutiu d’un luec vesin Courmettes)
Cormes
 
(vesin Cormetei)
Courme
 
(vesin Courmetei)
Lei/ sei cormencs
 
Lei/ sei courmenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Coursegoules Corsèglas Coussèglos Sei corsegolencs
 
Sei coussegoulencS
 
(dans cette partie de la Provence ont dit les S de pluriel !)
 Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
La Croix-sur-Roudoule La Crotz de Rodola La Crous de Roudoulo Lei/ Loi crosencs
 
Lei/ Loui crousenc(s)
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var
Cuébris Cuèbris Cuèbri Sei cuebrencs Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Daluis Daluís Daluís Lo/ Lei daluissons
 
Loui/ lei daluissouns
Vivaroalpenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes)
Drap Drap Drap Li drapencs
 
Li drapenc
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Duranus Duranús Duranús Si/ Li duranussiers Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá
Entraunes Entraunas Entròunos Los entraunencs
 
Lous entraunencs
Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var)
L’Escarène L’Escarea L’Escarea Lis escareasques
 
(ancianament los escareasques/ lous escareasques)
Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
 
 
Escragnolles Escranhòlas Escragnolo Lei(s) ... Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Èze Esa Esa Lei(s) esascs
 
Lei(s) esasc(s)
 
(article estonant mas es ren de provençal)
vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (Esa-Torbia- Laguet)
Falicon Falicon Falicoun Li faliconiers
 
Li falicounié
 
(Castellana)
 
ò
 
Li faliconencs
 
Li falicounenc
 
(Tornier)
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Les Ferres Sei Ferres Sei Ferre Sei ferrencs
 
Sei ferrenc(s)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Fontan Commune de langue ligurienne alpine (non occitane)     Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd)
Gars Gars Gar Lei garcencs
 
Lei garsenc(s)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Gattières Gatièras Gatièra, Gatièro Li gatierencs
 
Li gatierenc
Limite entre provençal maritime e niçard (regularizacions:  dimenge, li pichons...)
La Gaude La Gauda La Gauda, La Gaudo Li gaudalencs
 
Li gaudalenc
Provençau maritime (bassa valada de Var)
Gilette Gileta Gilèta Sei giletans
 
Sei giletan
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Gorbio Gòrbs
 
[‘gwᴐs]
Gouò(s) (R)As gorbarins
 
As gourbarins
 
(es “(r)as”;  “(r)is” non s’emplega
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
 
 
Gourdon Gordon Gourdoun   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Grasse Grassa Grasso Sei grassencs
 
Sei grassenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Gréolières Greulierai Greulierei   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Guillaumes Guilhèumes/ Guilhèrmes (fòra vila) Guihèume/
 
Guihèrme (hors ville)
Lei/ loi guilheumencs
 
Lei/ loui guiheumenc(s)
Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) 
Ilonse Ilònça Ilonso Los ilonçencs
 
Lous ilounsencs
Vivaroalpenc tinean 
Isola Líusola (rare Líusol) Líusoulo (rare Líusou) Los liusolencs
 
Lous liusoulencs
Vivaroalpenc tinean
Lantosque Lantosca Lantousco Li lantosquiers
 
Li lantousquiers
Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá
Levens Levenç Leven(s) Si levençans
 
Si levensa(n)s
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país levençan)
Lieuche Liucha Liucho Los/lei liuchencs

Lous/lei liuchencs
Vivaroaupenc dau centre de la valaa de Var
Lucéram Luceram Luceram, Luceran Los luceramencs
 
Lous luceramencs
Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons
 
 
Malaussène Malaussena Malausseno   Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var
Mandelieu-la-Napoule Mandaluec la Napola Mandaluec la Napoulo   Provençau maritime (país de Cana)
Marie Mariá Mariò Los mariòls
 
Lous mariols
 
(rien à voir avec le même mot français, ici c’est de la langue d’Oc !)
Vivaroalpenc tinean 
Le Mas Lo Mas Lou Mas Lei massencs
 
Lei massenc(s)
Zòna de reculaa dau vivaroaupenc
Massoins Massoins Massoui(ns) Sei/ Lei massoinencs
 
Sei/ lei massouinencs
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var
Menton Mentan Mentan (R)U mentonasques
 
U mentounasque
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Mouans-Sartoux Moans e Sartòu Mouans e Sartòu Lei moansencs
 
Lei mouansenc
Provençau maritime (país de Grassa)
Mougins Mogins Mougin   Provençau maritime (país de Cana) 
Moulinet (Ro) Morinhet (Ou) Mourignet (R)i morinhencs
 
i mou(r)ignencs
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Les Mujouls Lei Mújols Lei Mujou   Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Nice Nissa/ Niça Nissa Lu nissarts
 
Lu nissart
Niçard de Babasoc (lu pichoi, diménegue...) e niçard periferic (li pichons, diminge...)
Opio Úpia Upi Leis upians
 
Leis upian
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Pégomas Pegomàs Pegoumàs Lei ... Provençau maritime (país de Grassa) 
Peille Pelha Pelha (R)i pelhascs/ pelhasques
 
[pe’jasks]
 
[pe’jaskes] 2 possibles
vivaroalpenc “en ca” entre valaia dar Palhon de Pelha e dar país suspelomentonasc
Peillon Pelhon Pelhoun Li pelhonencs
 
Li pelhounenc(s)
vivaroalpenc “en ca” de la valaia dau Palhon de Pelha
La Penne La Pena La Peno Loi/ lei ...
 
 
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
 
 
Péone Pèona [‘pɛwnᴐ] Pèuno Los peunencs
 
Lous peunencs
Vivaroalpenc (entre auta valaa de Var e país de Buelh)
Peymeinade Peimainada Peimeinado Lei ... Provençau maritime (país de Grassa) 
Pierlas Pièrlas Pièrlos Los/Lei pierlencs
 
Lous/lei pierlencs
 
 
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh)
Pierrefeu Peirafuec Peirafuec S(e)i peirafuguenches
 
(sufix -ench)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Puget-Rostang Lo Poget (de) Rostanh Lou Poget (de) Roustan Lei pogetans  
Puget-Théniers Lo Poget Teniers/ Lo Poget de Tiniá Lou Pouget (de) Tenié(s) Lei pogetans
 
Lei pougetan(s)
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (ancianament dau país tinean)
Revest-les-Roches So Revèst dei Ròcas
 
ò
 
So Revèst d’Esteron
Sou Revèst dei Roco
 
o
 
Sou Revèst d’Esteroù
S(e)i/ L(e)i revestencs
 
S(e)i/ L(e)i revestenc(s)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Rigaud Rigaud Rigaut Lei ... Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh)
Rimplas Rimplàs/ Rimplaç Rimplàs Los/ lous ... Vivaroalpenc tinean 
Roquebillière Rocabilhera/ Recabilhera Roucabilhero, Recabilhero Li Rocabilherencs
 
Li Roucabilherencs
Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá
Roquebrune-Cap-Martin Ròca/ Reca bruna
 
ò
 
Ròca bruna- Cab Martin
Roca/ Reca bruna
 
o
 
Roca bruna-
 
Cab Martin
(R)u rocabrunasques
 
U roucabrunasque
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Roquefort-les-Pins Rocafòrt
 
ò
 
Recafòrt
Roucafouòrt Lei/ sei ... Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Roquesteron Ròca Esteron ò Roquesteron
 
ò
 
Sa Ròca
 
ò
 
Sa Ròca de Savòia
Rouquesterou(n)
 
o
 
Sa Roco
 
o
 
Sa Roco de Savoio
Si rocairòus
 
Si rouqueiròu(s)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Roquestéron-Grasse > La Roque en Provence Roquesteron
 
ò Sa Ròca ò
 
Sa Ròca de França
Rouquesterou(n)
 
o
 
Sa Roco de Franço
Si rocairòus
 
Si rouqueiròu(s)
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
La Roquette-sur-Siagne La Roqueta de Sianha La Rouqueto de Siagno Lei roquetans
 
Lei rouquetan
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
La Roquette-sur-Var Sa Roqueta de Var Sa Rouqueta de Var Si/ Li roquetans
 
Si/ Li rouquetan(s)
Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var
Roubion Robíon Roubiu Los robionencs
 
Lous roubiounencs
Vivaroalpenc tinean
Roure Rora Rouro Los rorencs
 
Lous rourencs
Vivaroalpenc tinean 
Le Rouret Lo Roret
 
ò
 
Bergier
Lou Rouret
 
o
 
Bargié
  Provençau maritime (país de Grassa)
Sainte-Agnès Sant Anh(e) Sant Agne I santanhesques
 
I santagnesques
vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Saint-André-de-la-Roche Sant Andriu Sant Andriu Li santandreencs/ Li santandrivencs
 
Li santandreenc/
 
Li santandrivenc
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Saint-Antonin Sant Antonin Sant Antounì Lei santantonencs
 
Lei santantonenc(s)
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Saint-Auban Sant Auban Sant Auban Lei santaubanencs
 
Lei santaubanenc
 Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Saint-Blaise Sant Blai Sant Blai Si/Li santblaiencs
 
 
Zòna de reculaa dau vivaroaupenc
Saint-Cézaire-sur-Siagne Sant Ciari Sant Ciari Lei santciarencs

Lei santciarenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Saint-Dalmas-le-Selvage Sant Darmàs/ Darmatz
 
lo Servatge
Sant Darmàs lou Servage Los santdarmassiers
 
Lous santdarmassiers
Vivaroalpenc tinean
Saint-Étienne-de-Tinée Sant Esteve de’n Tiniá Sant Esteve d’en Tignò Los estèves
 
Lous estèves
Vivaroalpenc tinean
Saint-Jean-Cap-Ferrat Sant Joan dau Cau (Ferrat) Sant Jouan dóu Cau (Ferrat) Li santjoanencs
 
Li santjouanenc
“Niçard de li còli” (corona niçardofòna)
Saint-Jeannet Sant Joanet Sant Jouanet L(e)i santjoanencs
 
L(e)i santjouanenc
niçard periferic (regularizacions: dimenge, li pichons...)
Saint-Laurent-du-Var Sant Laurenç de Var Sant Laurens de Var Li laurencins
 
Li laurensin
niçard periferic (regularizacions: dimenge, li pichons...)
Saint-Léger Sant Leugier Sant Leugié Lei santlogierons
 
Lei santlogierouns
Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes)
Saint-Martin-d’Entraunes Sant Martin d’Entraunas Sant Martin d’Entròunos Los santmartinencs
 
Lous santmartinencs
Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var)
Saint-Martin-du-Var Sant Martin de Var Sant Martin de Var Lei santmartinencs
 
Lei santmartinenc
Enclava, a caval entre provençal e niçard (-t finala de particip passat non dicha, article “lei”)
Saint-Martin-Vésubie Sant Martin (de) Vesubiá
 
ò
 
Sant Martin de Lantosca
Saun Martì (de) Vesubiò
 
o
 
Saun Martì de Lantousco
Li/ los saumartinencs
 
li/ lous saumartinencs
Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá. Mèfi: particularitat “sau(nt)” e non “sant”
Saint-Paul Sant Pau(l) Sant Pau Lei/ sei santpaulencs
 
Lei/ sei sanpaulenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Saint-Sauveur-sur-Tinée Sant Sarvàor Sant Sarvòu(r) Los blavets
 
Lous blavets
 
(lo nom “los santsarvaurnins” es gaire usitat)
Vivaroalpenc tinean
Saint-Vallier-de-Thiey Sant Vallier de Tèlh Sant Valier de Tei   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Sallagriffon Salagrifon Salagrifoù   Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Saorge Commune de langue ligurienne alpine (non occitane)  Saëj (grafia genovesa)/ Saeudj/ Saeuch (mistralenca) U saëjin/ ou saeudjin Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd)
Sauze
 
Hameau: La Selve
Sauve
 
Escart: La Seuva
Sauve
 
Escart: La Seuvo
Los Sauverons
 
Lous Sauverouns
 
Escart: Los Seuvetans
 
Lous Seuvetans
Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) 
Séranon Seranon Seranoun Lei/ sei ... Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Sigale Sigala
 
ò
 
Sijala
Sigalo
 
o
 
Sijalo
Lei/ Sei sigalencs
 
Lei/ Sei sigalenc
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron
Sospel Suspèr (forma reala autentica < de Ceespèl) Susper (R)E susperencs vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc
Spéracèdes Las Perascedas Las Perascèdo Leis lasperascedencs
 
Leis lasperascedenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)  
Théoule-sur-Mer Tèula Tèulo Lei ... Provençau maritime (país de Cana)
Thiéry Tièri Tièri Sei tierencs
 
Id
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh)
Le Tignet Lo Tinhet Lou Tignet Lei ... Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) 
Toudon Todon Toudoù Si todonencs
 
Si todolencs;
 
Si toudounencs
 
Si toudoulencs
Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron
Touët-de-l’Escarène Toet
 
ò Lo Toet de Braus
 
ò Lo Toet de Palhons
Touet
 
o
 
Lou Touet de Braus
 
o
 
Lou Touet de Palhouns
Li toascs
 
Li touascs
vivaroalpenc “en ca” dal Palhon de Pelha 
Touët-sur-Var Lo Toit
 
ò
 
Lo Toit de Buelh
Lou Toui
 
o
 
Lou Toui de Buelh
Lei toetans
 
Lei touetan(s)
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh)
La Tour La Torre La Tourre L(e)i Torriers
 
L(e)i Tourriers
Vivaroalpenc tinean
Tourette-du-Château Torreti de’n Casteu
 
Ò
 
Torreti d’Esteron
Tourreti de’n Casteu S(e)i/ L(e)i Torretans
 
S(e)i/ L(e)i Tourretans
Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron 
Tournefort Tornafòrt Tournafouòrt   Vivaroalpenc tinean
Tourrette-Levens Torreti de Levenç Tourreti (de) Levens Si torretans
 
Si tourretan(s)
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país levençan)
Tourrettes-sur-Loup Torretai Tourretei S(e)i/ L(e)i Torretans
 
S(e)i/ L(e)i Tourretans
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
La Trinité La Ternitat
 
ò
 
La Ternitat Victor
La Ternità
 
o
 
La Ternità Vitour
Li ternitaris
 
Li ternitari
Niçard periferic
La Turbie (R)A Torbia/ (R)A Turbia A Tourbia/ A Turbia (R)I turbiascs
 
I turbiasc(s)
vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat
Utelle Uel(h)s Uels Si(s) uelencs
 
Id
Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá
Valbonne Vauboa
 
(sensa n coma L’Escarea!)
Vauboua   Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Valdeblore Val de Blora Val de Blouro Los valdeblorencs
 
Lous valdeblourencs
Vivaroalpenc tinean 
Valderoure Vau de Rora Vau de Rouro    
Vallauris Valàuria Valauri Lei valaurians
 
Lei valaurian
Provençau maritime
Venanson Venançon Venansoù Loi cugulets
 
Loui cugulés
Entre vivaroalpenc tinean e vesubian
Vence Vença Venço Sei vencencs
 
Sei vencenc
Provençau maritime preaupenc (país de Grassa)
Villars-sur-Var Vilar
 
ò
 
Lo Vilar de Var
 
ò
 
Lo Vilar de Buelh
Vilar
 
ò
 
Vilar de Var
 
ò
 
Vilar de Buelh
S(e)i/ L(e)i Vilarencs
 
S(e)i/ L(e)i Vilarenc(s)
Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh)
Villefranche-sur-Mer Vilafranca Vil(l)afranca Li vilafranquiers
 
Li vilafranquié
Niçard
Villeneuve-d’Entraunes Vilanòva d’Entraunas Vilanouòvo d’Entròunos Los vilanovencs
 
Lous vilanouvencs
Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var) 
Villeneuve-Loubet Vilanòva Lobet Vilanouòvo Loubet Lei vilanovencs
 
Lei vilanouvenc
Provençau maritime
La Brigue Commune de langue ligurienne alpine (non occitane)  Ra Briga I brigaschi Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) 
Tende Commune de langue ligurienne alpine (non occitane)  Tenda I tendaschi Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) 
 
 
De notar que per francizacion cèrtas comunas en lo doblet «sant» e «sent».
 
Es una iniciativa de senhaletica bilenga que cada comuna de cada airal de lenga minorizaia de França a sovent. Seria ben que cada comuna occitan i pense mas sovent son ren acompanhats e tròban ren facilament las indicacions coma s’organizar. Pasmens remplaçar un panèl vièlh en francés per un nòu amb la version bilingüa còsta qu’una linha de pintura de mai (e per l’occitan sera mai pichon sota, coma sovent).
 
Per informacion i son agüas de redecopatges de comunas dins lo temps e cal l’aver en tèsta.
 
 
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

26 de novembre 10.49h

Adieu Laurenç,

Per tos quauques traucs: "los" èra encara coneissut a Liucha, esitacion emb "lei" coma tot lo ròdol.
Per Sant-Cesari: lei Sant-Cearencs. [sã sjar'eŋk]

Viva


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 09.33h

La toponimia occitana, ipèrlocalitzada de per natura, en situacion de pèrda de l'oralitat populara en entorn general francés vesedor e ausidor, pausa le problèma de la grafia e de la sia fonetica, destinada a un bèll public mai o mens, e mai non-iniciat, e torna benlèu a mètre en causa las certitudes occitanistas installadas.
Quinas son l'amira e la portada d'una senhalizacion bilingüa, al delai d'un testimoniatge blosoment vesedor?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 07.12h

Per una senhaletica monolenga occitana dins totas las comunas del tèrç sud de l'estat francés… En Euskadi, la senhaletica es en euskara. En Catalonha, la senhaletica en en catalan. En Alamanha, es en alamand. Alara qué ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OC Brigada

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions