Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La corrida

Qu’èi viscut longtemps en Picardia per las annadas 70, au ras de Compiègne e deus luxuós castèths, qu’èi tostemps vist caçar au córrer dinc a tuar lo cèrvi au pè d’un poblant, dens lo son pròpi casau dab un mesprètz pregon tad eth. Que i avè d’alhors pelejas dab los poblants indignats per aqueths metòdes, quan serén eths medishs caçadors.
 
Uei lo jorn defenut en mantuns país, quitament en Anglatèrra, aquera traca “d’espòrt” qu’estó considerat en França per Macron com patrimòni culturau de preservar au punt de sanccionar judiciàriament los opausants. Sonque que cau precisar aquesta simpatica tradicion ne comença pas sonque au sègle XIIIau a l’iniciativa de la glèisa romana: qu’estima mei nòble de caçar un cèrvi qui’s liura a l’imatge de Jèsus (servus christi) meilèu que de combàter còs a còs l’ors, l’onça o lo sanglar qui eths per contra n’an pas l’intencion d’arrecular…
 
En çò qui pertòca lo combat determinat, lo taur sauvatge qu’a tostemps avut la soa plaça en referéncia au culte lunar pr’amor de la forma deus còrns, qu’es atau que vadó un còp èra la “corrida” ispanica.
 
E badonc, la quita politica parisenca qui preserva lo caçar a córrer que s’es hicada au cap d’interdíser la corrida. Patolhant com de costuma, dens la contradiccion en ploriquejar devant l’enguiseratge de las aucas, la tuadera musulmana deu moton o la mei “d’òc” deu pòrc, deu bueu Vasadés, los nostes politicians que tròban comun per contra de gasar centenats de milèrs de guits, de piòcs e abàter tropèths sancèrs de vacas en un país on pro de monde e passan hami. La corrida, se ne m’engani pas qu’es totun ua “hèsta” d’origina castelhana; d’alhors los mots “aficionado”, “torero”, “picador” ne dèishan pas nada esitacion.
 
Badonc, tà plan díser aqueth debat n’a pas lòc de’s passar a París mes meilèu sus un plan locau occitan o basco, com ac an dejà hèit los sud-catalans, entà qu’aquesta tauromaquia ne sii pas con⋅honuda dab las autas hèstas taurinas pròpias aus autoctònes.
 
Mes l’animau parisenc be sembla pensar que devath Leire, qu’es estar dejà un chic exotic, un crotzament un chic sauvatge e crudèu pas tot a fèit francés e un chic espanhòu au servici toristic de l’estiu e deu “toro de fuego”; lavetz aqueths grans mainats un chic esbaluhats qu’an besonh d’estar enquadrats per notables pensant a la lor plaça alhors.
 
En dus mots, quan la bestiòla jacobina be’s cred de pensar a un subjècte e, ad aqueth moment e sonque, los mèdias relaian la santa idea e tot un tropèth de motons bèla e brama mei dens un sens o dens l’aut… generaument shens compréner arren a l’imatge deu debat totaument esterile enter “chocolatine” e “pain au chocolat”!
 
Atau be podem assistir per exemple a Aush, per exemple a ua manifestacion ecologica entau respècte de la vita e tota fòrma de tolerància en brandir pancartas contra la corrida mes en bon francés, shens nada referéncia a la tradicion taurina pròpia a Gasconha e a la soa identitat. En fàcia tot autant ridicula, ua amassada de bonets clavats suu cap dab quauques notables locaus dab las lors eisharpas tricolòras e sonque tricolòras sostienen a grans crits la corrida e la caça dita tradicionau. De segur las pancartas reïvindicatoras be son eras tanben escriutas en francés, exceptat ua brumosa referéncia mi-ispanica, mi-patesejanta a la “fiesta”.
 
Tot aqueth mondilhòt pausant tot cort devant l’estatua de d’Artanhan, shens créder totun aqueste dab la soa capa, lo son capèth e la soa espada qu’estossi un “torero” celèbre quan èra sonque un mainat deu país vadut un mosquetari reputat a l’epòca quan lo “Reiaume de Navarra” avè enqüèra un cert sens, dispausant de drets e de cartas pròpias!
 
Personaument ne m’avanci pas sus tota fòrma d’interdiccion o non, pr’amor ne i a pas nada arena on demori. Pensi que poderem simplament demandar l’avís aus bovins; en efèit autant, b’ac supausi, la vaca landesa e s’amusa ( a còps au despens) dab los escartaires e los toristas, autant lo taur mort dens lo sable e la prova ne se n’arrid pas tant.
 
Aquò que’m bremba ua anecdòta andalosa a perpaus de la corrida: “un bocafina que’s prepara tà un bon repaish arron la mort d’un taur tà tastar aurelhas, coda e colhons de la bèstia sacrificada; que n’estó pas la soa suspresa en véder arribar dens la soa assieta duas averanetas tostadas acompanhadas de duas coquetas e d’ua minuscula carròta tròp cueita. Emberbequit que questiona lo servidor qui’eu respon: n’es pas tostemps lo taur qui’s moreish!”
 
Fin finala, que i a a còps quauquarren de bon dens las corridas!



 
Laurent Charles LEMAITRE-MARTIN D’ARTUS (dab l’ajuda de Danièl Lagüèita tà l’arrevirada)



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
2.

Au començar qu'èri content de véder un article sus la corrida, un subjècte qui m'interessa hòrt, e de poder debàter dab monde (qu'èi ua pausicion qui m'agrada de deféner suu subjècte).
Mes après aver lejut l'article, qu'èi l'impression que çò qui denonciatz lo mei que son lo govèrn de París e lo centralisme francés.

La corrida va estar interdita en França? N'èri pas au corrent! Qu'ac preni com ua subèr bona novèla!

Sus la distinccion entre corrida a l'espanhòla e tradicions taurinas gasconas o provençalas, que tròbi qu'ei tostemps pertinent de raperar que la corrida ei ua tradicion recenta e importada au par de las corsas landesas e camarguesas qui son mei ancianas e autoctònas...

Mes la limita d'aquesta distinccion qu'ei que las corsas "tradicionalas e autoctònas" e la corrida que's practican dens las medishas infrastructuras (arenas) dab personau en comun (los ganaderos, las escòlas de tauromaquia) e moneda deu Cèrcle Taurin Paul Ricard.

Donc que'm sembla pertinent de har la distinccion e que podem estar sensibles a l'argument de la tradicion en tant qu'occitanistas mes ne cau pas pérder de vista que son dus bizness ligats economicament e socialament qui an hèra de punts comuns tanben.

  • 1
  • 0
Pascau
1.

Au començar qu'èri content de véder un article sus la corrida, un subjècte qui m'interessa hòrt, e de poder debàter dab monde (qu'èi ua pausicion qui m'agrada de deféner suu subjècte).
Mes après aver lejut l'article, qu'èi l'impression que çò qui denonciatz lo mei que son lo govèrn de París e lo centralisme francés.

La corrida va estar interdita en França? N'èri pas au corrent! Qu'ac preni com ua subèr bona novèla!

Sus la distinccion entre corrida a l'espanhòla e tradicions taurinas gasconas o provençalas, que tròbi qu'ei tostemps pertinent de raperar que la corrida ei ua tradicion recenta e importada au par de las corsas landesas e camarguesas qui son mei ancianas e autoctònas...

Mes la limita d'aquesta distinccion qu'ei que las corsas "tradicionalas e autoctònas" e la corrida que's practican dens las medishas infrastructuras (arenas) dab personau en comun (los ganaderos, las escòlas de tauromaquia) e moneda deu Cèrcle Taurin Paul Ricard.

Donc que'm sembla pertinent de har la distinccion e que podem estar sensibles a l'argument de la tradicion en tant qu'occitanistas mes ne cau pas pérder de vista que son dus bizness ligats economicament e socialament qui an hèra de punts comuns tanben.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article