CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julh

Laurenç Revèst

Dijòus, 6.6.2019 03h00

Toponimia occitana: un rompe tèsta al nivèl intracomunal?


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament





A la rubrica, rompe tèsta, ancuei toponimia. 
 

1- D'ultracorreccions
 
— La toponimia occitana es complèxa al nivèl intra comunal. Levat un estudi seriós, sus d'arquius comunals a la rigor, quitament se un collectatge de las formas oralas amb de locutors competents es de preferir, es delabraia.
 

Coma la lenga. E mai que la lenga dirai. Qu'es ren facil de collectar las formas intracomunalas. Las comunalas es un pauc mai facil. E entre las formas ancianas, evoluaias, francizaias, toscanizaias... 
 
Per las citacions, un exemple tòrt mas ver. Veguèro de pàginas de Wikipèdia qu’an poscut mi citar (per un trabalh que faguèro i a de temps), per de toponims de comunas dal departament 06... tot en citant una autra forma, erronèa (o dins un autre dialècte que lo de l’endrech)! 
 
— Autre cas, ai collectat las formas comunalas doncas, L’Escarea, Suspèr, per exemple en airal vivaroalpenc, eça. Mas mi posquèro veire “corregit” per las formas vivaroalpencas dal 06.
 
Sabo ren perqué, mas son ren que de marrias correccions per l’airal vivaroalpenc dal 06, que tot cambiaria de dialècte e i passaria dirèct en niçard. Mentre qu’es ren d’aquel biais per l’airal provençal dal 06... rèsta ben en provençal. 
 
Demanda de respèct dals niçards devèrs los provençals mas imperialisme lingüistic sus justificacions d’Istòria amb la Contea de Niça ? Ipocrisia. Un exemple de mai, n’avèm ja parlat.
 
Cada corrent de la lenga a la sieu politica. Exemple, comparatz de mapas provençalistas de l’èst d’Occitània amb diversas mapas occitanistas... Supressions de cha per ca (Chastèl Arnós), vocalizacion de -L (o -R) finala en -u (mas sus lo terren es ben -L o -R finala coma “Suspèr” e non “*Sospèu”), quora non es “los...” que deven “li...”.
 
— Un exemple concret es aquel dal nom de la comuna de L’Escarea, soleta forma locala correcta gavòta (sèm dins l'airal vivaroalpenc que fa tombar -N- intervocalica coma en gascon, forma francizaia en “L’Escarène”, forma toscanizaia avans “Scarena”). De còups, rares es ver, se vei escrich “*L’Escarena” (forma emplegaia artificialament a l’oèst a partir de Niça) dins de documents (militants). A!. Mas quora pensam a un autre toponim alpenc “O Morinhet” (francizat en “Moulinet”) qu’es un pauc mai sovent -e totjorn d’aquel biais marrit de cambiar la realitat locala- corregit en “(L)O Molinet” i es de que se pausar de grèvas questions de coëréncia dins aquela estranha logica de “correccion”!
 
Que pi mai, cal saber que d’occitanistas refusan l’escritura dal rotacisme de -L- en -R- pron corrent en alpenc (escòra, soret..., egalament present en gascon), mas degun se pausa la question d’escriure alora —per anar al fons dal deliri de cambiar la realitat— “L’Escalena”! Totun, es coërent per un qu’escriu ben “Lo Molinet”. Es una lapalissaia! (la tradicion ditz que lo nom dal vilatge vendria d’una escara a l’entraia de la ciutat que permetia de fermar la vilòta en cas d’ataca). Remarcaretz qu'en gascon, i es ges de restabliment de l'-N- intervocalica coma de l'-L- vengüa -R- intervocalica.
 
Òc, segur, tot es complèx, l’occitanisme e lo rèsta. De qué descoratjar de còups, quitament los valents. 
 
Aicí una reflexion, s’i arribam, per portar una peira per l’edifici. 
 
 
2- De formas que cal elucidar
 
— Un cas concrèt que nos interessa aicí de presentar es l’escritura d’-a finala en provençal. Rarissima en toponimia sus las mapas de l’IGN o d’un biais popular (e en grafia mistralenca). La grafia mistalenca ne’n testimònia. Sabo ren perqué siguèt possible dins los exemples citats sota.
 
Pasmens, malgrat l'o o lo mai sovent l'e finalas per l'a finala dins los toponimes francizats, trobam lo nom de “La Peiroa” a Salèrna escrich “La Peyroua” coma sus la comuna dal Muelh. E es de tractar vist qu'es lo nom de vias e d'establiments escolars. Tant val de saber coma s'escriu correctament lo nom de l'establiment, subretot s'i es un cors d'Occitan dintre.
 
La finala -oa seriá la forma braca pròpia a l’occitan oriental dal sufix -osa (coma camisa >camiá, camia, fasia > faiá, faia...)?

Perqué trobam la Fònt Bregoa (“Font Bregoua”) a Salèrna..?
 
Aquí pensèm ben al sufix -oa (per -osa) dins Bregoa
 
Bensai. 
 
— Mas cal notar: “Les Peyrouas” Al Muelh, “Peyrouas” a Flassans, “Chemin du Peyrouas” (doncas masculin aicí) a Sant Maximin e “La Peyrouar” (totjorn feminin) a Meunas. Mai luenh en Gasconha avèm “Peyrouat” al Mont.
 
“Peiroa” marria escritura per *Peiroàs” que poiriam pensar a un sufix aumentatiu -às? Mas alora perqué la forma masculina dal sufix -às (e non -assa) per una forma emb un article feminin? Non, gaire logic. 
 
La forma “peiroar” interròga tanben. Sabèm que l'-S finala passa a -R en provençal maritime de las Mauras e d'Argenç (siár per siás, dier per dies) mas ja que l'-S finala de plural se ditz plus despí l'epòca de Belaud de la Belaudiera. Seria l'-R finala varianta d’-S, dal sufix aumentatiu -às?
 

 
Alora, avètz d’ideas? 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

6 de junh 23.35h

Près de Tolosa, avèm Lèguevin, ambe Legavin e Legobi (en italicas).
En francés, en occitan e en patuès.
A!, patuès, vèn coma son sinonime alemand Plattdeutsch, de platu-tudescu, çò es del bas pòble.
Alemand se ditz tedesco en italian.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 15.01h

Vaicí de metòdes de seguir.

http://www.alfred-ernout.paris-sorbonne.fr/dos_mbr:rom:1er:m._jean-pierre_chambon

https://www.theses.fr/078055350

https://www.theses.fr/2008PA040146


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 14.51h

Sus nòstra Wikipèdia:

Sospel [susper] (Sospel en francés) https://oc.wikipedia.org/wiki/Susper
https://oc.wikipedia.org/wiki/Cast%C3%A8u-Arn%C3%B3s_e_Sant_Auban

Castèu-Arnós e Sant Auban (localament Castèl-Arnós e Sant Auban segon aquodaqui.fr)

O Morinhet


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 14.47h

En gascon es diferent: vèn de la disparicion de -n- :
pèira > peiron > peiro(n)ar ''lòc peirós'' (o belèu: peiro(n)at, mès me pensi que lo -t es un rajot a la mòda francesa, coma dens ''le Jaugat'', ''le Palénat''...)
Sinonimes: peiraguèir, peiroquèir, peirugalh, etc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 14.38h

Avèm vist l'ipotèsi de l'abracament de -osa en -oa que ben de mond i tòrnan. Mas demòra totjorn aquela question:

- “Chemin du Peyrouas” (doncas masculin aicí) a Sant Maximin
- “La Peyrouar” (totjorn feminin) a Meunas.
- Mai luenh en Gasconha avèm “Peyrouat” al Mont.

Coma analizar aquelas formas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 14.21h

Basta de consultar la gròssa gramatica de Ronjat e lo libre de Lafont, ‘L’ortografia occitana, lo provençau’ (1972).

Lo sufixe ‘-osa’, en perdent la ‘-s-‘ intervocalica, dona una forma de basa ‘-oa’ que se pronóncia [ˈwɔ, ˈwa, ˈwe] dins lei diferents parlars provençaus maritims. Seguís l’evolucion parallèla de la ‘ò’ diftongada que se pronóncia [ˈwɔ, ˈwa, ˈwe] segon lei parlars. Donc: ‘la Peirosa’ engendra ‘la Peiroa’ se pòu prononciar localame... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 08.11h

Diriáu que la Peyroua = la Peirosa, amb la casuda dau S intervocalic. Siáu pas especialiste dau dialècte locau, mai tant si pòu qu'aguèsson simplificadas lei diftongasons de -Ò- sota la forma -OA- e que per ipercorreccions, aquò s'aplique tanben a la finala feminina -osa/oa

Coma per exemple : en marselhés "escabòt", "peiroá" que son prononciats parier "escaboé" / "peiroé" e que doncas rimejan ensems.

Aquela istòria de finala toponimica mi ramenta l'istòria de l'Illon de "Planier... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 07.35h

Règla dels mots compausats:

rompetèsta
intracomunal

"a nivèl de" en figurat es incorrècte. A escala de (la) municipalitat, municipalAMENT


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions